Homilia del Sr. Bisbe en l'ordenació de diaca de Mn. Jordi Peña a la Catedral en la solemnitat de la Pentacosta.

1. Pentecosta

El dia de Pentecosta es realitza el compliment de la promesa que Crist havia fet als apòstols el vespre del dia de Pasqua, quan va alenà sobre ells i els va dir: "Rebeu l'Esperit Sant". La vinguda de l'Esperit Sant  renova i porta a plenitud aquest do de manera solemne i amb manifestacions externes. D'aquesta manera culmina el misteri pasqual.

L'Esperit que Jesús comunica crea en el deixeble una nova condició humana. Amb la força de l'Esperit l'ésser humà és capacitat per superar la feblesa, l'aferrament a les criatures. És capacitat per lliurar-se als altres, sense condicions, com Jesús. L'Esperit del Senyor produeix en nosaltres una nova vida.

L'Esperit Sant produeix unitat. Quan l'orgull de l'home el porta a desafiar a Déu construint la torre de Babel, Déu confon les seves llengües i no es poden entendre. El dia de Pentecosta, és justament al contrari. Per gràcia de l'Esperit Sant, als apòstols els entenen gent de diferents llengües i procedències. L'Esperit Sant és el Mestre interior que condueix el deixeble a la veritat., que el mou a obrar el bé, que el consola en el dolor, que el transforma interiorment amb una força i capacitat nova.

El primer dia de Pentecosta de la era cristiana, els apòstols es trobaven reunits en companyia de Maria, i estaven en oració. El recolliment, l'actitud de pregària és imprescindible per rebre l'Esperit. "De sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d'ellls"(Ac 2, 2-3).

Aquesta ventada impetuosa i impressionant simbolitza una plenitud del do de Déu que es comunica, la força de la grandesa i de l'amor de Déu. El foc purifica, il·lumina i escalfa. El foc simbolitza la purificació que l'Esperit produeix en l'ànima de l'apòstol, la llum per guiar els seus passos i l'escalf de la seva paraula ardent. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i es posaren a predicar sense por. Aquells homes acovardits havien estat transformats en predicadors valents que no tenien por de la presó, ni de la tortura ni del martiri.

L'Esperit Sant, tercera Persona de la Santíssima Trinitat, és l'ànima de la meva ànima, la vida de la meva vida, el ser del meu ser; és el meu santificador. Per arribar a la maduresa en la vida de fe cal una relació amb Ell cada cop més conscient, més personal. En aquesta celebració de Pentecosta obrim el nostre cor de bat a bat a l'Esperit Sant.

2. Un diaca per a la nostra diòcesi

Benvolguts Vicaris Generals, Secretari General, preveres de la nostra diòcesis i de diòcesis germanes, diaques, religiosos, germanes i germans que participeu en aquesta celebració. Especialment benvolgut Jordi i benvolguts familiars.

Avui celebrem amb l'Església universal la solemnitat de Pentecosta. I a la nostra jove diòcesi, avui ordenaré el primer diaca. Benvolgut Jordi: per la imposició de les mans i la oració consecratòria, el Senyor enviarà l'Esperit Sant sobre teu. Hauràs de ser en l'Església i en el món signe i instrument del Crist, que no va venir a ser servit sinó a servir.  Signe de Crist servent, que va ser obedient fins a la mort i una mort en creu per la salvació de tots. Avui és un dia de goig i esperança per a la nostra diòcesi, i també un signe de vitalitat de l'Església malgrat les dificultats presents.

El Concili Vaticà II sintetitza el ministeri del diaconat en tres aspectes: ministeri de la litúrgia, de la paraula i de la caritat (Cf. LG 29). 

3. Ministeri de la Litúrgia

El diaca rep el sagrament de l'orde per servir a la santificació de la comunitat cristiana, en comunió jeràrquica amb el bisbe i els preveres. És molt important la consciència que la litúrgia és l'acció sagrada per excel·lència i la més eficaç en ordre a la nostra santificació. La litúrgia és font de gràcia i santificació. La seva eficàcia deriva de Crist Redemptor i no depèn de la dignitat del ministre. Aquesta consciència, aquesta certesa, ha de fer humil al diaca i alhora l'ha d'empènyer a portar una vida santa per ser un ministre digne de Jesucrist.  

El diaca és col·laborador del bisbe i del prevere en la celebració de l'Eucaristia, el gran misteri de la nostra fe. Ell mateix ha de valorar la grandesa i el goig de ser servidor de la taula del Senyor, servidor del Misteri de Déu. En l'exercici del diaconat, estimat Jordi, rebràs el  Cos i la Sang de Crist perquè siguin nodriment dels fidels. Mira de tractar els sants misteris amb admiració i adoració, amb devoció i amor profund, amb consciència de servidor dels misteris de Déu.

