[:ca]
1. Salutacions
Benvolgut Sr. Rector de la parròquia, Benvolguts preveres, diaques , religiosos i religioses, Il·lustríssim Sr. Alcalde, distingides autoritats, benvolguts tots, fills i filles de Déu:
La celebració de la nostra Festa Major ens congrega solemnement un any més per participar en aquesta Eucaristia en la qual fem memòria de l'apòstol Sant Pere, i dels màrtirs Sant Cristòfol i Sant Valentí. De sant Cristòfol recordem la valentia i la força orientades tant al servei de Déu com del proïsme. Sant Valentí per la seva gran caritat s'havia fet mereixedor del nom de pare dels pobres. Sant Pere, el primer dels apòstols, va morir màrtir a Roma. Que el seu patrocini ens ajudi a mantenir-nos ferms en la fe i a confirmar els germans.
2. Crida i missió
En l'evangeli que hem proclamat avui hem escoltat el relat en el que Crist constitueix a l'apòstol Pere com a roca i fonament visible de la unitat i de la permanència de la seva Església. L'Església s'inicia amb l'anunci de la Bona Notícia, amb l'arribada del Regne de Déu promès en les Escriptures des de feia segles. Aquest Regne s'inaugura amb la presència de Crist i es manifesta als homes a través de les seves obres i paraules. El germen d'aquest Regne és el grup d'apòstols que el Senyor congrega al voltant seu com una família, tot fent una comunitat.
El Senyor Jesús va dotar a aquesta comunitat d'una estructura que romandrà fins a la plena consumació del Regne. Primerament té lloc l'elecció dels Dotze amb Pere com al seu Cap. Els Apòstols i els altres deixebles que el segueixen participen en la mateixa missió de Crist. És d'aquesta manera que el Senyor prepara i edifica la seva Església. Però l 'Església ha nascut principalment del do i l'entrega total del Crist per la nostra salvació, anticipat en la institució de l'Eucaristia i consumat en la Creu.
La missió de l'Església comença en la Pasqua de Resurrecció i en la Pentecosta. Aquesta missió es situa en continuïtat amb la missió del Crist de proclamar i instaurar el Regne de Déu. Aquesta missió es realitza mitjançant les tres funcions de Crist mateix que ell transmet a l'Església: el seu sacerdoci, la seva reialesa i el seu profetisme, o dit d'altra manera, la predicació de la paraula, la celebració dels misteris i el servei a la comunitat.
Després de la Resurrecció i Ascensió de Jesús, en la vida dels Apòstols té lloc una profunda experiència que els transforma: em refereixo a la Pentecosta. La vinguda de l'Esperit Sant els converteix en testimonis de Crist Ressuscitat. Ells reben la llum en el seu enteniment per tal d'entendre la paraula de Jesús i la missió que han de desenvolupar. Ells reben la força en la seva voluntat que els capacita per donar testimoni amb audàcia i amb fortalesa. Per això diem que la missió de l'Església és obra de l'Esperit Sant Els discursos missioners que Pere i Pau adrecen als jueus anuncien Jesús, conviden a la conversió bo i acollint Jesús per la fe i deixant que l'Esperit Sant transformi les seves vides . Els discursos que Pau pronuncia a Listra i a Atenes es poden considerar com models per a l'evangelització dels pagans. Són discursos que ofereixen un exemple del què vol dir la inculturació de l'Evangeli
El dia de la Pentecosta, després de l'anunci de Pere, pren forma la primera comunitat. A partir de la Pentecosta, totes les comunitats estan dinamitzades per l'Esperit Sant, que suscita en cada deixeble i en la comunitat les mateixes actituds que va viure el Mestre i Senyor. L'Esperit Sant crea la unitat i fa de tots els membres un sol cor i una sola ànima. És la comunitat que comparteix en primer lloc la fe, que és constant en l'ensenyament dels apòstols, que persevera en l'oració i també en la celebració. Els creients són constants en la fracció del pa, fent de l'Eucaristia el centre de la vida personal i comunitària, viuen la fraternitat al voltant al Senyor Ressuscitat fins a posar en comú els béns materials perquè no haguessin pobres entre ells.
3. Paraula i testimoni
L'evangeli de San Marc acaba el text amb l'enviament missioner, l'Ascensió del Senyor, i el començament de l'activitat dels Apòstols: "Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven" (Mc 16, 20). És per això que en l'evangelització podem distingir com dues dimensions importants: per una banda la paraula i per l'altra l'acció, la proclamació de paraula i el testimoni personal i també comunitari.
L'anunci de l'Evangeli no es pot realitzar de qualsevol manera. No es tracta de pronunciar un comunicat, ni de transmetre unes idees d'una manera freda o de relatar uns esdeveniments que no afecten a la pròpia vida ni la comprometen. Anunciar l'Evangeli és proclamar la salvació de Déu, que incideix i penetra de tal manera la vida que acaba transformant la història personal i la història de la humanitat.
