1. Introducció
El dia de Dijous sant és un dia assenyalat en la vida de la comunitat cristiana. Si la celebració eucarística sempre és memorial de la passió, mort i resurrecció del Senyor, avui ho és d’ una manera especial perquè recordarem aquell primer Dijous Sant de la història en el qual Crist es reuneix amb els seus deixebles per celebrar la Pasqua. En aquesta celebració instituirà la nova Pasqua de la Nova Aliança en la qual s’ ofereix en sacrifici per a la salvació de tots.
Al llarg de 40 dies hem estat preparant el Tridu Pasqual que avui comença. La Litúrgia destaca temes tant importants com l’Eucaristia, el sacerdoci, l’amor fratern, i el servei. Però el tema que determina els altres és l’ Eucaristia.
2. Litúrgia de la Paraula
La primera lectura que hem escoltat transmet el ritual i el significat de la Pasqua jueva. El poble jueu en el seu sopar pasqual commemorava la Història de la Salvació, les meravelles de Déu envers el seu poble. Aquesta transmissió es feia en família, en el moment de menjar l’anyell pasqual. El més petit de la família preguntava i el més ancià responia amb un recorregut històric- salvífic recordant les obres prodigioses del Senyor envers el seu poble, i rememorant especialment l’ alliberament de l’esclavitud d’Egipte. Cada família, en aquesta celebració tan especial, menjava l’anyell pasqual.
Jesús celebra també el sopar pasqual amb els apòstols. I dins d’aquesta celebració pasqual jueva, institueix la nova Pasqua de la nova Aliança, en la qual Ell mateix s’ofereix en sacrifici per la nostra salvació. A l’ últim sopar ens fa el més gran do, un do que humanament no podríem ni imaginar: quedar-se entre nosaltres d’una manera misteriosa però real en l’ Eucaristia.
3. Eucaristia i Sacerdoci
L’Eucaristia és sacrifici. És el sagrament del cos immolat de Crist i de la seva sang vessada per tots nosaltres. A l’últim sopar això s’ anticipa. Al llarg de la història aquest sacrifici redemptor s’anirà actualitzant a cada celebració eucarística. És el sacrifici de la Nova Aliança en la qual Crist és Sacerdot i víctima.
L’Eucaristia és aliment. És el nou aliment que dóna vida i força al cristià mentre camina cap al Pare. L’ Eucaristia és el pa viu baixat del cel, el pa de vida eterna. Alimentat, nodrit per l’Eucaristia l’ésser humà pot afrontar amb garanties el seu pelegrinatge per la vida.
L’Eucaristia és presència de Crist entre nosaltres. Crist ressuscitat i gloriós roman entre nosaltres d’una manera misteriosa però real en l’Eucaristia. Aquesta presència implica una actitud d’ adoració per part nostra i una actitud de comunió, de comunicació personal amb Ell. La presència eucarística ens és garantia que ell roman entre nosaltres i opera l’ obra de la salvació.
L’Eucaristia és misteri de fe. Després de la consagració el celebrant exclama "Proclameu el misteri de la fe". Misteri que no podem comprendre, que no podem abastar, que depassa absolutament les nostres capacitats humanes. Misteri que podem penetrar, que podem entendre progressivament per gràcia de Déu i amb una actitud humil i contemplativa, amb una actitud d’adoració profunda.
És el centre i la clau de la vida de l’ Església. És la font i l’arrel de l’existència cristiana. Eucaristia és tota la nostra vida. No és una pràctica que ens asseguri la salvació i que estigui deslligada de la vida quotidiana. És tota la vida que es compromet, que s’uneix a Crist, que es recapitula en un oferiment a Ell. Eucaristia és comunió i és comunitat, comunitat de vida i amor. Així com els grans de blat triturats formen el pa que es convertirà en el Cos de Crist, així tots els membres de la comunitat formen també el seu Cos, el seu Poble, la seva Família, que és portadora i constructora de comunió amb l’ humanitat.
