Homilia de Mons. Josep Àngel Saiz Meneses en la Missa del Gall a la S. E, Catedral Basílica del Sant Esperit

1. Salutació "Us anuncio una gran alegria (...) : avui us ha nascut  (...) un Salvador, el Messies, el Senyor" (Lc 2, 10-11). Benvolguts preveres concelebrants, germanes i germans que participeu en aquesta celebració. 2. Litúrgia de la Paraula Acabem d'escoltar les paraules que l'àngel comunicava als pastors. Aquestes paraules "avui", aquesta nit,  ressonen especialment a la nostra Catedral. No són només la lectura d'un relat antic i entranyable que fa referència a un esdeveniment que va tenir lloc fa dos mil anys. Certament aquest esdeveniment va canviar la història de la humanitat. Quan proclamem aquesta paraula en la nostra celebració litúrgica actualitzem el misteri amb tota la seva força transformadora i eficaç per a nosaltres. Aquesta paraula proclamada té una plena actualitat aquí i avui per a nosaltres, en aquesta nit santa, en la que ens hem congregat i ens trobem en comunió amb milions i milions de germans nostres que també celebren la solemnitat del Nadal per tota la terra. Fins i tot en les contrades més recòndites aquesta nit ressonen les paraules dels àngels que van escoltar els pastors de Betlem i que omplen d'esperança els nostres cors i els cors de tants germans nostres que potser estan adolorits: "Us anuncio una gran alegria...: avui us ha nascut ...un Salvador, el Messies, el Senyor". Per a tots i malgrat tot, són paraules de gran goig i de profunda esperança. A l'evangeli que acabem de proclamar hem escoltat el relat del naixement de Jesús. El Fill de Déu va néixer en un estable  perquè no havia lloc per a ells en la posada. Maria i Josep no van trobar allotjament en cap casa de Betlem. Maria, la Mare, va dipositar al Salvador del món en un pessebre. Va ser aquest l'únic bressol disponible per al Fill de Déu fet home. Aquesta és la realitat del Nadal del Senyor. Cada any ho recordem i així,  d'aquesta manera, ho descobrim de nou, ho vivim cada vegada amb una renovada admiració. El naixement de Jesús és l'esdeveniment central en la història de la humanitat. El gènere humà vivia en l'expectació. Ho esperava també el poble jueu amb una consciència explícita pel fet de ser el Poble elegit. Un testimoni privilegiat d'aquesta espera és, sens dubte, el profeta Isaïes, tal i com hem escoltat a la primera lectura. La seva paraula ens ha acompanyat també durant el temps d'Advent i ens ha anat preparant. Ell, que va viure molts segles abans, fixa la mirada en aquesta nit de Betlem i parla d'aquest esdeveniment i del seu misteri com si fos testimoni ocular: "Un nen ha nascut per a nosaltres, un fill se'ns ha donat". Aquest és el gran esdeveniment històric carregat de profund misteri: neix un nen tendre, totalment humà, però alhora és el Fill unigènit del Pare. És el Fill no creat, sinó engendrat eternament. És el Fill de la mateixa naturalesa que el Pare" Déu de Déu, Llum de Llum, Déu veritable de Déu veritable". Ell és la Paraula, "per mitjà de la qual van ser creades totes les coses". Ara seguidament proclamarem aquestes veritats en el Credo, tot afirmant la nostra fe, i afegirem: "Per nosaltres els homes i per la nostra salvació va baixar del cel i, per obra de l'Esperit Sant, es va encarnar en el si de la Verge Maria i es va fer home". Professant amb tota l'Església la nostra fe també en aquesta nit reconeixerem la gràcia sorprenent que ens concedeix la misericòrdia del Senyor. Israel, el Poble de Déu de l'antiga Aliança, va ser elegit per portar al món al Messies, el Salvador i Redemptor de tota la humanitat. Juntament amb el profeta Isaïes, dirigim-nos, doncs, cap a Betlem amb la mirada de l'espera messiànica. A la llum divina podem entreveure cadascú de nosaltres com s'està complint l'antiga Aliança i com, amb el naixement de Crist, es revela una Aliança nova i eterna. D'aquesta Aliança nova parla sant Pau en la Carta a Titus que hem escoltat: "Ha aparegut la gràcia de Déu que porta la salvació per a tots els homes" (2, 11). Precisament aquesta gràcia ens permet com a humanitat poder viure "mentre esperem la gloriosa vinguda del nostre Salvador Jesucrist", que "es va lliurar per nosaltres per rescatar-nos de tota impietat, i per preparar-se un poble purificat, dedicat a les bones obres" ((Tit 2, 14). 