Homilia de Mons. Josep Àngel Saiz en la ordenació de diaca de Mn. Marc Aceituno 

Homilia de Mons. Josep Àngel Saiz en la ordenació de diaca de Mn. Marc Aceituno diumenge dia 4 de juny de 2006, solemnitat de Pentecosta, a la Catedral

1. Salutacions

“Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres (…)  Rebeu l’Esperit Sant”.

Benvolguts Vicaris Generals, Secretari General, preveres i diaques de la nostra diòcesi i de les diòcesis germanes, religiosos, germanes i germans que participeu en aquesta celebració. Especialment benvolgut Marc i benvolguts familiars que l’acompanyeu en un dia tan assenyalat..

2. Litúrgia de la Paraula

Avui, diumenge de Pentecosta, culmina el temps pasqual. La Litúrgia de la Paraula ens ha presentat a Jesús Ressuscitat que infon l’Esperit als deixebles,  el relat de la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols  el dia de Pentecosta, i també la multiforme acció de l’Esperit en la vida de la comunitat cristiana de Corint.

El relat evangèlic ens situa avui en el vespre del Diumenge de Resurrecció. Els deixebles estan sumits en la incertesa i el temor. Jesús es fa present i els  dóna en primer lloc la seva pau. Els deixebles es van omplir d’alegria en veure el Senyor, una alegria que brolla de l’encontre amb Crist Ressuscitat. També els dóna l'Esperit Sant, i el do de participar de la seva missió i de perdonar els pecats.
 
El Senyor Ressuscitat els dóna l'Esperit Sant i la missió de ser els  seus testimonis davant el món. De la mateixa manera com el Pare l’ha enviat a Ell, Ell aleshores envia als apòstols. Per aquest motiu havien estat elegits, per conviure amb Ell, per ser enviats i per donar com a conseqüència un fruit abundant.  Ells hauran de continuar l’obra de Jesús. La missió de Jesús és el model i el fonament de la missió dels deixebles. Tal com la missió de Jesús està acompanyada per la presència i la força de l’Esperit, la missió dels apòstols està també acompanyada per la presència i la força de l’Esperit. Per l'Esperit, seran testimonis davant el món. 
El dia de Pentecosta es produeix una efusió nova de l’Esperit Sant que transforma la vida, que la renova, que capacita per entendre la Paraula de Déu, per viure en la unitat i per portar a terme la missió enmig del món.  Pentecosta és el començament de la missió dels apòstols i el començament de la missió de l’Església. L’Església ha de donar testimoni de Jesús fins als confins de la terra i ha de congregar a tots els homes i dones i a tots els pobles.

3. Missió de Crist i missió de l’Església

“Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”.

L’Església és certament missionera per naturalesa. Déu ens ha cridat  a tots a participar de la seva vida individualment i també com a poble, com a Església. És aquest el seu designi de Pare. Per establir la comunió amb Ell, Déu entra en la història humana enviant el seu Fill. Crist va ser enviat com a mediador per fer partícips als homes de la vida divina. Aleshores tot allò que va ser predicat i realitzat pel Senyor, ha de ser proclamat per tota la terra. El dia de Pentecosta, l’Esperit Sant va descendir sobre els apòstols i l’Església va començar a manifestar-se i a difondre’s. És l’Esperit Sant el que dóna unitat a l’Església, la enriqueix amb els seus dons i suscita en el cor dels fidels l’esperit missioner. (Cf. AG 2-4).
Jesús ha estat enviat pel Pare perquè tinguem vida i una vida abundant. Per tant, la missió brolla del designi del Pare, de la seva voluntat salvadora que es porta a terme amb la força de l’Esperit Sant. Una missió que encomana a l’Església i per la qual envia l’Esperit Sant. L'Església realitza la seva missió a través de la predicació de la Paraula, la celebració dels Misteris i el servei a la Comunitat.
En aquesta missió participen tots els membres de l’Església.  Ara be, el Senyor escull  uns homes que per la imposició de les mans que participen del seu ministeri sagrat,  renoven el seu sacrifici redemptor, alimenten el poble amb la paraula i els sagraments, i el guien amb sol·licitud i amor. (Cf. Prefaci de la Missa Crismal). 
Benvolgut Marc, tu has estat un d’aquests homes, que has sentit aquesta crida del Senyor i l’has seguit. Avui reps l’ordenació diaconal. L’encontre amb Jesucrist que et crida a aquesta missió ha transformat la teva vida, li ha donat un sentit de novetat i plenitud.  Avui especialment ressonen en el teu cor les paraules del Senyor, que t’ha cridat i t’envia a portar la Bona Nova des de la vivència del diaconat.

4. Diaconat

Les dades del Nou testament sobre el diaconat presenten un ideal de servei inspirat en l’exemple del Senyor. El diaconat és una manifestació de la caritat que ha de distingir tots els membres de l’Església. La constitució dogmàtica Lumen Gentium del Concili Vaticà II (Cf. LG 29) ens recorda com el diaca serveix al poble de Déu en unió amb el bisbe i el presbiteri en el ministeri de la litúrgia, de la paraula i de la caritat. És un misteri de l’amor de Déu que hagi volgut cridar-nos  a aquesta estreta col·laboració en la construcció del seu Regne, en l’aplicació de la salvació al llarg de la història.

El diaca, enfortit amb el do de l’Esperit Sant, ajuda el bisbe i els seus preveres, en el ministeri de la paraula, de la litúrgia i de la caritat.  En primer lloc ajuda a proclamar l’Evangeli, la Paraula de Déu, viva i eficaç, que transforma, que penetra l’interior i amara el cor, i que fa germinar com la pluja suau sobre el camp. Predicar l’Evangeli als altres, conscient de ser el primer oient i receptor de la predicació.  Una proclamació que il·lumina el cor de les persones i també les situacions humanes, culturals i socials. És la Paraula salvadora de Déu de la qual tanta necessitat tenen els nostres contemporanis. Una proclamació que s’ha de fer sense reduccionismes, sense por i sense complexes. Com a servidors de la Paraula, no podem caure en la temptació de reduir, de retallar, d’adaptar la Bona Nova de l’Evangeli per la nostra comoditat o per la por a les dificultats presents Una proclamació que és viscuda, convençuda i convincent. Des de la coherència de vida i des de l’autenticitat. Com a diaca de la santa Mare Església, tu seràs portador i pregoner d’un missatge d’esperança i de pau, d’un missatge de salvació.
A  l’altar, a la litúrgia, seràs també col·laborador del bisbe i dels preveres en la celebració de l’Eucaristia, el gran misteri de la nostra fe. Misteri d’ amor, centre de la nostra vida cristiana, esdeveniment únic en el qual Crist es fa present substancialment per nodrir la nostra vida de fe, esperança i  amor. Procura  valorar la grandesa i el goig de ser servidor de la taula del Senyor, servidor del Misteri de Déu i també de la lloança de Déu i la pregària per tot el món. Amb una participació  i una proximitat noves i més grans, servint a la santificació de la comunitat cristiana, en comunió jeràrquica amb el bisbe i els preveres. És molt important la consciència que la litúrgia és l’acció sagrada per excel·lència i la més eficaç en ordre a la nostra santificació. Aquesta consciència, aquesta certesa, ha de fer humil al diaca i alhora l’ha d’empènyer a portar una vida santa per esdevenir un ministre digne de Jesucrist. Benvolgut Marc, en l’exercici del diaconat, rebràs el  Cos i la Sang de Crist perquè siguin nodriment dels fidels. Mira de tractar els sants misteris amb admiració i adoració, amb devoció i amor profund, amb consciència de servidor dels misteris de Déu.

El ministeri de la caritat es troba en els orígens mateixos de la institució del diaconat.  En aquest ministeri de servei i de caritat, el diaca ha de configurar-se amb Crist Servidor, al qual representa. El testimoni de servei i amor en l’exercici del diaconat ha de propiciar que els homes i dones d’avui experimentin l’amor de Déu, obrin el seu cor a la gràcia i entrin per camins de conversió. Procura exercir el diaconat de tal manera que puguis ser reconegut com a autèntic deixeble d’aquell que va venir a servir i no a ser servit. Posa les teves preferències en els més pobres i necessitats i troba en ells el rostre de Crist, perquè el diaca és un servidor en Crist i per Crist, perquè el diaca  personifica a Crist Servidor del Pare i dels germans.

Vetllar sol·lícitament per l’atenció dels altres, acollir al necessitat, compartir dificultats i dolors, donar i donar-se fins al lliurament de la pròpia vida han de ser distintius dels deixebles de Jesús i han de ser distintius especialment del diaca. Una donació al proïsme que no s’ha d’explicar amb la paraula, sinó que s’ha de viure i s’ha d’exercitar. Com a col·laborador del bisbe i dels preveres has de ser juntament amb ells expressió eloqüent de l’ amor del Crist, expressió del rostre maternal de l’Església.

5. Final

Una paraula final per a un jove diaca i per tots els joves que participeu en aquesta celebració. Certament vosaltres experimenteu especialment les dificultats d’aquest moment de la nostra història. Una època plena d’incerteses i d’esperances, plena també de reptes i de cants de sirena que no han  d’apagar les inquietuds més pregones del cor, ni han de distreure i allunyar del camí de seguiment de Jesucrist.
Celebrem avui Pentecosta, i  també el dia de l’Apostolat Seglar i de l’Acció Catòlica. Aquest any la jornada té un lema ben suggerent i ben actual: “Enviats a evangelitzar”. Que aquesta celebració serveixi per aprofundir en la consciència de la nostra vocació a donar testimoni de Crist amb obres i paraules. La raó és senzilla: tots som corresponsables amb la missió de l’Església. Pentecosta és l’inici de l’Església. Els apòstols, reunits en pregària amb Maria, en el Cenacle, reben l’Esperit Sant i surten al carrer, a donar testimoni davant de tothom del Crist Ressuscitat. També nosaltres hem rebut l’Esperit Sant en el Baptisme i amb més plenitud en la Confirmació, i formem part de l’Església, i participem de la seva missió. A vosaltres, joves, correspon especialment la tasca de proclamar el goig i la plenitud de la vostra vida des de l’encontre amb Crist. Ell us envia com missatgers d’amor i d’esperança als altres joves de la nostra societat, una societat cansada i mancada de sentit.

Nosaltres, a la nostra jove diòcesi, estem en els inicis, de manera anàloga als apòstols el dia de Pentecosta. Crist Ressuscitat es fa present enmig nostre, ens dóna el seu Esperit, ens omple d’alegria i de vida i ens envia. Maria, present enmig dels apòstols, serà també per a nosaltres la mare i la mestra que ens conduirà.