Homilia del Sr. Bisbe en la Solemnitat de Corpus Christi a la Catedral.

1. Introducció

Avui celebrem la solemnitat del Corpus Christi , una festa molt arrelada en el nostre cor i en el nostre poble. Un misteri de fe que l’Església, Mare i Mestre, ens proposa després de la celebració de la Pentecosta i de la Santíssima Trinitat, perquè és l’Esperit Sant qui ens ha de donar la llum per copsar i viure aquest misteri. Les lectures que hem escoltat ens parlen de l’Eucaristia com a aliment de la vida cristiana i també subratllen la relació amb la comunitat.

2. Litúrgia de la Paraula: aliment i unitat

L’evangeli presenta el discurs del pa de Vida, a la sinagoga de Cafarnaúm, després de la multiplicació dels pans: “Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.”

No és la primera vegada que apareix a la Sagrada Escriptura el pa com a símbol. Els profetes Isaïes i Amós ja fan referència, i el profeta Elies troba un pa per mitigar el seu cansament i desànim quan es desperta, fugint de la persecució del rei Acab.  També Moisès va dir al poble, referint-se al mannà: “aquest el pa que Déu dóna com aliment”. Ara bé, quan Crist fa una referència al mannà del desert és per ensenyar que Ell és l’autèntic pa baixat del cel, que Ell és el veritable aliment de Déu per saciar la necessitat humana.

El pa significa allò que és imprescindible per a la vida de l’ésser humà , el que és necessari per a subsistir com a tal ésser humà. És el pa de cada dia que demanem en la pregària del Parenostre. Com el mannà per als israelites al desert, el Crist és ara el pa que Déu dóna per a la vida del món.

Benvolguts germans i germanes, celebrem l’Eucaristia en la Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist. La celebració és memorial de la Cena del Senyor, la Pasqua que expressa la Nova Aliança. Una aliança que mostra una relació de Déu amb la humanitat, per mitjà del Cos sacrificat i de la Sang vessada de Crist com a sacrifici per amor i per a la salvació de tots els homes i dones. Crist  és l’Anyell de Déu que esborra el pecat del món en la nova i definitiva aliança que es realitza per a seva mort en creu i per la seva resurrecció gloriosa.

3. Any de l’Eucaristia

L’any de l’Eucaristia proclamat pel Papa Joan Pau II és una ocasió d’aprofundiment i de creixement en els diferents aspectes que conformen la presència del Crist.

En primer lloc és la presència del Senyor ressuscitat enmig de la seva Església.: “Quedat amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar” (Lc 24, 29). O bé en un altre lloc de les Escriptures: “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la  fi del món” (Mt 28, 20). És l’Amic, el Mestre i el Salvador que no ens deixa sols. Això genera en l’ésser humà una profunda confiança i una gran serenitat  com a conseqüència d’aquesta presència única.

La imatge dels deixebles d’Emaús és un mirall per a la nostra pròpia vida. En el camí dels nostres dubtes i inquietuds i a voltes de les nostres amargues desil·lusions, el diví pelegrí continua fent-se company de camí per a introduir-nos a través de la interpretació de les Escriptures en la comprensió dels misteris de Déu. Ajuda a fer la lectura teològica dels esdeveniments personals, socials i eclesials. No són les meves precisions, els meus càlculs, les meves expectatives les que són el fonament sinó descobrir i viure la voluntat de Déu que es manifesta a través de tots aquests elements.

En segon lloc l’aliment. L’Eucaristia és el centre de la vida de l’Església. a través d’ella el Crist fa present al llarg dels segles el seu misteri de mort i resurrecció. En ella és rebut Ell en persona, com a ”pa viu que ha baixat del cel” (Jn 6, 51), i amb Ell se’ns dóna la penyora de la vida eterna, gràcies a la qual podem pregustar el banquet etern en la Jerusalem celestial. És l’aliment del pelegrí, el nodriment per a la santedat. És font  d’una gran esperança per a cada persona i per a tota l’Església i la humanitat.

És, en tercer lloc, misteri de fe i de llum. El sagrament eucarístic és el “mysterium fidei” per excel·lència: “proclameu el misteri de la fe” pronuncia el celebrant després de la consagració en la Missa. És precisament a través del misteri seu ocultament que el Crist es converteix en misteri de llum, gràcies al qual el creient és introduït en les profunditats de la vida divina. Això porta a l’admiració, a la contemplació i a la pregària. 

Finalment és sacrifici. Tanmateix no es pot oblidar que el banquet eucarístic té també un sentit profund i primordialment sacrificial. En ell s’actualitza el sacrifici de la creu. Tots aquests elements de l’eucaristia conflueixen en allò que posa a prova la nostra fe: el misteri de la presència real, que porta a celebrar, a adorar i a contemplar.

4. L’Eucaristia, font i expressió de comunió

El fruit principal de tota celebració de l’Eucaristia ha de ser el creixement de la comunió amb Déu i amb els germans sense distincions de cap tipus. Es tracta de les dues dimensions indissolubles en la vida de tot cristià.

La presència de Jesús en els més pobres i petits és una presència real encara que no sigui substancial. L’evangelista Mateu ho ha deixat escrit meravellosament: “tot allò que feu a un d’aquests més petits i pobres és a mi que m’ho feu”. Es tracta d’una mirada profunda i teològica al misteri de la vida i l’existència humanes.

Que la celebració de l’Eucaristia en el Dia de la Caritat ens ajudi a reforçar encara més la dimensió intrínseca de la donació als altres que flueix en tot cristià gràcies al misteri de la presència del Senyor, renovat dia rere dia en la celebració de l’Eucaristia. Que així sia.