Homilia del Sr. Bisbe en la Missa funeral pel Sant Pare Joan Pau II a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa.

Lectures: 1. Gal. 2, 18-21; Sal 22 ; 2. I Cor 9, 16-23; Ev. Jo 12, 24-32

1. Introducció

Benvolguts preveres concelebrants, diaques i religiosos;
Excel•lentíssimes autoritats;
benvolguts tots, germanes i germans en Crist presents avui en aquesta celebració:

Ens trobem reunits a la Catedral per pregar pel descans etern del Sant Pare Joan Pau II que ja ha fet el seu traspàs a la casa del Pare. Amb emoció profunda vàrem rebre la notícia de la seva mort. Amb esperança i agraïment preguem avui pel seu descans etern i per l' Església, que continua la seva missió com a Sagrament de salvació emmig del món. La celebració eucarística i la litúrgia del temps pasqual ens referma en la certesa que Jesús, amb el seu sacrifici redemptor, ha vençut la mort i per la seva resurrecció, ens obre les portes de la vida inmortal.

2. Una vida centrada en Jesucrist

La vida de Joan Pau II s' ens presenta lluminosa i amarada de l' atractiu propi d' una trajectòria plena de coherència. Ell va consagrar la seva vida a Crist, Redemptor de l' home i del món.

Com a primera característica el destacaria com a home de pregària. De pregària intensa, a la qual dedica el millor del seu temps i en la qual troba l'aliment per la seva activitat. Cercant la vivència de la unió amb Jesucrist, com l'Apóstol Pau. En la primera lectura hem escoltat una síntesi del que podríem anomenar l'evangeli de Pau, el seu anunci bàsic. Crist és presentat per l' Apòstol com l'únic Salvador, que ens ha estimat i s'ha entregat per cada un de nosaltres. La nostra vida només té sentit des de la unió amb Ell, des de la identificació amb Ell. Aquesta unió es realitza en cada un de nosaltres mitjançant el baptisme, pel qual quedem incorporats a Crist, en la seva mort i en la seva vida. Això significa que la vida del cristià ja no està determinada pel pecat, ni pel propi temperament, ni per les inquietuts o projectes personals, sinó per Crist a través de l' Esperit Sant. Així ho subratlla Pau als cristians de Roma (Rom 8, 9): "Ara bé, vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb l' Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist". La justificació en Crist destrueix l'home vell i produeix l'home nou, que viu la vida de Crist. Per això pot dir l'Apóstol que per a ell "viure és Crist", perquè és el centre, la clau, el dinamisme, l'explicació de la seva vida.

Així ho viu també Joan Pau II, unit a Jesucrist, configurat sacerdotalment a Ell, fent de Jesucrist el centre, la clau, la finalitat, l'eix, l'explicació única de la seva existència. En el llibre Do i Misteri, que escriu en celebrar les seves noces d' or sacerdotals ens dirà que "deprés de la seva elecció com a Papa, el seu primer impuls espiritual va ser adreçar-se a Crist Redemptor. Va néixer així l'encíclica Redemptor hominis. Reflexionant sobre tot aquest procés, veig cada dia millor la íntima relació que hi ha entre el misatge d'aquesta Encíclica i tot el que s'inscriu en el cor de l'home per la participació en el sacerdoci de Crist" (Do i Misteri, p. 98).

En aquest sentit, va ser profètica la seva homilia el 22 d' octubre de 1978 en el començament del pontificat: "No tingueu por! Obriu de bat a bat les portes a Crist!" És aquest cristocentrisme la característica més rellevant de la seva vivència, del seu magisteri, del seu programa. Un cristocentrisme complementat amb la seva profunda i sensible vivència mariana, expressada des del principi en el seu lema –"Totus tuus"-, així com en el seu Magisteri.

