Festa de la Mare de Déu de la Salut. Maria és la font de la Salut perquè ens porta el Crist

1.  Introducció  Benvolguts preveres concelebrants, diaques; distingides autoritats; benvolguts germans: Un any més celebrem la nostra festa major, la festa de la Mare de Déu de la Salut en aquest santuari i als peus d'aquesta imatge de Santa Maria que tant estimem. Segons la tradició, la imatge fou trobada a la Font de la Salut per l'ermità de Sant Iscle quan anà a buscar aigua. S'endugué la imatge i la va posar en un altar de l'ermita. La troballa va ser interpretada per la població com una gràcia especial de Maria Santíssima i, en pocs anys, s'estengué la devoció a Santa Maria en aquest lloc i sota aquesta advocació tan poètica i tan plena de sentit: Maria és la font de la Salut perquè ens porta el Crist. L'any 1696 es començà a celebrar l'Aplec a l'ermita el segon diumenge de maig i s'indica també que fou tan concorregut i tan reeixit que les autoritats varen prendre la decisió que en endavant es fes sempre el segon diumenge del mes de maig (Cf. "Breu historial del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell"). D'aquesta manera, es va fer un pas important en la tradició ciutadana i es va enriquir el seu patrimoni espiritual de la ciutat i de tot el Vallès. Aquell any començà el culte públic a la Mare de Déu de la Font de la Salut. L'actual imatge fou coronada canònicament l'any 1947, any en el que Pius XII la proclamà patrona de la ciutat de Sabadell. 2.  MaFesta de la Mare de Déu de la Salut. Sabadell. Maria és la font de la Salut perquè ens porta el Crist.ria, font de la Salut que ens porta el Crist (Cf. RM nn. 12-24) "Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber es complirà". Maria és el model de creient per excel·lència, és l'exemple de la maduresa de la fe enmig d'un camí de proves, tot assumint experiències sempre noves i difícils, tal i com Déu se li va manifestant a cada moment. Maria va anar avançant pel camí de la fe (Cfr. LG 58), confiant plenament en Déu. Maria, moguda per la caritat, es dirigeix a la casa de la seva cosina. I en entrar a la casa Elisabet la saluda tot dient: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes" (cf. Lc 1, 40-42). Més significatives esdevenen encara les paraules que li adreça en preguntar-li: "Qui soc jo perquè la mare del meu Salvador em vingui a visitar?" (Lc 1, 43). Elisabet dóna testimoni de Maria i reconeix i proclama que la seva parenta és la Mare del Senyor, la Mare del Messies. En aquesta salutació és especialment significatiu el fragment final de les paraules d'Elisabet: " Feliç tu que has cregut; allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!" (Lc 1, 45). La fe de Maria proclamada per la seva cosina és una mostra de com ella ha respost al do de Déu. "Quan Déu es revela cal retre-li la obediència de la fe" (Rom 16, 26; cf. Rom 1, 5; 2 Cor 10, 5-6), gràcies a la qual l'ésser humà es confia lliurement i total a Déu. Aquesta descripció de la fe ja trobat la realització la plena en Maria. El moment decisiu fou l'Anunciació i les paraules d'Elisabet "Feliç tu que has cregut"  remetem i es refereixen a aquest moment precís. Però les paraules d'Elisabet "Feliç tu que has cregut" no s'apliquen únicament a aquest moment concret. És ben cert que l'Anunciació representa el moment culminant de la fe de Maria tot esperant el Crist, però és també el punt de partença d'on s'inicia el seu camí vers Déu, el seu camí de fe.  I sobre aquest camí d'una manera heroica- amb un heroisme de fe que va creixent a cada moment-  i es dóna la obediència professada per ella a la paraula de la revelació. A través del camí de la fe, de la "obediència de la fe", Maria escoltarà més endavant altres paraules pronunciades per l'ancià Simeó en el Temple de Jerusalem. El discurs de l'ancià és conforme al significat d'aquest mateix nom, que vol dir "Salvador": "Déu és la salvació". El propi Simeó ho recorda adreçant-se en la pregària al Senyor: "Perquè els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu  per presentar-lo a tots els pobles, llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel el vostre poble" (Lc 2, 30-32). Seguidament Simeó s'adreça a Maria amb aquestes paraules. " Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin: serà una senyera combatuda.. així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts" i a Maria a més li ha afegit: "i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima (Lc 2, 34-35). L'anunci de Simeó sembla talment un segon anunci a Maria, donat que li mostra la dimensió històrica en la qual el seu Fill acomplirà la missió, és a dir, enmig de la incomprensió i en el dolor. Si per un costat aquest anunci confirma la seva fe en l'acompliment de les promeses divines de la salvació, per l'altre costat li revela el sofriment que ha de viure en la obediència de la fe estant al costat del Salvador que pateix. La seva maternitat serà dolorosa. Maria ja de bon començament ha de fugir a Egipte, ha de passar un llarg període de vida oculta i finalment aquest camí la portarà fins al peu de la Creu. La benedicció de Simeó assoleix el seu ple significat quan Maria es troba al costat de la Creu del seu Fill(cf. Jn 19, 25). La descripció de Joan és precisa: " quan veié la seva mare i al costat d'ella el deixeble que ell estimava, digué a la mare: Dona aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: aquí tens la teva mare. I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva" (Jn 19, 25-27). La mare de Crist és entregada a l'ésser humà, a cadascú de nosaltres, com a mare. L'home que l'acompanya al peu de la Creu és Joan, "el deixeble que ell estimava". Però no hi és ell tot sol. Seguint una venerable tradició, el Concili no dubte en anomenar a Maria "Mare de Crist, mare dels homes". Ja que es troba "unida a la nissaga d'Adam amb tots els homes... més encara, és vertaderament mare dels membres de Crist per haver cooperat amb el seu amor al naixement de l'Església en tots els fidels". Conseqüentment, "aquesta nova maternitat de Maria" engendrada per la fe és fruit del nou amor que va madurà en ella definitivament al costat de la Creu, per mitjà de la seva participació en l'amor redemptor del Fill. Les paraules que Jesús pronuncia des de la Creu expressen que la maternitat de la seva mare troba una nova "configuració" en l'Església i a través de l'Església simbolitzada i representada per Joan. 3. Maria, font de la Salut que ens porta a Crist (Cf. nn. 26-27) Maria és la font de la Salut que ens ha portat el Crist, i també és la font de la Salt que a nosaltres, els seus fills ens porta cap al Crist, perquè puguem rebre d'Ell la salvació. Maria es troba present enmig de l'Església naixent unint  i reflexant les exigències de la vida de la fe, tot participant en el misteri de la salvació. L'Església el dia de la Pentecosta inicia també el seu camí de fe, el seu pelegrinatge a través de la història dels homes i de tots els pobles. Al començament d'aquest camí Maria es troba present acompanyant els deixebles en el Cenacle. Precisament en el Cenacle l'itinerari de Maria es troba amb el camí de la fe de l'Església. Ella congrega en la oració i prepara els deixebles per a rebre l'Esperit Sant. Maria persevera amb els apòstols en la pregària. Ella, la mare de Jesús. I ells prenen consciència que Jesús és el Fill de Maria i que Maria és la Mare de Jesús. Ella es troba enmig d'ells. Des del primer moment els deixebles contemplen Maria a través de Jesús i miren a Jesús a través de Maria. Ella fou per a l'Església d'aquells inicis i és per a l'Església d'ara, per a tots nosaltres, un testimoni únic i singular de la vida de Jesús. En els inicis de l'Església, en els inicis del pelegrinatge de la fe de l'Església, Maria es trobava amb aquells que constituïen el germen del nou Israel. Es trobava enmig d'ells com un testimoni excepcional del misteri del Crist. I l'Església perseverava constantment en la pregària juntament amb ella. Maria forma part indissolublement al misteri de Crist i pertany a més al misteri de l'Església des del començament, del seu  naixement. Al llarg de la història Maria es troba present en la missió i en l'obra de l'Església.. En els inicis de la nostra Església Local, de la nostra nova diòcesi és Maria, la Mare i la Mestra que ens aplega i ens condueix. Ella ens porta cap a Crist. Ella ens diu a nosaltres, com va fer a  les noces de Canà de Galilea: "Féu tot el que Ell us digui". 5. Conclusió: Celebrem la nostra Festa Major. Que siguin dies de pau, d'amor, de convivència, de goig i de concòrdia. Per intercessió de la nostra patrona demanem al Senyor que ens ajudi a créixer com a persones i com a creients, com a diocesans i com a ciutadans, com a Església i com a ciutat de Sabadell. Demanem saviesa i encert per als responsables i una convivència pacífica per a tots. Que així sigui.