VIURE LES VACANCES AMB ELS FILLS.

Fa dues setmanes, vaig parlar en aquesta carta setmanal d'alguns casos d'abandó de persones grans quan arriba l'inici de les vacances. Aquell escrit es podia resumir en aquesta expressió: saber viure les vacances amb els nostres ancians, sobretot amb els nostres pares i els nostres avis. Avui voldria referir-me a una altra actitud profundament humana i plena de saviesa psicològica i educativa: saber viure el temps de vacances amb els fills. Els pares i les mares, que viuen de vegades una vida molt estressada, necessiten sens dubte un temps de vacances.

Ja comprenc que hi ha pares i mares que no poden tenir vacances, per les causes que siguin, que hi ha pares i mares que poden tenir una necessitat psicològica d'estar sols uns dies, que hi ha pares i mares als quals se'ls fa difícil tenir els infants tot el dia a casa quan aquests han acabat les classes i les activitats extraescolars. També pot ser convenient portar els fills a campaments, colònies o activitats semblants, perquè necessiten un procés de socialització, de relació amb altres persones de la seva edat, i tot això complementa i enriqueix la vida en família. Tot això ajudarà sens dubte a fer realitat el lema que la Fundació Pere Tarrés ha escollit per a la campanya d'aquest any: "Vacances per créixer". No hi ha dubte que unes colònies ben organitzades ajuden els infants i joves a créixer en tots els sentits. I des d'aquest escrit desitjo retre un homenatge i agrair l'esforç que fan les parròquies, els col·legis i moviments juvenils per organitzar activitats d'estiu. Amb un record ben especial per als nombrosos monitors i monitores –són uns quatre mil en les nostres diòcesis- que fan possibles aquestes activitats. També això és una realitat dels nostres joves, de la qual es parla poc.

L'oferta és amplíssima: colònies, campaments, escoles d'estiu, granges-escola, ludoteques, esport urbà, classes d'idiomes i d'esport, etc. Totes aquestes opcions són vàlides ben utilitzades, i algunes d'elles resulten imprescindibles per a la família, sobretot aquells dies o setmanes en què les vacances escolars no coincideixen amb les vacances dels pares. Les diverses administracions fomenten iniciatives en aquest sentit, i les diòcesis aportem les nostres, obertes a tots els qui ho sol·liciten, amb esperit de col·laboració al bé comú.

Però també és convenient que els fills puguin viure unes "vacances per créixer" amb els seus pares i les seves mares i amb tota la família. En aquest sentit, les vacances haurien de ser una ocasió per gaudir més de la família i per gaudir del temps lliure amb la família. Quantes vegades durant el curs els pares i les mares, absorbits per l'horari de treball i altres compromisos, troben a faltar moments per dedicar-los a les persones que estimen. El temps de vacances hauria de ser recordat com un temps compartit en família que deixa un record positiu i durador. Cal evitar sobretot que els infants i joves passin el temps de vacances enganxats al televisor o a la videoconsola.

Es pot dialogar, llegir un bon llibre, fer esport junts, alguna visita cultural, una bona pel·lícula, contacte amb la naturalesa, etc. Aprofitar les possibilitats que ofereixen les activitats d'estiu perquè l'infant se socialitzi, aprengui a relacionar-se, a conviure, a compartir. Tanmateix, per als pares i les mares que puguin fer-ho, crec que és bo que tinguin consciència que el més important, durant les vacances, serà compartir el temps, estar amb els fills, gastar el temps, perdre un temps, que en realitat serà el temps millor guanyat. Dialogar amb ells, escoltar-los en tot allò que no els podem escoltar durant el curs, compartir tot allò que no es pot compartir durant el curs. Compartir jocs, temps i paraules per conèixer-nos millor, per expressar els sentiments. La família és el marc idoni per aprendre a compartir, a dialogar, per exercitar la tolerància, per aprendre a corregir errors...

"Hem de ser conscients que el tracte amb els fills és un estira i arronsa etern, així que mai no ens hem de donar per vençuts", deia fa uns dies, en una entrevista, una experta en temes conflictius entre pares i fills. És ben cert: mai no ens hem de donar per vençuts. Tampoc durant el temps de vacances.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa