Una mirada al cor de Déu

Aquest diumenge escoltem en la proclamació de l'evangeli la paràbola del fill pròdig, una de les pàgines més belles i profundes de les Sagrades Escriptures. Seria bo que durant tota la setmana rellegíssim amb fruïció aquest entranyable relat que ens acosta al cor de Déu. Aquesta meditació assídua ens ajudarà a aprofundir en el coneixement de Déu i tant de bo que poguéssim ajudar els nostres coetanis a conèixer veritablement Déu i a no atrinxerar-se en idees preconcebudes que posen passar d'un Déu autoritari a un Déu desinteressat. En el fons una idea distorsionada i incompleta que ens impedeix la trobada amb Déu i amb el germà. El Déu que Jesús ens revela és el Pare de la paràbola del fill pròdig. Tres personatges: el fill petit, el fill gran i el pare bo.
 El fill petit demana la part de l'herència que li correspon. Vol la independència absoluta respecte del seu pare. La vida a la casa paterna, amb els seus reglaments i obligacions, és una càrrega per a ell. La rutina d'aixecar-se, treballar, etcètera, se li ha tornat insuportable. A casa hi ha amor, viu envoltat de molt d'amor, però ell és incapaç de percebre'l. Vol realitzar-se a la seva manera i, segur d'ell mateix i de la seva riquesa, marxa a terres llunyanes, que prometen una llibertat que el sedueix. Desagraït i potser fins i tot crític i burleta amb la memòria del seu pare perquè no sap viure la vida, no sap fer res més que treballar. Porta una vida de llibertinatge i malbaratament fins que se li acaben els diners, la seva plataforma vital, i acaba en la major degradació possible, com era pasturar porcs, un animal impur.
 La fam, la humiliació i la soledat provoquen la nostàlgia i el record de la casa  paterna. Reflexiona, entra en ell mateix, perquè no vol consumir-se i morir, desitja viure. S'adona que la seva vida no és vida. No és tan orgullós com per no reconèixer que els jornalers del seu pare viuen millor. Continua tenint consciència de fill i la imatge del pare amorós fa néixer en ell la seguretat del perdó; pensa que, si no com a fill, almenys com a jornaler serà acceptat a casa. I es posa en camí.
 El germà gran és el bo de tota la vida, el qui viu constantment a la casa del pare, el qui l'havia servit durant molts anys i no havia transgredit ni un sol dels seus manaments. El fill gran és un bon fill i no obstant això no vol entrar a la festa que el pare ha organitzat per haver recuperat el fill petit. El germà gran s'enfada per la manera de fer del pare, murmura contra aquesta misericòrdia increïble. Es comporta com aquells justos que s'enfaden quan Déu acull els pecadors. En el germà gran veiem un cor egoista que no comprèn l'amor del pare. Es mostra envejós i ofès per la generositat del pare.
 El pare no impedeix al fill marxar de casa, encara que això li trenqui el cor. Respecta la seva llibertat. El veu marxar i viu esperant el dia del retorn d'aquell fill desagraït. El pare sap que tard o d'hora tornarà perquè aquella vida que volia viure no era vida sinó mort. El pare l'espera ple d'amor i de misericòrdia. El veu tornar quan encara és lluny i se li entendreix el cor, l'abraça i l'accepta com a fill abans que pugui fer el discurs de penediment. Abans, havia estat ple de sol•licitud vigilant i amorosa. Ara esclaten les paraules plenes d'alegria. No li demana comptes ni li posa condicions, i està tan content d'haver recuperat el fill amb vida que per celebrar-ho organitza una festa, la festa del perdó. Amb la túnica nova el constitueix en hoste d'honor, les sandàlies expressen que torna a ser un home lliure, l'anell el capacita novament per actuar com a fill, i comença la gran festa de l'alegria, una alegria festiva que omple tota la casa. El pare de la misericòrdia és el pare de l'alegria. Aquesta és la manera que té Déu de perdonar.


+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa