Salutacions
Benvolguts sr. Bisbe Auxiliar; Secretari General i Canceller, preveres, religiosos i diaques de la nostra diòcesi terrassenca i de les diòcesis germanes; Excmo Sr. Embajador de Guinea en España y demás autoridades presentes; benvolguts Mn. Aarón i Mn. Mariano i familiars presents; benvolguts seminaristes; benvolguts tots, germanes i germans que participeu en aquesta celebració.
1. Encontre de Jesús amb Zaqueu
“El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut”.
El fragment de l’Evangeli que hem escoltat descriu la trobada de Jesús amb Zaqueu que te lloc a Jericó. Era un publicà, cap de publicans, recaptador d’impostos al servei de l’autoritat romana i per tant un col·laboracionista que acumulava grans riqueses explotant els seus conciutadans. Un home ric i alhora marginat socialment pel fet de ser un pecador públic.
Zaqueu representa el prototip d’ésser humà que tot i tenir moltes coses, no acaba d’estar plenament satisfet. És una situació ben sorprenent la de Zaqueu, que probablement experimentava els diferents components de la vida humana: la salut, la riquesa material i el benestar, i també el dolor, la soledat, la pèrdua de sentit i d’esperança. El relat el presenta com un home inquiet que mostra curiositat per veure Jesús
Potser només sentia curiositat. Potser experimentava un estat d’ànim semblant al de molts dels nostres coetanis. Avui gaudim d’avenços tècnics que faciliten un benestar material insospitat no fa massa temps; tot i això, seguim tan insatisfets com els nostres avantpassats i perviu en nosaltres la inquietud de cercar quelcom més important per a la nostra vida. Jesús aprofitarà aquesta mena d’inquietud i insatisfacció de Zaqueu i es farà el trobadís.
Zaqueu no podia ni imaginar que aquell dia canviaria de dalt a baix la seva vida. Quan Jesús passa per aquell indret alça els ulls i li diu que baixi de seguida perquè s’ha d’hostatjar a casa seva. És significatiu que Jesús s’adreci a ell pel seu nom. Veiem com el pas salvador de Déu ha arribat a la vida i a la casa de Zaqueu, i ha arribat amb tanta força que provoca un canvi alliberador allà on Zaqueu estava més esclavitzat, en la seva riquesa. La conversió es manifesta amb total radicalicat: “Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més”.
2. L’ésser humà a la recerca de sentit i de felicitat
“El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut”.
L’encontre de Jesús amb Zaqueu té una finalitat eminentment evangelitzadora. A partir d’avui, benvolguts Aarón i Mariano, l’eix fonamental de la vostra vida serà també anunciar als homes i dones del nostre temps la Bona Nova de l’Evangeli.
Avui en dia moltes persones viuen amb intensitat la seva fe; però també n’hi ha d’altres que ni creuen ni es plantegen cap necessitat de ser salvades. D’altra banda, en els nostres ambients constatem que no és fàcil manifestar-se com a cristians ni parlar de Déu, i molt menys de l’Església. Aquesta difícil situació ens ha de fer més humils i realistes, i també ens ha d’ajudar a superar la possible temptació del desànim o de quedar-nos tancats a les esglésies i sagristies tot esperant que siguin els altres els qui vinguin a trobar-nos.
No podem restar inactius, estàtics. Per a la nostra acció pastoral serà molt important descobrir punts de trobada amb els creients allunyats, i també amb els indiferents, els ateus i els agnòstics. Aquests punts de trobada no són massa lluny de les aspiracions profundes dels nostres contemporanis, que no es diferencien gaire de les aspiracions dels homes i les dones de qualsevol època com en el cas de Zaqueu.
L’ésser humà és impulsat per la seva naturalesa a cercar la veritat. Així ha estat al llarg de la història. Ha buscat la veritat, ha buscat el sentit de les coses i sobretot el sentit de la seva vida. En totes les cultures trobem les preguntes fonamentals sobre la pròpia identitat, sobre la procedència i el final de la vida, sobre el mal i la mort, sobre el més enllà (Cf. Gaudium et Spes n. 19, 1; Fides et Ratio 1).
També constatem que l’ésser humà desitja ser feliç. El nostre cor tendeix a una felicitat plena, i es lliura amb il·lusió a projectes i activitats tot esperant saciar la seva set de felicitat. Però una vegada i una altra experimenta la insatisfacció i com una mena de buit interior que els béns materials no poden omplir. L’ésser humà necessita raons per viure, per donar el millor de si mateix, per lliurar-se a un ideal que comprometi la seva existència.
L’ésser humà que busca sentit i felicitat, en el fons busca Déu i desitja trobar Déu. Aquest desig natural de Déu està inscrit en el cor de l’home perquè ha estat creat per Déu i per a Déu. Per això, només en Déu pot saciar la seva set de transcendència, només en Déu pot trobar la felicitat que anhela el seu cor.
Els nostres contemporanis tenen necessitat també de ser coneguts i reconeguts, de ser valorats, de ser estimats pels altres. En aquell indret de Jericó que ens descrivia l’Evangeli, el més lògic i previsible és que Jesús condemnés a Zaqueu. En canvi, parla amb ell, el crida pel seu nom i a més a més s’hostatja a casa seva. La mirada de Jesús a Zaqueu és una mirada d’acolliment i de confiança que esdevé una crida al canvi de vida, a la conversió personal.
El Senyor fa servir aquesta pedagogia i aquest és el nucli del seu missatge: Déu ens mira amb un amor entranyable i infinit, i respectant la nostra llibertat ens crida a la perfecció i ens ajuda eficaçment a assolir-la. Jesús ens ho dirà en el Sermó de la muntanya: «Sigueu perfectes com és perfecte el vostre Pare celestial» (cf. Mt 5, 48). Aquesta ha de ser també la pedagogia de la nostra acció evangelitzadora.
3. Mediadores entre Dios y los hombres
“El Hijo del hombre ha venido a buscar y a salvar lo que estaba perdido”.
El encuentro entre Jesús y Zaqueo es un acontecimiento de salvación: “¡Hoy ha sido la salvación de esta casa!”. En ese encuentro confluyen la búsqueda de Jesús y la de Zaqueo, la búsqueda de Dios y la del ser humano.
El Señor sigue ofreciendo la fe y el amor a toda persona. La relación con Jesús transforma completamente la vida. Del encuentro personal con él, reconocido y acogido como Mesías, nace la adhesión a su mensaje de salvación y el deseo de difundirlo en el mundo. Y lo hace a través de nosotros, hombres pobres y frágiles, pero llamadas a hacer presente al Señor en medio del pueblo a través del ministerio de la palabra, de la celebración de los sacramentos y del servicio.
Queridos Aarón y Mariano: seréis , ante todo, ministros de la Palabra de Dios, enviados para anunciar el Evangelio del Reino, llamando a cada persona a la fe y conduciendo a los creyentes a un conocimiento y comunión cada vez más profundos del misterio de Dios, revelado y comunicado en Cristo. Esta será vuestra obligación principal: anunciar a todos el Evangelio de Cristo. Vuestra misión será enseñar, no la propia ciencia o la propia sabiduría o las ideas propias, o a vosotros mismos, sino enseñar la Palabra de Dios, e invitar a todos a la conversión y a la santidad iluminando las circunstancias concretas de la vida con la luz del Evangelio. Para ello, debéis familiarizaros con la Palabra de tal manera que ella engendre en vosotros un corazón nuevo y una nueva mentalidad. Porque no somos dueños de la Palabra, sino oyentes de la Palabra y servidores de la Palabra.
A través de los sacramentos llevaréis a cabo de modo especial la mediación entre Dios y los hombres. Los sacramentos acompañan la vida humana desde el inicio hasta el traspaso. Por el Bautismo introduciréis a los hombres y mujeres en el Pueblo de Dios; por el Sacramento de la Penitencia reconciliaréis a los pecadores con Dios y con la Iglesia; con la Unción aliviaréis a los enfermos; con la celebración de la Eucaristía actualizaréis el sacrificio redentor de Cristo, y el Señor se hará presente en la historia con toda su fuerza salvadora. La Eucaristía significa y realiza la comunión de vida con Dios y la unidad del Pueblo de Dios. Para el sacerdote el lugar verdaderamente central, tanto de su ministerio como de su vida espiritual, es la Eucaristía. El beato Juan XXIII recordaba al respecto que toda la vida pastoral del sacerdote y su santificación personal deben modelarse sobre el sacrificio que celebra (Cf. Sacerdotii Nostri Primordia, n. 22).
Por último, estáis llamados a actualizar la autoridad y el servicio de Jesucristo guiando y sirviendo la comunidad eclesial. Se trata de conducir a los fieles para que cultiven su propia vocación viviendo la caridad, la libertad en Cristo y buscando la voluntad de Dios en todos los acontecimientos. De manera especial os entregaréis a los más pobres y pequeños. Deberéis reunir y conducir la comunidad como una familia. Este ministerio incluye la coordinación de los diferentes carismas que el Espíritu suscita en la comunidad en orden a la edificación de la Iglesia. San Pablo nos recuerda que «hay diversidad de carismas, pero el Espíritu es el mismo» (1Co 12, 4). En consecuencia, la diversidad de los carismas no ha de ser motivo de división, sino de enriquecimiento y de complementariedad dentro de una unidad orgánica y dinámica en la que todos los dones del Espíritu son importantes para la vida de la Iglesia.
Final
Benvolguts Mariano i Aarón. D’aquí a uns instants sereu consagrats per la unció de l’Esperit Sant i enviats per a ser instruments vius del Crist al servei de l’edificació de l’Església per a la salvació del món. El Senyor us ha cridat pel vostre nom, us ha ofert la seva amistat, i ara us envia a predicar la Bona Nova. No tingueu por i sigueu sempre generosos amb ell i amb els germans. La vida sacerdotal no es pot entendre com un “modus vivendi” o com un refugi de les inclemències del món exterior. Només es pot entendre i viure des de la resposta confiada a la crida del Senyor, des del goig inefable del lliurament generós a Ell i als germans. És aquest el camí que ens ensenya Maria, Mare i mestra, Font de Salut, Mare dels sacerdots. Que així sigui.