És aquesta una clau per a entendre el seu atractiu i la connexió amb homes i dones de tota edat i condició: el seu arrelament en Déu i la rotunditat del seu Cristocentrisme. Un home de Déu, un gran creient, un místic, un enamorat de Jesucrist, un sacerdot que viu del tot la unió amb Crist. Ho va deixar molt clar en la seva primera encíclica Redemptor Hominis. És precisament allò que el Sant Pare pretén amb la seva activitat, amb la seva paraula, amb els viatges: propiciar en les persones una trobada amb Crist, un encontre personal profund amb el Senyor que canviï la vida, que l'ompli de sentit i plenitud.

I si a l' inici del seu pontificat ens exhortava a obrir les portes de bat a bat al Crist i a no tenir por, en l'inici del nou mil•leni ens ha animat a partir novament de Crist després de l' encontre amb Ell i després de contemplar el seu rostre. La Carta Apostòlica Novo Millennio Ineunte serà un document programàtic per endinsar-nos en el nou mil•leni confiant en el Senyor com Pere i els primers apòstols (Cf. Llc 5,4). Remarem mar endins recordant amb gratitud el passat, vivint amb passió el present i obrint-nos amb confiança al futur. Amb confiança, sense por, assumint amb nou impuls la missió evangelitzadora.

3. Una vida per a l' evangelització

La segona lectura ens situa en el que és el resum de l' activitat de Joan Pau II. Conseqüència de la seva interioritat, de la seva pregària, de la seva identificació amb Jesucrist és la seva passió evangelitzadora.

Des del principi del seu pontificat constata que la missió del Redemptor està lluny del seu compliment, que estem en els inicis i que ens hem de comprometre amb totes les energies al servei de l' evangelització (Cf. Redemptoris Missio nn. 1-3). S'esforça en la consolidació i en l' aplicació del Concili Vaticà II a través de les diferents assemblees del Sínode de Bisbes que ell convocava, presidia i dinamitzava, el Catecisme de l'Església Catòlica, la renovació legislativa, el desenvolupament doctrinal al llarg del seu pontificat. Recordem com a la Novo Millennio Ineunte tot ho referencia a la llum del Concili i com declara que el Concili es la brúixula segura per orientar-nos en el nou segle que s'obre (Cf. NMI n. 57).

Com a actiu pare conciliar que va ser, te present que el Vaticà II ha volgut renovar la vida de l' Església adaptant-se a les necessitats del món contemporani, i sobretot te present com el Concili va posar de relleu la dimensió misionera, que pertany a la naturalesa més profunda de la vida cristiana i de la vida de l' Església i que alhora inspira l'ecumenisme.

Ell veurà l'evangelització com el primer i millor servei que l'Església pot oferir a cada persona concreta i a la humanitat, que disposa de grans avenços científics i tècnics, però perd el sentit de la vida i de la trascendència.

Ell constata l' ampli ventall de possibilitats que la nostra època ofereix a l'Església per portar a terme la seva missió, des de la caiguda dels sistemes polítics opressors, a les possibilitats que ofereixen els mitjans de comunicació social. Alesmores dedicarà la seva vida amb totes les forces a la tasca evangelitzadora a través dels mitjans coneguts o creant noves iniciatives. Se situa i situa a l' Església en diàleg amb el món, amb tots i amb tot. Diàleg amb la cultura, amb la ciencia amb el món de la política o de l' art. Convincent amb les seves certeses, tolerant i respectuós, des de la proposta i no des de la imposició, fent servir sempre el diàleg com a mètode de treball i de relació.

Des d' aquest plantejament, ha viscut quasi 27 anys de respostes valentes als reptes que la societat actual ha anant presentant. Recordem, per exemple, la seva doctrina en els àmbits social, moral, familiar, etc. Ha proclamat la dignitat de la persona humana, ha defensat els drets dels més desfavorits, ha recolzat els més pobres i marginats en els àmbits més diversos, s' ha apropat i s' ha fet solidari amb els que pateixen per qualsevol causa, amb la credibilitat de qui ha patit en la seva pròpia carn la opressió i la violència. Ha defensat la vida, des de la seva concepció, la família, la llibertat. Ha denunciat amb la mateixa energia els sistemes col•lectivistes que conculcaven les llibertats individuals com l'egoïsme insolidari de les societats riques de l'occident. Aquí hauríem de situar com un fet significatiu la caiguda del mur de Berlín. Amb un Magisteri ampli i profund, sense imposicions, però amb la força d' una proposta que ha contribuït a avançar en la justícia i la llibertat en no pocs països del món.

