Divendres Sant 2009

Homilia del Divendres Sant a la Catedral el dia 9 d’abril de 2009.

 

 

Introducció

 

Benvolguts preveres concelebrants, estimats seminaristes, benvolguts tots, germanes i germans. Celebrem l’ofici de la Passió del Senyor i contemplem la seva mort en Creu. Les lectures de la litúrgia d’aquest Divendres Sant ens presenten el misteri de la Creu, misteri que expressa el designi d’amor salvador de Déu. El Servent de Yahveh de la primera lectura, prefiguració de Crist, carrega amb les culpes del poble. El Gran Sacerdot de la carta als Hebreus es compadeix de les nostres flaqueses i esdevé autor de salvació. El Rei dels Jueus que ens mostra la passió segons Sant Joan “acompleix a favor dels homes tot el que estava escrit en les Sagrades Escriptures”.

 

La creu de Jesucrist és la nostra redempció. Des d’aquesta manifestació d’amor hem d’entendre el sacrifici  de la creu. El seu acte de donar la vida és la culminació del que ha estat la seva trajectòria vital: lliurar-se en totalitat als altres. La creu esdevé així el gest suprem de gràcia i de servei: “El Pare m’estima perquè dono la vida…Ningú no me la pren. Soc jo qui la dono lliurement.”(Ju 10, 17-18).

 

 

1.  “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”

Des de la contemplació de la creu podem percebre l’amor  immens de Déu. Un amor infinit, encarnat en l’actuació misericordiosa de Jesús, que a la creu arriba a la seva màxima realització: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics (Ju 15,13). No és tant el sofriment el que dóna valor redemptor a la crucifixió de Crist sinó l’amor de Déu. El que salva la humanitat és l’amor infinit de Déu encarnat en aquesta mort: Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic” (Ju 3, 16

Aquestes paraules, pronunciades per Jesús en el seu col·loqui amb Nicodem, ens orienten vers el centre de l’acció salvífica de Déu i ens revelen la essència de la teologia de la salvació. Salvació significa alliberament del mal. Segons aquestes paraules, Déu lliura el seu Fill al món per alliberar l’ésser humà del mal. I en aquesta entrega es manifesta l’amor infinit del Fill redemptor i del Pare que lliura el seu Fill. La missió del Fill consisteix en vèncer el pecat i la mort. I el Fill vencerà el pecat essent obedient fins a la mort, i vencerà la mort mitjançant la seva resurrecció (cf. Salvifici Doloris nn. 14-18).

Gràcies al sacrifici redemptor de Jesucrist hem rebut una vida nova i una esperança de vida i santedat eternes, i hem rebut una llum nova que dóna sentit a la nostra existència en tota circumstància, també en les dificultats i en el sofriment, en la creu de cada dia que haurem de carregar.  En el centre d’aquesta llum nova es troba la resposta de Jesús a Nicodem: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”. És aquesta veritat profunda i radical la que canvia la història de la humanitat i la història personal de cada un de nosaltres. Déu ens estima i ens ha salvat per Jesucrist.

 

La primera lectura que hem escoltat conté una descripció en la qual es poden identificar els diferents moments de la passió de Crist.  El que més impressiona no és cada detall concret, sinó la profunditat del sacrifici del Senyor, l’actitud de carregar sobre ell mateix el pecat i el mal de tota la humanitat. Ell innocent, carrega amb el pecat de tots i amb el patiment merescut per tots.  Amb el seu sacrifici voluntari, esborra el pecat del món, en assumir les seves conseqüències amb un amor més gran que el mal i més fort que la mort.

 

2. “Mare, aquí tens el teu fill”

 

Vora la creu hi havia Maria, Mare de Jesús. El Fill s’adreça a ella anomenant-la “mare”. La seva maternitat divina és un misteri i un esdeveniment històric. Misteri fonamental pel que fa a la persona i a la funció de Maria en la Història de la Salvació.  Déu havia encomanat a Maria aquesta missió. Ella per la seva part hi correspon amb la seva fe i la seva vida. En l’Anunciació, Maria accepta el pla de Déu que l’Àngel li presenta. La seva acceptació precedeix l’Encarnació. Així Maria, filla d’Adam, fou constituïda Mare de Jesús, i es va consagrar totalment a la Persona i a l’obra del seu Fill, servint al misteri de la Redempció amb Ell i sota Ell.