3. El missatge de Déu a tota la humanitat A nosaltres, estimats germans i germanes, es dirigeix avui aquest missatge de gràcia. Escoltem-lo doncs! A tots els "que Déu estima", als que acullen la invitació a pregar i vetllar en aquesta Santa Nit de Nadal, ho repeteixo amb alegria: s'ha manifestat l'amor de Déu per nosaltres. El seu amor és gràcia i fidelitat, misericòrdia i veritat. És Ell qui, alliberant-nos de les tenebres del pecat i de la mort, s'ha convertit en fonament ferm i indestructible de l'esperança de cada ésser humà. En el misteri del Nadal es manifesta en plenitud la veritat del seu designi de salvació sobre l'ésser humà i sobre el món. No és només l'home qui és salvat, sinó tota la creació, que és convidada a cantar al Senyor un càntic nou i a alegrar-se amb totes les nacions de la terra. Precisament aquest càntic de lloança ha ressonat sobre el pobre estable de Betlem. Llegim en sant Lluc que els estols celestials lloaven a Déu dient: "Glòria Déu al cel i pau en la terra als homes que estima el Senyor" (Lc 2, 14). En Déu està la plenitud de la glòria. En aquesta nit la glòria de Déu es converteix en patrimoni de tota la creació i, d'una manera particular, de l'ésser humà. Sí, el Fill etern, Aquell que és l'eterna complaença del Pare, s'ha fet home. El seu naixement terrenal, en la nit de Betlem, testimonia una vegada per sempre que en Ell cada home i cada dona està comprès en el misteri de la predilecció divina, que és la font de la pau definitiva. "Pau als homes que estima el Senyor".  Sí, pau per a tota la humanitat. Aquesta és la meva felicitació nadalenca. Estimats germans i germanes, durant aquesta nit i al llarg de tot el temps de Nadal implorem del Senyor aquesta gràcia tan necessària. Demanem perquè tota la humanitat sàpiga reconèixer en el Fill de Maria, nascut a Betlem, al Redemptor del món, que porta com a gran do l'Amor i la Pau. 4. La nostra vida cristiana En primer lloc celebrem avui el misteri de Déu fet home. Recordem aquest esdeveniment històric però sobretot visquem el misteri insondable del Déu fet home en les entranyes de Maria. Pel Misteri de l'Encarnació el Verb ha assumit una naturalesa humana fent-se realment home, un home concret en un temps concret i incorporat a la nostra història. El Fill etern del Pare, sense deixar de ser Déu s'ha fet home. Aquest meravellós encontre entre Déu i l'home ha tingut lloc en les entranyes de Maria. Aquest és el contingut central que celebrem en el Nadal. El Totpoderós que es fa feble, l'Etern que entra en el temps, l'Infinit que es fa limitat. Tinguem una veritable actitud de contemplació i de lloança. La nostra actitud ha de ser de contemplació, d'admiració, de lloança i d'alegria. Davant la grandesa d'aquest misteri no podem fer menys que admirar-nos, caure de genolls i adorar a Déu que ens surt al nostre encontre des de l'alegria i el goig profund. El misteri que celebrem és que Déu s'ha fet home, que ha assumit una naturalesa humana, que s'ha solidaritzat amb nosaltres. En assumir la naturalesa humana el Fill etern de Déu s'ha desposat amb tota la humanitat. Déu es fa home perquè l'home sigui Déu. Meravellós intercanvi pel qual l'home neix a la vida de Déu, a la vida nova de fill de Déu. Celebrem per tant el misteri de Déu fet home i també la divinització de l'home, el seu naixement a la vida divina, a la vida de fill de Déu. L'Encarnació i el naixement del Senyor ens possibilita ser partícips de la seva vida divina. Per això en Nadal no només celebrem que Déu s'ha fet home sinó també el misteri de la nostra filiació divina. Un Sant Nadal per a tots vosaltres.