"Mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor..."(Rm 14, 7-8). Aquestes paraules de la carta de sant Pau als romans sintetitzen amb profunditat la vida, el treball i l'espiritualitat del nostre germà Josep Maria. També reflecteixen els sentiments que ens han portat aquest matí fins aquí per participar en la celebració eucarística: malgrat el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat, tenim l'esperança ferma, el convenciment profund què la nostra vida està en mans del Senyor i que la nostra mort no és una separació definitiva, sinó un traspàs a la casa del Pare on tots arribarem després d'acomplir el nostre pelegrinatge aquí a la terra. Benvolguts germans preveres i diaques, benvolguts familiars de Mn. Josep Maria benvolguts fidels de la parròquia de sant Esteve de Parets del Vallès i de diferents parròquies de la nostra diòcesi i altres diòcesis germanes, benvolguts tots. Si en cada moment de la vida vivim per al Senyor, en tot moment som del Senyor. Ell és el centre de la nostra existència i vivim preparats per l'encontre definitiu amb Ell. Encara recordem els misteris celebrats recentment a la litúrgia del Nadal i Epifania en què contemplàvem l'encarnació, el naixement i la manifestació salvadora del Senyor. Per a la salvació dels homes el Pare va voler donar al Fill, de la seva mateixa naturalesa: un misteri d'amor, un amor tan gran que ens depassa, un misteri de gràcia i misericòrdia que es compleix en la profecia que hem escoltat en la lectura del profeta Isaïes. Podem exclamar amb plena veritat: "Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat" (Is 25, 9). Aquí radica la font i el secret de l'alegria cristiana, que ningú pot treure als amics del Senyor, segons la seva promesa (cf. Jn 16, 22). Isaïes ens ha ofert una imatge eloqüent d'aquesta alegria profunda i definitiva amb el símbol del banquet: en ell s'entreveu l'anunci del regne messiànic, que el Fill de Déu va venir a inaugurar. Llavors la mort serà eliminada per sempre i s'eixugaran totes les llàgrimes (cf. Is 25, 6-8). Per al nostre estimat germà ha arribat l'hora d'entrar definitivament en aquest Regne. Després d'un llarg camí en la terra, durant el qual va treballar activament com sacerdot, el Senyor l'ha cridat a ell per compartir el destí promès als seus servidors fidels, als seus amics. Va néixer a Barcelona el 27 de desembre de 1926. L'any 1939 ingressà en el Seminari i rebé l'ordenació presbiteral a la Basílica de sant Josep Oriol el dia 4 de març de 1951. Fou destinat el mateix any 1951 com a coadjutor a la parròquia de sant Feliu de Codines. L'any 1953 passà a servir la parròquia de sant Feliu de Sabadell com a coadjutor també i l'any 1955 la parròquia de santa Maria del Pi de Barcelona. L'any 1959 fou nomenat regent de sant Pere de Castellet i des de l'any 1967 fins a la seva jubilació va ser regent i rector de la parròquia de sant Esteve de Parets del Vallès. El nostre germà Josep Maria ha estat molt estimat a Parets. Tingué sensibilitat per les obres socials. Durant el seu rectorat promogué la construcció de blocs de pisos, renovà el cementiri, i va construir el centre parroquial. L'Ajuntament li dedicà un carrer com a agraïment i reconeixement. Fou també una persona humil i austera. Ajudava tothom qui passava necessitat i la porta de la rectoria era oberta a tothom. Va estimar profundament l'Església, una estimació que va fer palesa en tot moment de la seva vida ministerial. A Parets visqueren amb ell els seus pares i aquí van morir. I Mn. Josep maria ha volgut ser enterrat on estan enterrats els seus pares i on ha dedicat els millors anys del seu sacerdoci. En aquests moments de separació i dolor ressonen també les paraules de Jesús: "Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi (...) Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no va al Pare, si no hi va per mi" ¡Quantes vegades Mn. Josep Maria haurà proclamat, comentat i meditat aquests mateixos textos de la Paraula de Déu en aquesta Església parroquial! Malgrat que ens puguin omplir la pena i el dolor, podem dir que és bonic acomiadar un germà que compleix la seva etapa aquí a la terra després d'una existència dilatada, compartida, amb de fe i amor, fecunda i plena de fruits de bones obres i solidaritat. 54 anys de capellà vivint les virtuts cristianes i les sacerdotals. "Tant si vivim com si morim, som del Senyor". Una vida senzilla, humil, profunda, viscuda intensament, fent fructificar tot el que havia rebut. Una vida que donarà un fruit abundant, morint per viure, morint per ressuscitar. Mn. Josep Maria ha fet el traspàs a la casa del Pare en pau amb ell i amb els germans. Una de les coses més impresionants per a mi és trobar-me amb un prevere que ha estat fidel a la seva vocació al llarg de 54 anys. No construïm l'Església diocesana a través de fets espectaculars, relativament fàcils de portar a terme en un moment puntual d'heroisme. Construïm l'Església diocesana mitjançant la fidelitat viscuda i mantinguda al llarg dels anys, amb èxits i fracassos, alegries i penes, desànims i expectatives, però sobretot, posant amor en cada un dels nostres actes, en cada un dels nostres dies, no és tan important el lloc de la diòcesi on ens toqui treballar, o la missió que ens toqui desenvolupar. El veritablement important és treballar amb amor, amb fe i esperança. La unió sacramental, però real, amb el misteri pasqual de Crist obre a tot batejat la perspectiva de participar en la seva mateixa glòria. Això ja té una conseqüència per a la vida terrena, perquè en virtut del baptisme ja participem en la Resurrecció de Crist. Aquesta realitat arriba a plenitud en el nostre germà, que ha mort en Crist i descansa en la pau de Déu. Amb aquesta celebració l'encomanem al Senyor. Ho fem amb una actitud de confiança, amb la certesa que el nostre germà ha mort amb Crist, i com ens recorda sant Pau: "si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell". Mn. Josep Maria és el tercer membre del nostre presbiteri terrassenc que fa el traspàs a la casa del Pare. Oferim aquesta Eucaristia pel seu descans etern. Ell va celebrar en aquesta església l'Eucaristia al llarg de més de 54 anys actualitzant el misteri pasqual del Senyor per la salvació del món. Preguem a Déu per ell amb gratitud i amb afecte. Demanem al Senyor que s'hagi acomplert en ell, la identificació amb Crist, al qual fou consagrat pel baptisme, per la recepció dels altres sagraments i al qual fou configurat per la recepció de l'orde sagrat. Celebrem l'Eucaristia en sufragi de Mn. Josep Maria, la mateixa Eucaristia que ell va celebrar al llarg de més de 54 anys actualitzant el misteri pasqual del Senyor per la salvació del món. Amb afecte i gratitud preguem per ell. Descansi en pau. + Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa.