HOMILÍA de l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Terrassa Mons. Josep Àngel Saiz Meneses en la Ordenació Episcopal de l’Excm. i Rvdm. Sr. Salvador Cristau Coll, Bisbe Auxiliar de Terrassa. Catedral del Sant Esperit de Terrassa, 26 de juny de 2010. Lectures: Jer 1,4-9; II Tim 1, 6-14; Mt 20, 25b-28

Salutacions

Benvolguts Srs. Cardenals, Sr. Nunci de Sa Santedat, Srs. Arquebisbes i Bisbes;
benvolguts preveres concelebrants i diaques, superiors d’ordes religiosos, representants d’altres confessions cristianes;
Sr. Alcalde de Terrassa, Sr. Vicepresident del Congrés dels Diputats, Sr. Magistrat del Tribunal Constitucional, Srs. Diputats, Sra. Directora d’Afers Religiosos, Regidors i demés autoritats presents;
Benvolgut Salvador, mare i familiars;
Benvolguts fills i filles de Déu.

Ens hem aplegat al voltant de l’altar del Senyor en aquesta Catedral Basílica del Sant Esperit de Terrassa per un motiu solemne i joiós a la vegada: la ordenació episcopal de Mons. Salvador Cristau Coll, cridat a ser Successor dels Apòstols com a Bisbe Auxiliar.

Litúrgia de la Paraula

La crida al profeta Jeremies, que hem escoltat en la primera lectura ens fa present el misteri de la vocació, de la crida de Déu, que interpel•la i compromet l’ésser humà en la seva totalitat. Déu constitueix profeta a Jeremies i li confia una missió. Ell hi respon des de la consciència de la seva petitesa i incapacitat, però el Senyor confirma la seva vocació amb el signe de consagració de tocar la seva boca i li encarrega la missió d’anar sense por allà on sigui enviat i d’anunciar el missatge que li sigui encomanat. Jeremies al llarg de tota la seva vida serà un signe constant de contradicció, viurà entregat en cos i ànima a la missió encomanada, i enmig de tantes vicissituds, el seu missatge d’esperança hi resplendirà.

La història de tota vocació cristiana i particularment de la vocació sacerdotal, és la història d’un diàleg inefable entre Déu i l’home, entre l’amor de Déu que crida i la llibertat de l’home que hi respon. Aquest model de crida i de resposta, d’iniciativa de Déu i de llibertat responsable de l’home, apareix sempre en les escenes vocacionals al llarg de la Sagrada Escriptura i de la història de l’Església. Ara bé, la iniciativa de la crida pertany sempre a Déu. Això queda reflectit especialment en les paraules de Jesús als apòstols: «No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre» (Jn 15, 16).

Tota vocació cristiana ve de Déu, és un do de Déu, i es fonamenta en l’elecció gratuïta i precedent de part del Pare. I tota vocació cristiana sempre té lloc en l’Església i a través d’ella, perquè Déu ha volgut santificar i salvar els homes convocant-los i unint-los com a poble elegit, que és l’Església. Tota vocació cristiana, en les seves variades formes, és un do destinat a l’edificació de l’Església. Això es realitza d’una manera específica en la vocació sacerdotal, que és una crida, a través del sagrament de l’Orde rebut en l’Església, a posar-se al servei del Poble de Déu amb una peculiar pertinença i configuració amb Jesucrist.

Timoteu va ser el primer bisbe d’Efes. Fou un íntim col•laborador de sant Pau, que l’encoratja a romandre ferm en la doctrina rebuda, com hem escoltat a la segona lectura Li recomana revifar el do de Déu que està en ell per la imposició de les seves mans. Sant Pau es refereix al carisma episcopal que Timoteu ha rebut d’ell. En virtut d’aquest carisma, Timoteu està cridat a viure amb confiança i saviesa enmig de les dificultats pressents en la tasca d’anunci de l’Evangeli. Sant Pau el convida a viure posant l’accent en l’acció eficaç i gratuïta de Déu, revelada ara amb Crist i condensada en l’anunci evangèlic. Com ell, també nosaltres sabem de qui ens hem refiat.


Crida a l’Episcopat

Benvolgut Salvador, has estat cridat a l’Episcopat. En virtut de la consagració episcopal rebràs la plenitud del sagrament de l’Ordre i seràs configurat ontològicament amb Jesucrist com a Pastor en la seva Església i seràs constituït membre del Col•legi Episcopal. Et convertiràs en sagrament de Crist mateix present i operant en el seu poble, anunciant la Paraula, administrant els sagraments de la fe i guiant la seva Església. El teu ministeri episcopal queda articulat segons aquesta triple funció d’ensenyar, santificar i regir, com a participació de la missió de Crist.

