Homilia de Mons. Josep Àngel Saiz. TVE 2. Sant Cugat del Vallès

Introducció

Benvolguts preveres concelebrants, germanes i germans presents aquí i els qui seguiu la celebració per televisió, benvolguts tots. Celebrem avui el diumenge cinqué del temps de quaresma. Les lectures que hem escoltat, especialment el fragment de l’Evangeli de sant Joan, ens presenten el perdó i l’amor de Déu, que regeneren el pecador, que li retornen la dignitat perduda, que l’empenyen a aixecar-se i començar de nou.

Un any més celebrem també el dia del Seminari, en el marc de l’Any Sacerdotal que el Sant Pare Benet XVI ha declarat per a tota l’Església en ocasió del 150 aniversari de la mort de Sant Joan Maria Vianney, el sant Rector d’Ars. En la celebració del Dia del Seminari, demanem especialment per la renovació interior dels sacerdots i perquè el seu testimoni propiciï abundants vocacions. El lema d’enguany s’inspira en la figura i en la vida d’aquest rector exemplar del petit poble d’Ars.

El sacerdot, testimoni de la misericòrdia de Déu 

El sacerdot és  veritablement testimoni de la misericòrdia de Déu. Tal com els Apòstols van ser cridats i enviats a donar testimoni de Jesucrist enmig del món, també el sacerdot ha estat cridat a estar amb Jesús i ha estat enviat a anunciar la Bona Nova. I semblantment als apòstols, cal que visqui en amistat i comunió profunda amb el Senyor, per poder ser testimoni de la seva vida, del seu amor i la seva misericòrdia.

L’Evangeli de la misericòrdia

Anunciem l’Evangeli de la misericòrdia. La gran novetat del missatge de Nostre Senyor Jesucrist, la gran veritat que ens revela és que Déu és Pare, que Déu és amor, i que Déu és ric en misericòrdia. Jesucrist personifica aquesta misericòrdia. Ell va passar fent el bé, estimant tota persona necessitada que s’acostava a ell o passava pel seu camí. D’altra banda, la misericòrdia serà un dels eixos principals en la seva predicació. Així ho trobem expressat especialment en les paràboles de l’ovella perduda, de la dracma perduda, i sobretot del fill pròdig.

La figura del pare bo en aquesta paràbola ens revela Déu com a Pare i la seva manera de procedir ens ajuda a comprendre en què consisteix la misericòrdia divina. El pare és fidel a la seva paternitat, fidel a l’amor que des de sempre sentia pel seu fill. Aquesta fidelitat s’expressa amb la seva espera pacient, la seva promptitud a acollir-lo quan torna a casa, i també amb la seva alegria desbordant per haver recobrat el fill i amb la festa del perdó que organitza posteriorment. Una fidelitat impregnada d’amor que s’inclina davant del fill pròdig i el regenera sense humiliar-lo.

El sacerdot és enviat per anunciar a tothom l’Evangeli del Regne, convidant a cada persona a la fe i a la conversió i conduint als creients a un coneixement i comunió cada vegada més profunds del misteri de Déu, revelat i comunicat en Crist. La seva missió és anunciar la Paraula de Déu i convidar a tots a la conversió i a la santedat. Amb la seva predicació il·lumina les circumstàncies concretes de la vida aplicant la veritat de l’Evangeli. El sacerdot anuncia la misericòrdia de Déu i l’experimenta cada dia en l’exercici del seu ministeri perquè hi viu centrat totalment en Crist, configurat a Ell.

Les fonts de la misericòrdia

El prevere és testimoni de la misericòrdia de Déu en l’administració dels sagraments. Els sagraments són les fonts de la misericòrdia de Déu i acompanyen la vida humana des del seu l’inici fins al traspàs definitu. Pel Baptisme introdueixen els homes en el Poble de Déu, pel Sagrament de la Penitència reconcilien els pecadors amb Déu i amb l’Església, amb la Unció alleugen als malalts, amb la celebració de l’Eucaristia s’actualitza el sacrifici redemptor de Crist .

A través dels sagraments Crist Salvador es fa present d’una manera eficaç en tots els moments i situacions de la vida. La celebració de cada sagrament és un moment de gràcia, un esdeveniment de salvació, una experiència de l’amor de Déu, una trobada amb Déu i amb els germans. Els sagraments enforteixen la fe, l’esperança i l’amor, estan ordenats a la santificació de les persones i l’edificació de l’Església. L’Eucaristia és la font i culminació de tota la vida cristiana i de tota la vida de l’Església.

Apuntar al que és essencial

El sacerdot ha de ser un home de pregària, i d’una pregària eminentment eucarística. La celebració de l’Eucaristia es convertirà en el cor de la seva vida i del seu treball pastoral. L’amor a l’Eucaristia, la identificació personal amb Crist  l’ha de portar també a apreciar cada vegada més el sagrament de la Reconciliació. Viurà i transmetrà la certesa que l’amor de Déu i el seu perdó converteixen al pecador i el regeneren i li retornen la seva dignitat, perquè el Senyor no ha vingut a condemnar sinó a salvar, a atorgar el perdó que produeix la regeneració interior.

