Homilia del Sr. Bisbe a la missa de beatificació del Dr. Pere Tarrés

Lectures: Isaïes 61, 1-3a / Salm 39 / Colossencs 1,24-29 / Evangeli: Mateu 9, 35-38

1. Oportunitat d'aquesta celebració

El nostre bisbat desitjava, des de la beatificació del passat 5 de setembre, fer aquesta celebració donant gràcies a Déu per la beatificació del Dr. Pere Tarrés. Tarrés també és ben nostre. Nasqué a Manresa, estudià la carrera de Medicina a Barcelona, fou prevere de la diòcesi de Barcelona, que aleshores també integrava la demarcació del nostre bisbat, fou un gran impulsor de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, que es va estendre per tot Catalunya, i per tant també en el que ara és el bisbat de Terrassa.

Voldria recordar també que un terrassenc, el Sr. Enric Torrente, que va conèixer Pere Tarrés al Seminari i quedà impressionat per la seva santedat, fou un dels principals impulsors, ara fa uns vint anys, de la seva beatificació. Aquesta beatificació que ara ha arribat a bon terme i per la qual estem reunits per donar-ne gràcies a Déu.

2. La santedat, signe de la fecunditat i joventut de l'Església

Donem gràcies a Déu, avui, per la santedat de Pere Tarrés, però penso que ens cal reflexionar un moment i pensar que donem gràcies, sobretot, per la santedat, aquest do de Déu Pare per Crist en l'Esperit a la seva Església. La santedat -una constant al llarg del temps de l'Església- és un signe de la seva fecunditat i de la seva joventut.

L'Església passa per tribulacions i per moments de foscor, perquè la fe és lluminosa i alhora fosca i encara és més enfosquida sovint pels pecats dels homes de l'Església, pels pecats dels seus fills i filles. Però els sants i les santes ens recorden que aquesta Església de Crist és també santa, perquè té la gràcia del do de l'Esperit Sant, perquè té els sagraments, la Paraula de Déu, la gràcia salvadora merescuda per Jesucrist en la creu.

Donem gràcies a Déu per la santedat, per aquesta santedat que és una realitat i una constant en l'Església de tots els temps. També del nostre temps.

3. Tarrés, el sant de la Federació de Joves Cristians

Un dels testimonis del procés de beatificació de Pere Tarrés va explicar que, en el Congrés General de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, l'any 1934, en l'acte realitzat en el teatre Olímpia, el Dr. Albert Bonet i Marrugat, fundador i consiliari de la Federació, va afirmar obertament: "Potser es troba ja en els nostres rengles el jove que serà un sant i venerarem als altars; serà el patró de la nostra joventut". I el testimoni que cito va afegir en la seva declaració: "Jo i molts vàrem pensar en el Dr. Tarrés".

És ben cert. Tarrés és sobretot el Sant de la Federació, encara que no és pas l'únic. També ho és ja -reconegut per l'Església- el jove lleidatà Francesc Castelló, i, entre molts altres, el jove del Masnou Joan Roig Diggle, màrtir de Crist com el jove Francesc Castelló, ja beatificat. I el llarg martirologi de la Federació que ara no puc pas glossar amb detall.

4. Tarrés model per als professionals i per als sacerdots

Però Tarrés és una personalitat cristiana tan rica que no es pot reduir a l'aspecte de la pastoral dels joves. Deixeu-me citar les mateixes paraules del Sant Pare a Loreto, el dia de la beatificació de Tarrés -amb dos joves, Pina Suriano i Alberto Marvelli-: "Pere Tarrés i Claret, primer metge i després sacerdot, va dedicar-se a l'apostolat laïcal entre els joves d'Acció Catòlica de Barcelona, dels quals posteriorment va ser consiliari. En l'exercici de la professió mèdica va lliurar-se amb una especial sol•licitud als malalts més pobres, convençut que el malalt és símbol del Crist sofrent".

Tarrés fou metge del cos i de l'ànima dels seus malalts. Va fer de la medicina un sacerdoci i del sacerdoci una medicina, com va dir d'ell el seu amic i metge, el Dr. Gerard Manresa. Tarrés, com metge primer, i després també com a sacerdot, va fer realitat les paraules de la primera lectura:

"El Senyor m'ha ungit i m'ha enviat
a portar la Bona nova als desvalguts,
a curar els cors adolorits...
a consolar tots els qui estan de dol..."

El Dr. Tarrés, durant tota la seva vida, imità el Crist ple de misericòrdia amb les flaqueses i els sofriments de les persones, cosa de la qual ens ha parlat l'Evangeli d'avui:

"Jesús recorria totes les viles i els pobles,
ensenyava en les sinagogues,
predicava la Bona Nova del Regne i guaria tota malaltia".

Com ens va dir el Sant Pare, en l'audiència de Castel Gandolfo, "Pere Tarrés segueix essent un exemple per als metges, perquè estimava el malalt com a persona, ajudant-lo a curar o a suportar el dolor. Així mateix, com a home de cor indivís i per la seva entrega incansable als fidels i als diversos apostolats que li foren confiats, és també model per als sacerdots d'avui".