Avui especialment demanem al Senyor que ens concedeixi portar una vida profundament eucarística, d’ entrega, d’ oferiment, d’ acció de gràcies a Déu pel seu amor, d’acció de gràcies al Senyor Jesucrist perquè ens manifesta el seu amor salvant-nos, donant la vida per nosaltres.
En el mateix sopar Crist institueix el sacerdoci ministerial. Mitjançant aquest sacerdoci, es podrà perpetuar el sagrament de l’Eucaristia. El prefaci de la Missa Crismal ens desvetllava el sentit: "Ell escull uns homes que participin del seu sagrat ministeri, renovin el sacrifici de la redempció, alimentin al poble amb la paraula i el refacin amb els sagraments. I que, donant la vida per vós i pels seus germans, s’ esforcin a conformar-se a la imatge de Crist, (..) i donin testimoni d’ amor i de fidelitat".
4. Manament de l’amor i lavatori dels peus
I juntament al sagrament de la fe i de l’ amor, ens dóna el manament de l’ amor. "Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat". Abans es fonamentava l’amor en la recompensa esperada a canvi, o en el compliment d’ una norma externa i imposada. Ara l’ amor cristià es fonamenta en Crist. Ell ens estima fins a donar la vida. Aquesta ha de ser la mesura de l’ amor del deixeble.
L’ésser humà no te capacitat per a poder estimar d’ aquesta manera. No és simplement el fruit d’un esforç, sinó un do de Déu. Déu és amor i font de tot amor. Aquest ha de ser el senyal, la característica de reconeixença del deixeble de Jesús, de l’amic de Jesús: estimar fins a donar la vida. Així ho expressa Ell mateix. Aquest és el manament que ha de viure l’ home nou redimit i renovat per Crist en l’ Església, nou Poble de Déu. Un amor més fort que la mort. Perquè la mort ha estat vençuda per Crist i pel seu amor,vessat en els nostres cors.
Jesús ens dóna aquest manament de l’amor justament en la institució de l’Eucaristia. No es tracta de la darrera recomanació d’un amic entranyable que marxa lluny o del pare o de la mare que veuen propera la seva mort. És quelcom més profund. És l’afirmació i la conseqüència del dinamisme que Ell posa en nosaltres. Per el baptisme comencem una vida nova, una vida de fe, esperança i amor que es va nodrint paulatinament per l’Eucaristia. El dinamisme d’aquesta vida porta a estimar als altres i és un dinamisme en creixement que culmina amb la donació de la pròpia vida. És com si Jesús ens digués que si estimem així, i només si estimem així, podem mostrar que som cristians.
Finalment, en aquest dia és molt important que contemplem i meditem el lavatori dels peus. En una actitud total de servent, Jesús renta els peus dels apòstols i els recomana que ho facin els uns als altres.
Hi ha quelcom més que una lliçó d’humilitat en aquest gest del mestre. És com una anticipació, com un símbol de la passió, de la humiliació total que patirà per salvar a tots els homes i dones de la història.
¡Què n’és de difícil la humilitat, quan costa practicar-la! Diu Romà Guardini que "l’actitud del petit que s’inclina davant el gran, encara no és humilitat. És simplement, veritat. El gran que s’humilia davant el petit és el veritablement humil". Per això Jesucrist és l’ autènticament humil. La seva encarnació i mort a la creu són la prova més gran d’ humilitat. Ell és el primer humil.
Davant d’aquest Crist humil els nostres esquemes queden trencats. No ho entenem. La lògica humana ens porta a servir al poderós, al superior. Mai a la persona inferior. Tanmateix, Jesucrist capgira els valors merament humans i ens invita a que el seguim: Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres".
5. Final
Continuem amb profunditat de fe i amor la nostra celebració. Actualitzem la institució del l’Eucaristia i del sacerdoci, contemplem el gest del lavatori dels peus, escoltem el manament de l’ amor. Repetirem ara les paraules i els gestos del Senyor. Siguem testimonis d’aquest amor seu enmig de l’Església i del món. Visquem amb intensitat les celebracions, i deixem-nos portar de la ma per la Mare, Maria, Mare de Jesús i Mare nostra, Mare i Mestra que ens ensenya el camí del seguiment de Jesucrist. Que així sigui.