La teva missió principal serà per una banda anunciar a tothom l’Evangeli del Crist, complint el mandat del Senyor,  portar als pobres el seu anunci joiós, perquè tots els homes rebin la salvació per mitjà de la fe, perquè rebin la veritable llibertat i l’esperança que permeten viure a l’ésser humà com a fill de Déu. Ensenyar la Paraula de Déu, i convidar a tots a la conversió i a la santedat. Amb una predicació que exposa la Paraula de Déu, no només d’una manera general, sinó aplicant la veritat perenne de l’Evangeli a les circumstàncies concretes de la vida de les persones.

Aquesta missió comporta també ajudar a guarir la ferida interior de l’ésser humà, la seva llunyania de Déu, per mitjà dels sagraments, que són les fonts de la misericòrdia de Déu. A través dels sagraments, especialment de l’Eucaristia, Crist Salvador es fa present de manera eficaç en tots els moments i situacions de la vida. La celebració de cada sagrament és un moment de gràcia, un esdeveniment de salvació, una experiència de l’amor de Déu, un encontre amb Déu i amb els germans. Com a dispensador dels misteris de Déu ajudaràs a la santificació de les persones i al creixement de l’Església.

Finalment, se’t confia plenament l’ofici pastoral, és a dir, la cura habitual i quotidiana de les ovelles, actualitzant l’autoritat i el servei de Jesucrist guiant i servint la comunitat eclesial. És tracta de reflectir la paternitat de Déu amb la teva vida i ministeri, de reflectir la bondat, la mansuetud i la humilitat de Crist i la seva sol licitud per cada persona. De manera especial t’hauràs de lliurar als més pobres i petits, reunint i conduint la comunitat com una família, i l’hauràs de conduir discernint i orientant els diferents carismes que l’Esperit suscita en la comunitat en ordre a l’edificació de l’Església.

Amb la consagració episcopal rebràs una especial efusió de l’Esperit Sant que et configura de manera especial a Crist, Cap i Pastor. Ell és la font única i permanent de l’espiritualitat del Bisbe, que està cridat a santificar-se i santificar sobretot en l’exercici del seu ministeri, imitant la caritat del Bon Pastor. L’espiritualitat del Bisbe és una espiritualitat eclesial, perquè tot en la seva vida s’orienta a l’edificació de la Santa Església; una espiritualitat de comunió; una espiritualitat de confiança en Déu i d’un realisme espiritual que porta a viure la crida a la santedat enmig de dificultats externes i internes, de debilitats pròpies i alienes, en definitiva, seguint les petjades de Jesucrist Bon Pastor.

Actitud fonamental: Servir i donar la vida

En la lectura del Evangelio que hemos escuchado dice Jesús a los apóstoles: “El que quiera ser grande entre vosotros, que sea vuestro servidor, y el que quiera ser primero entre vosotros, que sea vuestro esclavo. Igual que el Hijo del hombre no ha venido para que le sirvan, sino para servir y dar su vida en rescate por muchos.”

Este texto muestra la comunión de destino entre los discípulos y el Maestro y también la humildad y la actitud de servicio que ha de caracterizar en la Iglesia a quienes ejercen mayor responsabilidad, siguiendo el ejemplo del Señor. Presenta un concepto nuevo de la autoridad transformada en servicio. Al repetir por tres veces la expresión “entre vosotros”, se apunta a un horizonte intraeclesial. El Señor no quiere una Iglesia sin autoridad, pero pone como condición que se ejerza con alma de pobre, con humildad de niño y con actitud de servicio.

La afirmación “no he venido a ser servido, sino a servir” señala un planteamiento permanente de la propia existencia y una entrega continua a los demás de modo desinteresado y humilde. Sólo es posible llevarlo a término desde la confianza absoluta en Dios, adoptando un estilo de vida que integre con todas sus consecuencias el seguimiento de Cristo manso y humilde de corazón, pobre y obediente hasta la muerte en cruz. Servir y dar la vida: este es el resumen de la existencia y de la misión de Jesucristo, esta es la  verdadera esencia de su sacerdocio, este es el único sentido de la vida de quien ha sido llamado al episcopado.