No es tracta de comunicar uns continguts agradables a nivell humà o un bon succés que produeix una certa alegria en l'oient. És proclamar la salvació de Déu en Crist per l'Esperit, és anunciar el Regne de Déu, una realitat tan revolucionària, que fa noves totes les coses. Quan aquell que proclama aquesta Bona Nova l'experimenta en la seva pròpia vida, la seva paraula té un estil molt determinat de força, d'alegria, de seguretat, de sinceritat, d'esperança,... La seva paraula participa del foc de tota paraula profètica. La seva paraula està al servei de la Paraula, i és transparència de la Paraula. En definitiva, es converteix en una paraula convençuda i convincent.
El 'testimoni' és una categoria o un concepte bíblic relacionat amb el kerigma. Jesús encarrega als apòstols predicar i donar testimoni (Cf. Act 10,42). Els apòstols apareixen en el llibre dels Fets dels Apòstols com els testimonis de la vida, passió, mort i resurrecció de Jesucrist. L'apòstol és un cridat per Jesús, un testimoni de la seva vida i misteri pasqual i un enviat a donar testimoni.
Ara bé, quan parlem de testimoni, no ens referim només al testimoni de paraula sinó també al testimoni de vida. El testimoni de vida és una responsabilitat que té tot batejat, com a membre de l'Església, i que té tota l'Església, com comunitat de batejats. Això ha de comportar la coherència cristiana en els petits i grans actes que van configurant tota la vida. D'aquesta manera, veiem que els testimonis de paraula i de vida es refereixen, s'expliciten i es complementen mútuament. Un i altre han de donar-se amb senzillesa, amb naturalitat i amb coherència. El testimoni de vida confirma i dóna un to d'autenticitat i de credibilitat al testimoni de paraula. El testimoni de paraula projecta llum, força i rotunditat al testimoni de vida.
4. Anunciar la Bona Nova de l'esperança
Tots nosaltres formem part de l'occident ric i participem també de les seves llums i de les seves ombres. No és difícil constar algunes incerteses en el camp cultural, l'antropològic, l'ètic i l'espiritual (Cf. EE 3). No som de cap manera aliens a les dificultats que tot això comporta per a la vida cristiana en el moment present, i que brollen de l'agnosticisme pràctic, de la indiferència religiosa, de la pèrdua de la memòria i de l'herència cristianes i del secularisme creixent (Cf. EE 7-8).
Hem escoltat a la segona lectura com Sant Pere exhortava als cristians dels primers temps i ens exhorta també a nosaltres avui a donar raó de l'esperança. El moment present és fort, és un temps d'exigència i de fermesa, i ha de ser també un moment per donar fruit abundant. Vivim en una societat pluralista en la que convivim creients i no creients, i creients de diferents confessions i religions. És important que cadascun visqui les seves conviccions amb coherència, amb respecte i amb responsabilitat. Per la nostra part, com a catòlics hem de viure i proposar la veritat de la nostra fe i la força transformadora del missatge de Jesús, la seva força salvadora. Amb la paraula i sobretot amb la coherència de les nostres obres. Com a diocesans de la nostra Església Local, com a ciutadans d'aquesta estimada Terrassa, ens sentim cridats a oferir la nostra contribució per a la construcció del futur.
En aquests últims dies he tingut ocasió de constatar en diferents actes el dinamisme creixent de la nostra ciutat, degut al bon funcionament administratiu i també al vigor de la iniciativa ciutadana, i sobretot a la conjunció de les diferents sinèrgies personals i comunitàries. El sr. Alcalde subratllava en la recepció d'inici de la Festa Major diferents aspectes pels quals la nostra ciutat s'ha convertit en referent a la comarca i al país i feia una crida a la col·laboració de tots perquè en aquest inici de segles es produeixi un creixement conseqüent amb la seva pròpia història i d'acord amb el futur que desitgem. I jo em pregunto: què pot aportar l'Església a aquest futur? Certament el treball i la contribució de tots els seus membres, que formen part del teixit social, des de la família, des del treball, des de la participació en les més variades institucions.
A la vegada, està cridada a aportar una referència a l'esperit i al trascendent. De Sant Cristòfol recordàvem el servei als altres, de Sant Valentí la seva gran caritat, de Sant Pere la missió de confirmar els germans en la fe. Demanem avui al Senyor que ens ajudi a viure aquest esperit de servei, especialment als més necessitats. Demanem per als responsables en l'administració, i en especial al nou consistori, encert en el seu govern i actitud de servei. Demanem prosperitat per a la nostra ciutat. Demanem no perdre l'esperit, la nostra ànima egarenca, les nostres arrels, que són inseparables de la nostra pròpia història. Arrels cristianes, europees i mediterrànies, que han de continuar vivificant el nostre esperit col•lectiu. Que la Mare de Déu i els nostres patrons ens hi ajudin. Que així sia.
[:]