UNA NOVA QUARESMA

Any 2005 del segle XXI, del tercer mil•lenni. Podem fer la compra sense sortir de casa, gràcies a la xarxa. Podem comunicar-nos amb persones dels cinc continents. Hi ha algun govern que té interès a esborrar la religió de l'àmbit públic, a tancar-la en les sagristies o en la privacitat de les llars. Però hem començat la Quaresma, les esglésies s'han omplert i milions i milions de persones al llarg i ample del país i de tot el món han participat en l'Eucaristia i han rebut la cendra al cap.

Sovint he comentat amb grups de joves el simbolisme de la imposició de la cendra als nostres caps. Quin significat té la cendra? La cendra ens ajuda a ser conscients de la fragilitat pròpia, de la contingència humana. Ens recorda que, malgrat les capacitats i grandeses humanes, som també febles i necessitem fer una parada en el camí per reflexionar. Ens porta a la conclusió que, més tard o més d'hora, ens trobarem amb el Senyor després del traspàs de la mort.

Hem començat una nova Quaresma, un temps de fe i de conversió. Amb quines actituds viurem aquest temps litúrgic?

El punt de partença és la convicció que necessito canviar moltes coses de la meva vida, acompanyat d'un desig profund de ser convertit. No en detalls externs, no per arreglar la façana de la meva vida. Ben al contrari, en un sentit profund, des de les arrels, totalment. L'actitud fonamental és l'esperança, és a dir, el desig confiat de canvi. I tot això recolzat en la pregària i amarat en la pregària de l'Església. No amb una actitud genèrica i difusa sinó amb una actitud conscient i explícita. Al llarg d'aquesta Quaresma, la meva tasca serà deixar-me convertir per Déu, deixar-me canviar el cor.

L'Església, Mare i Mestra, ens recomana tres pràctiques quaresmals: oració, dejuni i almoina. La pregària ens uneix més a Déu, la pregària fa que la nostra vida estigui més centrada en Ell, ens dóna claredat per distingir les coses, perquè la nostra escala de valors respongui a les prioritats reals. La pregària ens fa descobrir i viure que Déu és realment el tresor de la nostra vida i en Ell hem de posar el cor.

Quan experimentem Déu com el centre, com el tresor de la nostra vida, que ens omple i satisfà i dóna sentit, ens adonem que no necessitem tantes possessions com tenim, que més aviat ens dificulten el camí, de les quals segurament podem prescindir. Aleshores, prescindim de molts elements, de coses supèrflues. El dejuni és precisament estar-nos d'un munt de coses, molt variades, que no necessitem. Moltes coses que podem compartir i donar als altres, que sí les necessiten. Aleshores compartir esdevé no una almoina de beneficència sinó un compartir de família, un compartir amb el germà que té necessitat.

La pregària ens uneix amb Déu i ens ajuda a simplificar la vida, a anar progressivament prescindint de tot el que és prescindible, que és molt, a compartir-ho amb el germà i a viure la unió amb ell. Pregària, sacrifici i compartir són tres pràctiques quaresmals que es retroalimenten i fan la nostra vida més humana i més cristiana. Potser ens costa, potser ho trobem difícil. La motivació més profunda la trobem en la contemplació de Jesucrist, que prega, que se sacrifica, que dóna la vida per cada un de nosaltres.

+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa