Homilia en la celebració de l’Ofici de Dijous Sant a la Catedral de Terrassa. 20 de març de 2008

Homilia en la celebració de l’Ofici de Dijous Sant a la Catedral de Terrassa. 20 de març de 2008

Introducció La celebració de l’Eucaristia, memorial de la passió, mort i resurrecció del Senyor, és el centre, la font i el cimal de la vida dels fills de Déu i de la comunitat cristiana. Avui, Dijous Sant, la nostra celebració adquireix un to especialment profund i emotiu perquè ens traslladem espiritualment al Cenacle i actualitzem les paraules de comiat de Jesús, els seus signes sagramentals, els gestos d’amor profund i de servei que hi va realitzar. Benvolguts preveres concelebrants, religiosos, seminaristes, benvolguts germanes i germans tots que participeu en aquesta celebració. Acabem d’escoltar en la primera lectura, del llibre de l'Èxode, el ritu del sopar pasqual. El text sagrat prescrivia que es marqués amb sang de l’anyell sacrificat els dos muntants i la llinda de les cases. Amb aquella sang els fills i filles d'Israel obtinguren l'alliberament de l'esclavatge d'Egipte, sota el guiatge de Moisès. El record d'un esdeveniment tan extraordinari es va convertir en motiu de festa solemne per aquell poble, que agraïa al Senyor la llibertat recuperada, i que es convertia en un do diví i un compromís humà permanent i actual. “Tingueu aquest dia com un memorial, i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor” (Ex 12, 14). En el Cenacle, el Senyor, seguint el costum, celebra el sopar pasqual amb els apòstols, però dóna a aquest ritu un contingut totalment nou i lliura, per a tots els segles, la memòria de la institució de l'Eucaristia. Jesús va infondre un nou contingut a les antigues tradicions i va anticipar els esdeveniments de l'endemà, quan el seu cos seria immolat i la seva sang seria vessada per a la redempció del món. És per això que la litúrgia d’avui subratlla com a elements centrals la institució de l’Eucaristia, el manament de l’amor fratern, la institució del sacerdoci ministerial i el servei als germans. L’Eucaristia, font i cimal de la vida eclesial L’Eucaristia és la font i culminació de tota la vida cristiana i de tota la vida de l’Església. Els altres sagraments es troben units a l’Eucaristia i s’ordenen a ella. A l’Eucaristia trobem tot el bé espiritual i salvífic de l’Església, que és Crist mateix. En la celebració eucarística s’actualitza el sacrifici redemptor de Crist. El Senyor es fa present en la història amb tota la seva força salvadora i reuneix al seu poble, i d’aquesta manera edifica l’Església. L’Eucaristia realitza i expressa la comunió de vida amb Déu i la unitat del Poble de Déu. En ella ens unim des d’ara a la litúrgia del cel i anticipem aleshores la vida eterna quan Déu serà tot en tots. La institució de l’Eucaristia Jesús institueix l’Eucaristia en el marc de la celebració de la Pasqua Jueva. El Senyor, com hem proclamat a l’evangeli de Sant Joan, havent estimat als seus, els estimà fins a l’extrem. Sabent que havia arribat l'hora de partir d'aquest món al Pare, en el transcurs d’aquell l’últim sopar, els rentà els peus i els va donar el manament de l'amor. Ell institueix l’Eucaristia com a memorial de la seva mort i de la seva resurrecció i encarrega als seus apòstols celebrar-ho fins al seu retorn. La fracció del pa i el repartiment de la copa són anticipació de la seva mort explicada amb les paraules que acompanyen el gest: “Això és el meu cos, entregat per vosaltres... Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres” (Lc 22, 19-20). El manament de Jesús de repetir els seus gestos i les seves paraules “fins que torni” significa d'una banda mantenir el record, la memòria, però també fer present aquest gest fins a la fi dels temps. Així l'Església perpetua la presència eficaç del sacrifici de Crist per a la salvació de tots i proveeix de l’aliment necessari als seus fills en el seu camí de peregrins.
