
Amb el mes de setembre s’acaba per a molts el parèntesi estival i les famílies tornen a la normalitat, sobretot quan els fills retornen a l’horari escolar. També la diòcesi i les parròquies i institucions cristianes programen les seves activitats per al nou curs. En aquest context, em plau recordar alguns dels objectius del nostre Pla Pastoral Diocesà per als anys 2007-2010. En concret em referiré a alguns objectius, naturalment, del curs que comencem.
El nostre Pla Pastoral té com a títol unes paraules de Crist als apòstols: “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres” (Jn 20, 21). És bo que, de bon començament, calibrem bé la nostra intenció: es tracta d’esforçar-nos per tal de ser servidors fidels de Jesucrist i del seu Evangeli en l’Església i al servei del món en què ens toca viure.
Durant aquest curs dedicat especialment, per desig del Papa, a sant Pau, crec que és oportú insistir en els objectius pastorals del primer capítol del nostre Pla Pastoral, dedicat a “L’anunci de la Paraula”. Sant Pau cal que sigui el nostre model com el gran evangelitzador que va ser.
En aquest apartat assenyalem tres objectius. El primer és formar col·laboradors pastorals que puguin assumir tasques de responsabilitat en diversos àmbits. Sant Pau ja ho va fer així en el seu temps. Homes i dones el van ajudar en la seva tasca evangelitzadora, perquè aquesta és un imperatiu per a tots els membres de la comunitat cristiana.
El segon objectiu es refereix al fet que hem d’ajudar a viure i a transmetre la fe dins de la pròpia família. Es refereix a l’ajuda que hem d’oferir als pares per a l’educació cristiana dels seus fills entre 0 i 14 anys. En aquests temps de secularització, no podem pas resignar-nos que les famílies visquin en un silenci religiós, perquè això té unes conseqüències molt negatives. És cert que cal educar en la llibertat; però la proposta cristiana –humana, vivencial, amable- cal que es doni des de la família. Som molts els cristians que recordem tota la vida allò que de la fe aprenguérem del nostre pare i la nostra mare.
Com una concreció de l’objectiu anterior, el tercer proposa implicar els pares en el procés catequètic dels fills; fer que aquest procés combini els elements experiencials amb els formatius. Això és, que no sols atengui les idees o el cap sinó també els sentiments i el cor. Allò que en els mitjans catòlics és conegut com la cultura del cor, en la qual han insistit i insisteixen tots els pedagogs d’inspiració cristiana.
L’objectiu al·ludeix a una progressió molt didàctica, que sens dubte no ha passat desapercebuda per a les persones que han llegit el nostre Pla. És una progressió clara formulada així: “Plantejar-se la relació amb els pares com un temps d’evangelització (és el primer pas, cal tornar-hi sempre, perquè és fonamental); afavorir una comprensió renovada dels continguts de la fe i de vivència de les celebracions (és la catequesi com un procés i la vivència de la fe en l’àmbit del culte cristià); i així arribem a un tercer pas que consisteix a ajudar a la integració en la comunitat, en la parròquia.
Que sant Pau ens ajudi a construir veritables comunitats, educadores de la fe, d’aquesta fe que es comença a viure en família i que es perllonga en el procés de la formació en la fe (catequesi), en les celebracions d’aquesta mateixa fe (litúrgia), en la integració activa dins de la comunitat (parròquia) i en tota l’educació catòlica dels fills.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa