En la missa exequial de Mn. Albert Castilla

Homilia en la missa exequial en sufragi de Mn. Albert Castilla Miralles.

Residència sant Josep Oriol, 23 de juny de 2015.

Lectures: 1ª: Saviesa 3, 1-9; Salm 22; Ev: Jo 6, 51-58.

 

Benvolguts germans preveres de la diòcesi de Terrassa i de les diòcesis germanes, benvolguts familiars de Mn. Albert, benvolguts fidels de diferents parròquies de la nostra província eclesiàstica, benvolguts tots. Voldria començar les meves paraules llegint l'encapçalament del testament de Mn. Albert. És senzill però molt profund i significatiu: “Declaro davant de Jesús, el meu Déu redemptor, en qui crec, en qui espero i a qui estimo i vull servir tota la meva vida. Que vull creure en Ell de tot cor. Que Déu em va cridar al sacerdoci, que he procurat viure tota la meva vida fidel a la meva vocació i he intentat ser fidel a les meves promeses d'obediència, castedat i de viure senzillament...”.

Aquestes paraules, escrites amb la solemnitat de qui veu com s’apropa l’encontre definitiu amb el Senyor,  són un bona recapitulació de la vida, el treball i l’espiritualitat del nostre germà Albert. Una vida il·luminada per Crist, una vida sostinguda per la força de l’Eucaristia. En l'evangeli acabem d'escoltar aquestes paraules del Senyor: "Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia". Aquestes paraules il·luminen la nostra fe i sostenen la nostra esperança en el  moment que ens disposem a acomiadar amb sentiments d'afecte i gratitud al nostre germà.

Confessem que en l'Eucaristia participem misteriosament en la mort i resurrecció del Senyor i  creiem fermament que Déu ha preparat per als seus servents fidels el premi de la vida que no tindrà fi. Aquesta és la fe que va guiar la llarga i fecunda existència sacerdotal de mossèn Albert. Amb aquesta fe va celebrar la Santa Missa, tot buscant en l'Eucaristia la referència constant del seu itinerari espiritual; amb aquesta fe va trobar la força per exercir el seu ministeri en la vinya del Senyor.

Congregats entorn de l'altar, preguem perquè el nostre germà vegi cara a cara a Jesucrist, el seu Senyor, a qui a la terra es va esforçar per servir amb fidelitat i amor. En aquest moment ressonen en el nostre cor les paraules l'apòstol sant Joan: "En això hem conegut l'amor: en què ell va donar la seva vida per nosaltres. També nosaltres hem de donar la vida pels germans" (1Jn 3, 16). Aquestes paraules són con una síntesi de la vida i el ministeri sacerdotal del nostre germà, segons el seu testament espiritual.

Havia nascut a la ciutat de Barcelona el 27 de setembre de 1926. Ingressà en el Seminari i rebé l’ordenació sacerdotal el 18 de setembre de 1960 a la Basílica de Sant Josep Oriol. L’any 1961 va ser destinat com a vicari a la parròquia de Nostra Senyora de Fàtima i l’any 1964 a la parròquia de la Mare de Déu del Remei, ambdues a la ciutat de Barcelona. L’any 1965 va ser enviat com a ecònom a la parròquia de Sant Pau de Badalona, i el 1980 com a ecònom i després rector de la parròquia de Sant Ferran a Barcelona.

Més endavant, l’any 1991 va ser destinat com a adscrit a Sant Joan de Campins, d’on va ser administrador parroquial l’any 2001, col.laborant-hi també a la parròquia de Sant Martí de Sant Celoni. L’any 2003 va ser nomenat administrador parroquial de Santa Maria de Vilalba Saserra i adscrit a les parròquies de Santa Maria de Cardedeu i Sant Muç de Cànoves. Amb la creació de la diòcesi de Terrassa el 15 de juny de 2004 hi va quedar incardinat i es jubilà l’any 2011, passant a residir en aquesta Residència de Sant Josep Oriol, on ha fet el traspàs a la casa del Pare.

Forma part d’aquella generació de preveres que es formaren tot just abans del Concili Vaticà II, en temps del Dr. Modrego, que i exerciren el seu ministeri en la seva aplicació posterior. Tenia un fort sentit evangelitzador, des de la centralitat de la vida parroquial i litúrgica, des de la pregària.

Recordava molt la parròquia de Sant Pau de Badalona, de la qual es considerava fundador, i especialment la parròquia de Sant Ferran de Barcelona. Allà treballà moltíssim amb els escoltes i ell sempre defensava el mètode educatiu del moviment escolta. Li agradava recordar els campaments on ell sempre hi anava i a més de l’acompanyament espiritual els ajudava fins i tot en la cuina. Ha conservat bons amics d’aquella època.

Era un home de Barcelona i que estigué en el món urbà una bona part del seu ministeri. Descobrí a les seves velleses el món més rural, en el Montseny, i s’hi enamorà. Primer a Campins, on treballà per restaurar l’església i mantenir el sentit de comunitat. Participava des del seu ministeri en la vida del poble. Pel que jo recordo en aquests últims anys, li agradava la història.

També ajudà a Sant Celoni, i més tard a Cànoves i Cardedeu, i com a administrador a Vilalba Saserra. Es va gastar i desgastar en el treball en aquests pobles. Recuperà processons i festes (Via Crucis, Corpus Christi, Setmana Santa). Quan va estar a la Residència d’avis de Vilalba feia una mica de formació amb els residents i els acompanyava espiritualment. Era un home que li agradava estar entre la gent, exercir com a mossèn en tota ocasió. Es feia estimar i era entranyable.

Va viure plenament el seu sacerdoci, amb veritable sentit de fraternitat sacerdotal. Amb el seu Bisbe, al que li tenia profunda estimació. Participà mentre pogué en els actes de vida diocesana, a Barcelona i especialment a Terrassa. Encara recordo la darrera Missa Crismal, i el dinar de germanor posterior. Sempre estava a punt per ajudar els companys preveres en el que li demanessin, i si no se li demanava, ell s’ho feia venir bé per recordar que li podies demanar ajut. Mai tenia un no per un company, o per trobar-se entre companys per conviure, per celebrar, per resar o per fer un bon dinar. Ell pensava que una certa vida de comunitat entre els preveres era necessària.

Ha mantingut una forta preocupació per la família. Quan va morir el seu germà petit, es cuidà tant de la cunyada com de les nebodes i dels renebots que han vingut després. Per la família ha estat un tiet que en algunes ocasions ha fet de pare de també. S’ha preocupat pels seus sempre. Ha patit per ells també. I ells també s’han ocupat d’ell en tot moment. Fins al final ha lluitat, com a bon sacerdot, sense perdre l’esperança ni en aquesta vida ni en la futura. Encara feia plans per aquest estiu. Era un home enèrgic i ho ha estat mentre ha pogut. Una energia al servei de Déu i de l’Església.

Mentre ens disposem a acomiadar-lo, les paraules del llibre de la Saviesa que hem escoltat han de revifar en el nostre cor la llum de la confiança en el Déu de la vida: "Les ànimes dels justos estan a les mans de Déu, i cap turment no les podrà tocar" (Sv 3, 1). Sí, les ànimes dels amics de Déu descansen en la pau del seu cor. Aquesta certesa ens ha de servir de referència constant per romandre vigilants en l'oració i per perseverar amb humilitat i fidelitat en el treball al servei de l'Església. Només en Déu troba descans l'ànima del just; només qui confia en ell no quedarà confós per sempre.

Mn. Albert va esperar la mort i es va preparar per a ella amb aquest esperit i amb aquesta consciència.  Recordo que va voler que jo mateix vingués a  questa casa per administrar-li la unció dels malalts, i va convidar la seva família i alguns capellans amics, i va voler que fos una celebració solemne, profunda, de comiat i de preparació per a l’encontre amb el Senyor.

Celebrem l'Eucaristia pel seu descans etern. L’Eucaristia que era el centre de la seva vida i que va celebrar al llarg de 55 anys. "Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia". Actualitzem el misteri pasqual del Senyor per la salvació del món. Demanem al Senyor que s'hagi acomplert en ell la identificació amb Crist, al qual fou consagrat pel baptisme, per la recepció dels altres sagraments i al qual fou configurat per la recepció de l'orde sagrat. Què des de la casa del Pare intercedeixi per nosaltres a Crist Bon Pastor i a la Dolça Mare perquè com a família diocesana caminem sense por, per camins segurs, sempre per amor del Senyor. Descansi en pau.