Un servicio y una entrega vividos en plenitud desde la identificación con Jesucristo y siguiendo el ejemplo de María, Madre y Maestra. Ella se presenta como la esclava del Señor cuando responde con total disponibilidad al anuncio del ángel. La obediencia y la docilidad de María están en plena sintonía con lo que será una constante en la vida de Jesús: «Mi alimento es hacer la voluntad del que me envió y llevar a cabo su obra» (Jn 4, 34). El cumplimiento de la voluntad de Dios será también el  principio unificador de  la vida de María en todo momento.

El obispo se ha de distinguir por la búsqueda continua de la voluntad de Dios, siguiendo el ejemplo de Cristo. Obediencia a la Palabra de Dios y a la autoridad de la Iglesia. Fidelidad a la misión que se le ha confiado. Con libertad de espíritu, sin dejarse condicionar por las modas pasajeras o por lo políticamente correcto; anunciando el Evangelio con todas sus consecuencias. No busca el poder, ni el prestigio o la estima para sí mismo. Su misión consiste en conducir las personas hacia Jesucristo con la actitud del precursor, es decir, anunciando, señalando y posteriormente desapareciendo con discreción, como san Juan Bautista, patrón de nuestro seminario diocesano.

La prudencia ha de adornar especialmente al obispo. La prudencia evangélica, la sabiduría práctica que propicia la realización de la voluntad de Dios. Desde la humildad de la conciencia de la propia debilidad. Armonizando la fortaleza y la mansedumbre, la autoridad del gobierno con la humildad de corazón. Viviendo en la verdad y en la libertad. Pensando, diciendo y realizando la verdad en toda circunstancia. Transmitiendo la verdad para que cada ser humano se renueve, para que toda la humanidad llegue a ser transformada según los designios de Dios.

Servir dando la vida, este es el único modo de hacer fructificar el don recibido y la misión encomendada. El Señor nos ha confiado unos bienes salvíficos que no nos pertenecen, que son de la Iglesia. Y nosotros hemos de dar cuentas sobre la gestión de estos bienes. Es preciso hacerlos fructificar siguiendo el ejemplo de Cristo que da la vida en la cruz, que se inmola por la salvación del mundo. Esta cruz y este sacrificio son el signo que distingue radical y transparentemente al Buen Pastor de quien sólo es mercenario. La caridad pastoral vivida hasta las últimas consecuencias, será el principio que englobe y confiera unidad a tu vida.

Final

Benvolgut Salvador: seràs Bisbe Auxiliar a la diòcesi de Terrassa, una diòcesi creada pel Venerable Sant Pare Joan Pau II el 15 de juny de 2004. Una diòcesi densament poblada, plena de sembrats inmensos que necessiten de molts segadors; una diòcesi que ha de donar resposta als reptes del moment present. Agraïm al Sant Pare Benet XVI la concessió d’un Bisbe Auxiliar, que ha estat un regal preciós tot just al final de l’Any Sacerdotal. Aquesta nova diòcesi coincideix en gran part en el territori amb l’antiga  diòcesi d’Ègara, que existí del segle Vè al VIIIè, i de la qual se sent hereva i continuadora. La nostra ciutat conté el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere, antiga Seu episcopal d’Ègara, una mostra del patrimoni religiós, i com a tal  cultural i artístic de la nostra terra. La tradició ha conservat viva la memòria de la seva existència al llarg dels anys, amb les actuals esglésies de Santa Maria, l’antiga catedral, Sant Pere i Sant Miquel, i aquest espai va acollir l’any 615 la celebració d’un concili provincial.

Som hereus d’aquests germans nostres que ens han precedit des dels primers segles de l’era cristiana en aquesta mateixa terra, i en els inicis del tercer mil•lenni hem de caminar amb esperança, hem d’assumir amb un nou impuls la missió evangelitzadora, la formació del preveres del segle XXI, els reptes de la crisi econòmica i les altres crisis més profundes a les quals hem de donar resposta des de l’Evangeli i tot mostrant el rostre de l’Església mare. El mandat missioner manté tota la seva vigència i l’hem de portar a terme amb el mateix entusiasme i generositat que els Apòstols i els cristians dels primers temps. Crist ressuscitat és present en la seva Església, la força del seu Esperit és la nostra força. Maria, Mare de Déu de la Salut, humil serventa del Senyor, és l’estrella que guia la nostra missió. Anem mar endins amb la confiança posada en el Senyor. Que així sigui.