Introducció
Benvolgut sr. Rector i equip de formadors, preveres, diaques, religiosos, seminaristes, germanes i germans;
L’Evangeli que hem escoltat ens parla de la comunió de vida amb Crist i els germans per mitjà de la fe i l’amor. Ell és el cep i nosaltres les sarments. Units a Ell i vivint la conseqüent comunió entre els germans podem donar un fruit abundant.
El cep i les sarments
El cep era la imatge bíblica d’Israel. En assumir Crist aquesta imatge ens vol expressar que el Pare l’ha constituït centre de la comunitat humana perquè tots els homes puguin estar units a Ell i en Ell. Els profetes havien fet servir sovint la imatge del cep per parlar del poble d’Israel, un cep que Déu conrea amb dedicació i amor. Ara el cep és el Crist total que engloba i integra en Jesús tota la comunitat en la fe. Crist és el cep veritable i el nou Israel.
El cep veritable vol dir el cep real, l’autèntic Israel, el Poble de Déu, formant una unitat amb els deixebles, que són les sarments. Aquest Poble és l’Església. El cep, tot i ser ramificat i divers, és un de sol, com és un del sol el Cos Místic de Crist.
Romandre en Ell
Dos són les actituds que es repeteixen més sovint en el text: estar en Ell i donar fruit. Estar en Ell, restar en Ell, romandre en Ell, no significa una actitud estàtica i passiva; significa sobretot relació profunda, intimitat de pensament i de vida; significa fidelitat, mantenir el compromís adquirit.
Aquesta permanència no és una mera juxtaposició, una relació merament superficial, es tracta d’una unió perdurable que neix de l’amor. Romandre en Crist és viure segons l’Evangeli i viure a fons el manament de l’amor. D’altra banda, amb aquesta imatge del cep i les sarments, Jesús ens manifesta amb rotunditat que la unió vital amb Ell és absolutament imprescindible per créixer en la vida, en l’ésser cristià, i per donar fruit en l’acció pastoral. No hi ha cap altra possibilitat. La sarment separada del cep s’asseca i resta impossibilitada per donar fruit.
Donar fruit
La conseqüència de la unió amb el Crist és donar un fruit abundant. Déu és amor, i l’amor és dinàmic per essència; qui entra en contacte amb Déu participa d’aquest dinamisme fecund.
El Senyor ens diu amb tota claredat: “Sense mi no podeu fer res”. A la llum d’aquesta afirmació del Mestre hem de revisar els nostres plantejaments pastorals, el nostre activisme que en el fons pot caure en el voluntarisme, així com les nostres petites iniciatives per transformar el món no sempre a la llum de l’Esperit sinó més aviat segons el propi criteri. Aquest principi general –“sense mi no podeu fer res”- ens ha d’ajudar a superar els protagonismes personals i també els possibles desànims davant les dificultats del món present.
La nostra acció pastoral ha de ser generosa fins al lliurament total, però s’ha de portar a terme sempre des de la vivència i des de la consciència de ser sarments empeltades amb el Crist, a través de l’Eucaristia, de la pregària, de la Paraula, dels més pobres i petits. “Si esteu en mi i les meves paraules estan en vosaltres, demanareu el que desitgeu i es realitzarà”. Romandre en la paraula de Jesús, guardar les seves paraules ens portarà a complir el seu manament d’un amor sense límits. Exercint l’amor cristià és com es pot donar fruit.
En un altre moment de l’Evangeli ens diu Jesús que el Pare esporga i neteja les sarments que donen fruit perquè encara en donin més. Esporgar, la operació de la poda te com a finalitat que es doni un fruit encara més abundant. La poda és una operació que consisteix en tallar les branques mortes, malaltes i supèrflues perquè l’arbre perquè tingui una forma més bella i perquè doni un fruit abundant. En el nostre cas per ajudar en el nostre procés de conversió
Revisem què és el que cal podar de la nostra vida. No només el que hi ha de mal, de pecat, que són les branques mortes o malaltes. També el que hi ha de superflu, el que no serveix de res positiu, el que és pèrdua de temps…Temps perdut en converses inútils o en activitats estèrils.
El temps del Seminari és un temps de gràcia, un temps de formació i de creixement en aquesta comunió de vida amb Déu i els germans. Un temps de poda perquè reneixi la vida i es doni un fruit abundant. No tingueu por a aquesta operació de poda que Déu porta a terme en vosaltres, a vegades directament, a vegades per mitjà de causes segones, és a dir de totes les persones que tenen la missió de col·laborar en la vostra formació com a futurs preveres, a vegades a través de les circumstàncies no previstes.
Ministeri de lector
D’aquí a uns moments nou seminaristes sereu instituïts lectors, i demanarem al Senyor que us concedeixi meditar assíduament la seva paraula per comprendre-la cada dia més i per anunciar-la amb fidelitat als germans. Meditar assíduament, comprendre progressivament, anunciar fidelment.
Lectura, meditació, contemplació. La Paraula de Déu és viva, eficaç, penetrant,. Com la pluja amara la terra i la fa germinar, la Paraula de Déu transforma el cor. Deixeu-vos conduir pels mestres de la lectio divina en aquest camí.
Comprendre progressivament la Paraula de Déu a través de l’estudi. Heu de ser ben conscients que és Paraula revelada, Paraula de Déu. Apliqueu-vos a un estudi seriós i profund, especialment en aquests anys, per penetrar progressivament en el misteri i per servir millor als germans.
Anunciar fidelment. Son som els amos de la Paraula sinó els servidors, i un servidor ha de ser sempre fidel, amb una fidelitat a Déu i a l’Església. Sense oblidar mai que rebem la Paraula de Déu en el si de l’Església i la estudiem i meditem en comunió amb l’Església. Ha ser un anunci fidel i joiós, amb la nostra paraula i amb un testimoni de vida coherent i que desvetlli el seguiment del Senyor.
Final
Demanem al Senyor per vosaltres, que ara rebreu el lectorat, que sigueu servidors de la Paraula i dels germans, que edifiqueu l’Església i sigueu evangelitzadors dels nostres coetanis, dels homes i dones concrets del món actual. Avui doneu un pas més en el vostre camí de preparació per al sacerdoci. Que el vostre exemple d’homes que mediten i són testimonis de la Paraula de Déu ajudi als infants i joves a trobar-se amb el Senyor. Que Santa Maria, mare i mestre en l’acollida i vivència de la Paraula, intercedeixi per vosaltres.
Benvolgut sr. Rector i equip de formadors, preveres, diaques, religiosos, seminaristes, germanes i germans;
L’Evangeli que hem escoltat ens parla de la comunió de vida amb Crist i els germans per mitjà de la fe i l’amor. Ell és el cep i nosaltres les sarments. Units a Ell i vivint la conseqüent comunió entre els germans podem donar un fruit abundant.
El cep i les sarments
El cep era la imatge bíblica d’Israel. En assumir Crist aquesta imatge ens vol expressar que el Pare l’ha constituït centre de la comunitat humana perquè tots els homes puguin estar units a Ell i en Ell. Els profetes havien fet servir sovint la imatge del cep per parlar del poble d’Israel, un cep que Déu conrea amb dedicació i amor. Ara el cep és el Crist total que engloba i integra en Jesús tota la comunitat en la fe. Crist és el cep veritable i el nou Israel.
El cep veritable vol dir el cep real, l’autèntic Israel, el Poble de Déu, formant una unitat amb els deixebles, que són les sarments. Aquest Poble és l’Església. El cep, tot i ser ramificat i divers, és un de sol, com és un del sol el Cos Místic de Crist.
Romandre en Ell
Dos són les actituds que es repeteixen més sovint en el text: estar en Ell i donar fruit. Estar en Ell, restar en Ell, romandre en Ell, no significa una actitud estàtica i passiva; significa sobretot relació profunda, intimitat de pensament i de vida; significa fidelitat, mantenir el compromís adquirit.
Aquesta permanència no és una mera juxtaposició, una relació merament superficial, es tracta d’una unió perdurable que neix de l’amor. Romandre en Crist és viure segons l’Evangeli i viure a fons el manament de l’amor. D’altra banda, amb aquesta imatge del cep i les sarments, Jesús ens manifesta amb rotunditat que la unió vital amb Ell és absolutament imprescindible per créixer en la vida, en l’ésser cristià, i per donar fruit en l’acció pastoral. No hi ha cap altra possibilitat. La sarment separada del cep s’asseca i resta impossibilitada per donar fruit.