4. Ministeri de la Paraula

En acabar la pregària d'Ordenació et faré entrega del llibre dels Evangelis i et diré: "Rep l'Evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger; i creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyis". Com a diaca has estat constituït missatger de la Paraula de Déu.  Primerament hauràs d'escoltar aquesta Paraula, hauràs d'acollir-la com el que és, paraula viva i eficaç, penetrant com una espasa de dos talls, que discerneix eles intencions i els pensaments del cor (Cf. Heb 4,12), deixant que amari el teu cor, que transformi la teva vida. Creure el que llegim, deixar que transformi, que il·lumini la vida. Viure el missatge, ensenyar-lo i practicar-lo. Des de la coherència de vida i des de l'autenticitat. Proclamar i viure la Paraula tal com ho fa l'Església, evitant les  interpretacions personals que confirmen els nostres plantejaments o interessos, superant la temptació d'afalagar els oients. Una proclamació sense reduccionismes, sense por, sense complexes. Una proclamació viscuda, convençuda i convincent. Una proclamació que il·lumina el cor de les persones i també les situacions humanes, culturals i socials.

No podem caure en la temptació de reduir, de retallar, d'adaptar la Bona Nova de l'Evangeli per la nostra comoditat o per la por que provoquen les dificultats presents. Primerament haurem de confrontar la nostra vida amb la Paraula,  deixant que penetri i il·lumini tots els racons de l'existència, deixant que guareixi totes les malalties interiors, deixant que subsani les nostres mancances. I després, sense imposicions ni autoritarismes, amb la llum i la força de l'Esperit, haurem de presentar, de proclamar amb la veu i amb la vida la Paraula salvadora de Déu de la qual tanta necessitat tenen els nostres contemporanis.  Com a diaca de la santa Mare Església, seràs portador i pregoner  d'un missatge d'esperança i de pau, d'un missatge de salvació.

5. Ministeri de la Caritat

En la pregària d'ordenació demanaré al Senyor que et concedeixi totes les virtuts evangèliques: un amor sincer, zel pels pobres i malalts, puresa de vida, autoritat humil, perseverança ferma en Crist, imitació del Crist, que no va venir a fer-se servir sinó a servir. El ministeri de la caritat es troba en els orígens mateixos de la institució del diaconat.  En aquest ministeri de servei i de caritat, el diaca ha de configurar-se amb Crist Servidor, al qual representa. El testimoni de servei i amor en l'exercici del diaconat ha de propiciar que els homes i dones d'avui experimentin l'amor de Déu, obrin el seu cor a la gràcia i entrin per camins de conversió.

Estem celebrant l'Any de la Eucaristia, font i culminació de la vida cristiana, centre de la vida del cristià i de la vida de l'Església. El Senyor ressuscitat s'ha volgut quedar entre nosaltres com a aliment en el pelegrinar. Quan l'Eucaristia és el centre de la nostra vida personal i comunitària, es produeix un creixement en la comunió amb el Senyor i també amb els germans.

Vetllar sol·lícitament per l'atenció dels altres, acollir al necessitat, compartir dificultats i dolors, donar i donar-se fins al lliurament de la pròpia vida han de ser distintius dels deixebles de Jesús i han de ser distintius especialment del diaca. Una donació al proïsme que no es pot explicar ni proclamar únicament amb la paraula, sinó que s'ha de viure i s'ha d'exercitar. Com a col·laborador del bisbe i dels preveres ha de ser juntament amb ells expressió eloqüent de l' amor del Crist, manifestació expressiva del rostre maternal de l'Església.

6. Transició a l'Eucaristia

Benvolgut Jordi, per ser fidel a aquest ministeri de la Litúrgia, de la Paraula i de la Caritat has de fonamentar la teva vida en la comunió amb Déu i amb els germans. El fonament últim de la nostra vida és la Realitat de les tres Persones divines: el Pare, Jesucrist i l'Esperit Sant. El misteri de la nostra vida i de la nostra vocació només el podem entendre partint de la Realitat de les tres Persones divines que comuniquen la vida als homes en Crist per l'Esperit Sant.

No posis mai límits a l'esperança respecte a l' acció de l'Esperit Sant en la teva vida i en el teu ministeri diaconal. Fonamenta la teva vida en Déu amb una pregària abundant i intensa. Fonamenta l'amor al germà en la consciència què el mateix Crist present en l'Eucaristia està present en el germà necessitat. Aquesta obra bona que Déu comença en tu, Ell mateix la porti a plenitud amb la teva col·laboració generosa, amb el guiatge i la intercessió de Maria, mare i mestra. Que Així sia.