La reconciliació  sacramental restableix l’amistat amb Déu Pare i amb tots els seus fills en la seva família, que és l’Església. I aquesta reconciliació  es revitalitza i desenvolupa en totes les dimensions de l’Església. El sacerdot ha d’administrar el sagrament de la reconciliació amb els mateixos sentiments de Crist, amb les seves mateixes actituds, inclinant-se amb misericòrdia sobre els homes i dones del nostre temps que necessiten el perdó regenerador de Déu, l’expressió del seu amor misericordiós, de la mateixa manera que també ho necessita el sacerdot.

Ell ha d’oferir un testimoni personal precedint als altres fidels en aquesta experiència del perdó i ha de ser testimoni i dispensador de la misericòrdia de Déu, que no vol la mort del pecador sinó que es converteixi i tingui una vida abundant. Com a sacerdot, és testimoni de l’amor de Crist, que dóna la vida, que cerca l’ovella esgarriada. Només en el perdó, només en la reconciliació es realitza la salvació de la persona i la renovació del món, per això el sagrament de la penitència és un tresor de l’Església.

El servei de la misericòrdia

Maria, la Mare de Déu proclama en el Magnificat que la misericòrdia del Senyor "s’estén als seus fidels de generació en generació", que el Senyor tracta amb tendresa i fidelitat a tots els seus fills. Aquesta misericòrdia està sempre present al llarg de la Història de la Salvació. Nosaltres ens trobem immersos en aquest temps de salvació, d’amor entranyable, que ha culminat en Jesucrist. Per la seva gràcia som partícips de la gran obra de misericòrdia del Senyor, de la seva Nova Aliança per a la remissió dels pecats, per a una vida de santedat i de justícia, de llum i de pau.

Els camins del Senyor són misteriosos, però Maria ens ensenya a descobrir els designis de l’acció de Déu. El Senyor, desconcertant als poderosos d’aquest món i superant els seus criteris i actuacions, ve en auxili dels pobres i els petits, en detriment dels rics i els importants segons el món, i, de manera sorprenent, omple de béns els humils, a aquells que li confien la seva existència. Amb aquesta mateixa mirada de fe, el sacerdot ha de copsar en la seva vida i al seu voltant l’acció misericordiosa de Déu a favor dels seus fills.

Examen d’amor

El sacerdot, que experimenta constantment la misericòrdia de Déu en la seva pròpia vida, està cridat a ser misericordiós amb els altres. De manera especial en la seva entrega als malalts, als més pobres i petits, buscant la regeneració de les persones i el seu creixement humà, espiritual i social. Ha de reunir i conduir la comunitat com una família en la qual els més indefensos, els més desfavorits, els més febles, se senten acollits i experimenten l’escalf de la seva predilecció.

Per la consagració  sacramental el prevere ha estat configurat amb Jesucrist i la seva vida ha quedat marcada per sempre per aquelles actituds de Crist Bon Pastor que es resumeixen en la caritat pastoral; l’essència és la donació total, el lliurament de la pròpia vida, en el servei fins a l’extrem . La caritat pastoral té com a primera destinatària la pròpia Església en la missió que li és encomanada, i també l’amor misericordiós ha de portar a buscar els allunyats i als no creients, a imatge del Bon Pastor, que coneix, condueix i dóna la vida per les ovelles, i també surt a l’encontre tot d’una de les que s’han esgarriat i les que no formen part encara de la seva cleda.

L’exercici de la misericòrdia s’aplica sobre tota misèria humana. En l’evangeli trobem com molts afligits s’acosten al Senyor i li diuen: "Senyor, tingueu misericòrdia": cecs, leprosos, malalts, impedits, allunyats, etc. A imatge del Pare, ric en misericòrdia, i de Crist, Pastor misericordiós, el sacerdot s’inclina compassiu davant la misèria del pecat, de la malaltia, del dolor, l’abandonament, de tot tipus de mal. Des de la unió amb Crist, aplicarà el bàlsam de la misericòrdia salvadora de Déu a totes les persones ferides que trobi en el seu camí.

Final

Celebrem el Dia del Seminari de l’any 2010 en el marc de l’Any Sacerdotal, un any especial de gràcia i benedicció del Senyor per a tota l’Església i de manera particular per als sacerdots, cridats a ser testimonis de la misericòrdia de Déu enmig del món. Demanem que el Senyor ens concedeixi abundants vocacions. Més enllà de les dificultats recordem una vegada més que la iniciativa és seva, i que l’Església té capacitat de suscitar, acompanyar i ajudar les persones a discernir en la resposta. Demanem que els joves estiguin oberts al projecte que Déu té per a ells i siguin receptius a la seva crida.

Maria, Mare de gràcia, d’amor i de misericòrdia, Mare dels sacerdots, ens guiarà  en el camí. Ella serà sempre consol, esperança i causa de la nostra alegria.