Donar fruit
La conseqüència de la unió amb el Crist és donar un fruit abundant. Déu és amor, i l’amor és dinàmic per essència; qui entra en contacte amb Déu participa d’aquest dinamisme fecund.
El Senyor ens diu amb tota claredat: “Sense mi no podeu fer res”. A la llum d’aquesta afirmació del Mestre hem de revisar els nostres plantejaments pastorals, el nostre activisme que en el fons pot caure en el voluntarisme, així com les nostres petites iniciatives per transformar el món no sempre a la llum de l’Esperit sinó més aviat segons el propi criteri. Aquest principi general –“sense mi no podeu fer res”- ens ha d’ajudar a superar els protagonismes personals i també els possibles desànims davant les dificultats del món present.
La nostra acció pastoral ha de ser generosa fins al lliurament total, però s’ha de portar a terme sempre des de la vivència i des de la consciència de ser sarments empeltades amb el Crist, a través de l’Eucaristia, de la pregària, de la Paraula, dels més pobres i petits. “Si esteu en mi i les meves paraules estan en vosaltres, demanareu el que desitgeu i es realitzarà”. Romandre en la paraula de Jesús, guardar les seves paraules ens portarà a complir el seu manament d’un amor sense límits. Exercint l’amor cristià és com es pot donar fruit.
En un altre moment de l’Evangeli ens diu Jesús que el Pare esporga i neteja les sarments que donen fruit perquè encara en donin més. Esporgar, la operació de la poda te com a finalitat que es doni un fruit encara més abundant. La poda és una operació que consisteix en tallar les branques mortes, malaltes i supèrflues perquè l’arbre perquè tingui una forma més bella i perquè doni un fruit abundant. En el nostre cas per ajudar en el nostre procés de conversió
Revisem què és el que cal podar de la nostra vida. No només el que hi ha de mal, de pecat, que són les branques mortes o malaltes. També el que hi ha de superflu, el que no serveix de res positiu, el que és pèrdua de temps…Temps perdut en converses inútils o en activitats estèrils.
El temps del Seminari és un temps de gràcia, un temps de formació i de creixement en aquesta comunió de vida amb Déu i els germans. Un temps de poda perquè reneixi la vida i es doni un fruit abundant. No tingueu por a aquesta operació de poda que Déu porta a terme en vosaltres, a vegades directament, a vegades per mitjà de causes segones, és a dir de totes les persones que tenen la missió de col·laborar en la vostra formació com a futurs preveres, a vegades a través de les circumstàncies no previstes.
Ministeri de lector
D’aquí a uns moments nou seminaristes sereu instituïts lectors, i demanarem al Senyor que us concedeixi meditar assíduament la seva paraula per comprendre-la cada dia més i per anunciar-la amb fidelitat als germans. Meditar assíduament, comprendre progressivament, anunciar fidelment.
Lectura, meditació, contemplació. La Paraula de Déu és viva, eficaç, penetrant,. Com la pluja amara la terra i la fa germinar, la Paraula de Déu transforma el cor. Deixeu-vos conduir pels mestres de la lectio divina en aquest camí.
Comprendre progressivament la Paraula de Déu a través de l’estudi. Heu de ser ben conscients que és Paraula revelada, Paraula de Déu. Apliqueu-vos a un estudi seriós i profund, especialment en aquests anys, per penetrar progressivament en el misteri i per servir millor als germans.
Anunciar fidelment. Son som els amos de la Paraula sinó els servidors, i un servidor ha de ser sempre fidel, amb una fidelitat a Déu i a l’Església. Sense oblidar mai que rebem la Paraula de Déu en el si de l’Església i la estudiem i meditem en comunió amb l’Església. Ha ser un anunci fidel i joiós, amb la nostra paraula i amb un testimoni de vida coherent i que desvetlli el seguiment del Senyor.
Final
Demanem al Senyor per vosaltres, que ara rebreu el lectorat, que sigueu servidors de la Paraula i dels germans, que edifiqueu l’Església i sigueu evangelitzadors dels nostres coetanis, dels homes i dones concrets del món actual. Avui doneu un pas més en el vostre camí de preparació per al sacerdoci. Que el vostre exemple d’homes que mediten i són testimonis de la Paraula de Déu ajudi als infants i joves a trobar-se amb el Senyor. Que Santa Maria, mare i mestre en l’acollida i vivència de la Paraula, intercedeixi per vosaltres.