 

Sens dubte al peu de la creu va recordar tota la seva vida, en unió tan profunda amb el seu Fill des de bon començament. La unió de la Mare amb el Fill en l’obra de la salvació es manifesta des del moment de la concepció virginal de Crist (cf. Lc 1, 38) fins a la seva mort: En primer terme, quan Maria es dirigeix decididament a la muntanya a visitar la seva cosina Elisabet (cf. Lc. 1, 41-45); en la Nativitat, quan la Mare de Déu, plena d’alegria, mostra als pastors i als Mags el seu Fill primogènit; quan el presenta en el Temple (Lc 2, 34-35); quan troba Jesús que s’ha quedat en el Temple, ocupat en les coses del seu Pare. La Mare conservava en el seu cor, meditant-les, totes aquestes coses (cf. Lc., 2, 41-51). En la vida pública de Jesús, la seva Mare és present a les noces de Canà de Galilea, i aconsegueix per la seva intercessió el primer miracle (cf. Jn 2, 1-11).

 

La prova més gran de la vida de Maria té lloc en el Calvari. Al peu de la creu la seva fe roman intacta malgrat el sofriment, malgrat que el seu cor és traspassat per l’espasa de dolor tal com li havia anunciat l’ancià Simeó (cf. Lc 2,35).  El drama de la passió i la mort va fer trontollar la fe dels deixebles, que van quedar desconcertats. L’evangelista sant Joan relata com Maria, en canvi, restava dempeus vora la creu, ferma, en aquell moment tan dramàtic. Sens dubte va ser aquest el moment més dolorós de la seva «peregrinació de fe», però la seva fe es va mantenir ferma, i el seu sofriment fou d’una fecunditat incalculable. En aquests moments de dolor, s’abandona sense reserves a la voluntat de Déu. «Als peus de la Creu Maria participa per mitjà de la fe en el desconcertant misteri d’aquest abaixament. Per mitjà de la fe, la Mare participa en la mort del Fill, en la seva mort redemptora» [1].

 

3. “Aquí tens la teva Mare”

 

«Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: Mare, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva» (Jn 19, 25-27).

 

Segons el Papa Joan Pau II, les paraules que Jesús adreça a Maria i a Joan constitueixen una «escena de revelació». Per una banda revelen els sentiments de Crist en la seva agonia i a la vegada contenen un profund significat per a la fe i l’espiritualitat cristiana[2]. El Senyor, poc abans de morir, a través d’aquestes paraules dirigides a la seva mare i al deixeble estimat, estableix unes relacions noves entre Maria i els cristians. Més enllà de la preocupació d’un fill per la situació material de la seva mare, aquesta entrega recíproca que fa Jesús constitueix el fet més important per comprendre el paper de la Verge Maria en la història de la salvació.

 

L’encàrrec principal de Jesús no és confiar la seva mare a Joan, sinó confiar el deixeble a Maria, assignant-li una nova missió materna. Jesús pronuncia aquestes paraules en el moment culminant del seu sacrifici redemptor per després afirmar que tot estava acomplert (cf. Jn 19,28). Per tant, són paraules pronunciades en el marc i en el moment clau de la seva missió salvífica i per elles Maria esdevé mare de tots els homes. ¡Quantes vegades hem pregat amb l’oració més antiga que coneixem adreçada a Maria i que subratlla la seva intercessió materna: «Sota el vostre mantell ens emparem Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda»[3].

 

Continuem la nostra celebració i contemplem avui especialment l’arbre de la Creu, on morí el Salvador del món per donar-nos vida, una vida abundant. Maria, Mare de Déu i Mare nostra, Mare de l’amor, ens ajudi i acompanyi en el camí de seguiment del seu Fill Jesucrist.

 



[1] Ibíd. n. 18.

[2] Cf. Catequesi de SS. Joan Pau II, durant l’audiència general del dimecres 23 d’abril de 1997.

[3] Cf. Breviari Romà.