Autèntica passió ha demostrat Joan Pau II pel diàleg interconfessional i interreligiós. Les iniciatives de diàleg i acostament a les altres confessions cristianes i a les altres religions han estat contínues. Unes iniciatives fonamentades en el respecte a les persones i a la vegada en el respecte a la veritat. Unes iniciatives agosarades, impensables, de vegades molt arriscades i no exemptes d' alguna humiliació. Per a la història resta la trobada amb els líders religiosos de tot el món a Assís el 1986 i la continuïtat a través de diferents iniciatives.

Ha estat l'home de la pau i del perdó. En aquests darrers anys ha lluitat especialment per evitar les guerres, i ha liderat des de la pregària i la diplomàcia les iniciatives de pau. També ha introduït insistentment la pedagogia del perdó com a camí indispensable per arribar a la pau. Pedagogia amb la paraula i amb els fets. Impressionen les imatges de la seva abraçada de perdó amb aquell mateix que el va intentar matar a la plaça de Sant Pere. Impressiona la seva imatge demanant perdó l'any 2000 pels pecats dels fills de l' Església en els dos mil anys de la seva història. Un gest sense precedents en cap institució religiosa o civil.

Una menció especial es mereix la seva relació amb els joves. Moltes vegades m'he preguntat quin era el seu secret per connectar tan profundament amb el jovent des d' un plantejament de vida cristiana exigent. Aquests dies passats impressionava veure les riuades de joves que han anat a Roma per acomiadar-lo, per pregar per ell, per pregar vora seu.

Els joves l' han admirat, l' han estimat, l' han seguit fidels en les diferents convocatòries. "Tu també ets jove", li van dir a Cuatro Vientos. Compartia amb els joves el desig i l' esperança de canviar el món, i mai va rebaixar el nivell d' exigència sinó que els presentava la veritat de l' Evangeli i propiciava en ells l' encontre personal profund amb Jesucrist.

4. Una vida lliurada fins al final

Jesucrist és el Bon Pastor que dóna la vida per les ovelles. Jesucrist és el gra de blat que cau en terra i mor, i dóna un fruit abundant. El Sant Pare Joan Pau II ha viscut la seva identificació amb Crist fins al final, pasturant les ovelles encomanades, amb un lliurament de la pròpia vida fins a les últimes conseqüències.

Nosaltres contemplem amb admiració la seva trajectòria com a pastor de l'Església, que ha conduit des d'aquell llunyà any 1978 fins al tercer mil•lenni amb generositat i sense reserves de cap mena. Ha estat testimoni d'esperança per a la humanitat, ha estat una referència, un pare bo per a tots. El seu missatge ha estat rebut i acceptat. Unit a Crist crucificat i ressuscitat, la seva entrega ha donat un fruit abundant. Oferint la seva vida per Crist i pels germans, ha donat testimoni de fidelitat i amor.

Demanem al Senyor que l' aculli al banquet etern, entre els benaurats, feliços ja per sempre. Que descansi en la pau i l' amor de Déu, en presència de la dolça Mare, Maria, tan estimada per ell, a la qual va encomanar la seva vida des de la seva infància. Oferim aquesta Eucaristia pel seu descans etern i per l'Església, que continua fent camí pelegrinant cap a la casa del Pare.

Joan Pau II passarà a la història de l'Església i a la història universal per molts motius, espirituals i temporals. Ha viscut l'exercici del seu ministeri des del retorn a un estil pastoral i evangèlic, de relació personal, de testimoni directe de la seva fe. Passarà a la nostra història particular també perquè el 15 de juny del 2004 va erigir i constituir la diòcesi de Terrassa. Moltes gràcies Sant Pare Joan Pau II. Descansa en pau i intercedeix per nosaltres davant del Senyor.