El sacrifici sacramental: acció de gràcies, memorial i presència L’Eucaristia és també un sacrifici de lloança i d’acció de gràcies per l'obra de la creació. En el sacrifici eucarístic, tota la creació és presentada al Pare a través de la mort i resurrecció de Crist. Per Crist, l'Església ofereix el sacrifici de lloança en acció de gràcies per tot el que Déu ha fet de bo, de bell i de just en la creació i en la humanitat. Tota la comunitat que celebra, renova la seva acció de gràcies i lloança a Déu per la meravella de l'amor de Déu que és la creació i especialment per la nova creació, és a dir, per la salvació portada a terme a través del sacrifici redemptor del Senyor. L’Eucaristia és el memorial de la Pasqua de Crist, actualització i ofrena sacramental del seu únic sacrifici, en la litúrgia de l'Església que és el seu Cos. Quan l'Església celebra l’Eucaristia, fa memòria de la Pasqua de Crist i aquesta s’actualitza, donat que el sacrifici que Crist roman per sempre. I per ser memorial de la Pasqua de Crist, l’Eucaristia és també un sacrifici. El caràcter sacrificial de l’Eucaristia es manifesta en les paraules mateixes de la institució: “Això és el meu Cos entregat per vosaltres” i “Aquesta copa és la nova Aliança segellada en la meva sang, vessada per vosaltres” (Lc 22, 19-20). El Senyor és present de diferents maneres en la seva Església: a través de la Paraula, en la oració de la seva Església, en els pobres i els necessitats d’aquest món, en els sagraments, en el sacrifici de la missa i en la persona del ministre. Però, especialment i sobretot, en les espècies eucarístiques. La presència de Crist en l’Eucaristia és anomenada amb raó “real” perquè és substancial, i per ella es fa totalment present Crist, Déu i home. Banquet pasqual i comunió La celebració eucarística és el memorial del sacrifici de la creu, i el banquet sagrat de la comunió en el Cos i la Sang del Senyor. Ara bé, la celebració del sacrifici eucarístic està totalment orientada cap a la unió íntima dels fidels amb Crist per mitjà de la comunió. Combregar és, sobretot, rebre a Crist mateix que s’ofereix per nosaltres. El Senyor ens convida a rebre’l en el sagrament de l’Eucaristia: “Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres” (Jn 6, 53) . Combregar significa deixar-se omplir de vida per Crist, significa entrar en una dinàmica de unió vital amb Ell i per Ell amb el Pare i l’Esperit Sant. El fruit principal de cada celebració eucarística ha de ser un creixement en la comunió amb Déu i amb els germans. “Cada vegada que mengeu i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni” (1Co 11, 26). L’Apòstol ens exhorta els creients a fer constantment memòria d'aquest misteri. Al mateix temps, ens invita a viure diàriament la nostra missió de testimonis de l'amor del Crucificat, tot esperant el seu retorn gloriós. Ens podem preguntar cadascú de nosaltres: Com fer memòria d'aquest esdeveniment salvífic? Com viure en l’espera que Crist torni? Abans d’instituir el sagrament del seu Cos i la seva Sang, Crist, inclinat i agenollat, com un esclau, renta en el Cenacle els peus als seus deixebles. Rentar els peus en aquella cultura era una feina pròpia dels servents. Per això Pere no està disposat a permetre de cap manera que el Mestre li renti els peus. Però el Senyor el convenç, i finalment també ell es deixa rentar els peus, com els altres deixebles. Després, assegut novament a la taula, Jesús explica el sentit del seu gest:“Vosaltres em dieu ‘Mestre’ i ‘Senyor’, i feu bé, de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres” (Jn 13, 12-14). Amb la institució de l’Eucaristia, Jesús comunica als Apòstols la participació ministerial en el seu sacerdoci, el sacerdoci de l'Aliança nova i eterna, en virtut de la qual Ell, i només Ell, és sempre i per tot arreu l’artífex i el ministre de l’Eucaristia. Els Apòstols es converteixen en ministres d’aquest misteri de la fe, destinat a perpetuar-se fins a la fi del món. Es converteixen, al mateix temps, en servidors de tots els qui participaran d'aquest do i misteri tan grans. L’Eucaristia, el suprem sagrament de l'Església, està unida al sacerdoci ministerial, que neix també en el Cenacle, com a do del gran amor de Jesús, “ell sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d'aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava” (Jn 13, 1). Final Contemplem avui la institució de l’Eucaristia, la institució del sacerdoci ministerial, el manament nou de l'amor i l’exemple de Jesús que renta els peus dels apòstols en actitud de servei. Aquest és el memorial viu que contemplem i que celebrem en el Dijous sant. Que Maria, dona eucarística i Mare d’esperança, ens ajudi a aprofundir en aquests misteris i a viure les actituds del nostre Mestre i Senyor. Que així sigui.