Estimats sacerdots: la beatificació de Tarrés ens porta davant del que és essencial: la nostra vocació a la santedat. Aquest és el nostre primer compromís. Ens ho recorda amb les paraules que va escriure la vigília de la seva ordenació: "Un sol propòsit, Senyor: sacerdot sant, costi el que costi".

5. Tarrés i l'espiritualitat del sacerdot diocesà

Voldria també fer una reflexió des de la perspectiva de la seva vinculació a l'Església local, a la qual serví com a professional de la medicina, com a laic i com a prevere. La seva vida és un exemple que ens invita a valorar molt la nostra vinculació a l'Església local, a l'Església particular.

El podem situar en aquell ampli moviment d'espiritualitat, primer del laicat en crear-se la Federació de Joves Cristians de Catalunya, profundament arrelada en les nostres diòcesis catalanes, i després, en ordenar-se com a prevere diocesà i en entrar a la Unió Sacerdotal de Barcelona, de la qual fou un dels primers membres. Aquest moviment tenia com a preocupació fonamental aixecar el nivell cultural, espiritual i apostòlic del mateix clergat diocesà.

Tarrés es plantejà ser jesuïta, però optà per ser sacerdot diocesà. Ell mateix confessa que "el primer sentiment de vocació va ser cap a la Companyia de Jesús, però ara veig molt clar que Déu em volia sacerdot diocesà. Que n'estic de content d'això! Dec a la Federació de Joves Cristians de Catalunya i als seus entusiastes consiliaris l'haver-me orientat cap a aquí!

Mn. Francesc Vergés dirà d'ell: "La vida a què nosaltres aspiràvem, ell ja la tenia. Nosaltres apareixíem com uns teòrics al costat d'aquell home ple d'oració, d'una pràctica llarga de pobresa, d'obediència i d'apostolat, que a nosaltres ens admirava i superava alhora" (cf. El secret de Mn. Pere Tarrés: la caritat pastoral, de Mn. Pere Montagut i Piquet, Ed. Claret, Barcelona 1994, p. 31).

Oració, pobresa, obediència, apostolat… i molts altres trets que podríem desglossar i que configuren un perfil propi d'espiritualitat de prevere diocesà que implica tota la seva vida en l'exercici del ministeri. Un conjunt harmònic de virtuts que Mn. Pere Tarrés va viure i que té com a pedra angular la caritat pastoral. Una caritat pastoral que és vincle de la perfecció sacerdotal (cf. PO 14), que tot ho modifica, que tot ho amara. Un amor ple de tendresa, de misericòrdia i de fidelitat estable. Un amor que el porta a "fer bogeries" per la salvació de les persones, segons les seves mateixes paraules, una entrega generosa i entusiasta plena d'alegria incontenible.

6. La darrera missa del Dr. Tarrés

Arribem ja al final de les nostres reflexions. El doctor Tarrés va acceptar amb profunda fe i paciència admirable una dolorosa malaltia que el va portar a la mort quan solament tenia 45 anys. El sofriment no era cap obstacle per repetir amb freqüència: "Que bo és el Senyor amb mi! I jo sóc vertaderament feliç". Greument malalt a la clínica de la Mare de Déu de la Mercè -fundada per ell amb el Dr. Gerard Manresa-, deia que estava celebrant la seva darrera missa. D'aquesta manera ens recorda a tots els cristians -i de manera especial als religiosos, religioses i preveres i diaques- que el sacrifici és fecund, que la creu és inseparable del ministeri.

Com ell, tot cristià i especialment tot sacerdot ha de poder dir fent-se seves aquestes paraules de Sant Pau que hem escoltat avui: "Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos que és l'Església. Ara jo sóc servidor d'aquesta Església."

Escoltem en el fons de la nostra ànima aquestes paraules del Sant Pare a Castel Gandolfo, davant dels pelegrins de la nostra terra: "Pere Tarrés no va perdre mai l'amor al sacrifici, essent per això un lluminós exemple per a tots els qui, tot i estar enmig de moltes dificultats, consagren la seva vida a la causa del Regne de Déu per mitjà d'un servei generós als més necessitats".

Preguem al Dr. Tarrés per la nostra joventut cristiana, pels malalts, pels ancians, pels pobres i marginats, pels oblidats, pels que estan en un llit de dolor, en els hospitals o a casa seva, per les víctimes de la sida, de les drogues, de l'alcoholisme, per les dones maltractades, o que han de comerciar amb el seu cos, sovint per poder sobreviure... Ell va estar al costat de totes les persones que patien aquestes creus, sobretot els malalts de tuberculosi. Demanem que ens ajudi a trobar les paraules valentes i justes per no renunciar a la castedat, que és la victòria de la persona sobre els seus impulsos i els seus instints i és escola d'amor, d'humanització, de tendresa i autocontrol.

Recordant que tota la seva vida, des d'una profunda devoció a la Mare de Déu, va estar centrada en Jesucrist, de qui es va enamorar des de la seva infància i joventut, li demanem que no ens manquin joves i sants, també avui, a major glòria de Déu. Així sia.