Homilia en la celebració de l’Ofici de Dijous Sant a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa, 1 d’abril de 2021
Benvolguts germans i germanes: un any més ens apleguem per celebrar la Missa vespertina de la Cena del Senyor. Actualitzem aquell últim sopar, durant el qual Nostre Senyor, la nit en què va ser entregat, ens va deixar el sacrifici eucarístic del seu Cos i de la seva Sang, memorial de la seva mort i la seva resurrecció, signe d'unitat i vincle de caritat.
A diferència de l’any passat, ens podem aplegar a la nostra Catedral i a totes les esglésies de la nostra diòcesi. Donem gràcies a Déu. És cert que l’aforament està reduït a una tercera part, i que tampoc podrem fer el ritu del lavatori dels peus. Us convido a gravar en el nostre enteniment i en el nostre cor les paraules de Jesús que hem escoltat: “Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet” (Jn 13, 14-15).
Jesús, amb aquest acte de servei, ofereix als seus deixebles un signe del gran servei que portarà a terme amb el seu sacrifici salvador a la creu. Aquella nit els havia dit: «Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics» (Jn 15,13). El signe de l’amor més gran es manifesta en el lliurament de la vida pels altres, i això és el que Jesús anticipava en aquell sopar amb els deixebles: el lliurament de la seva vida a la passió i la creu, el veritable sacrifici de salvació per la humanitat. El lavatori dels peus és, doncs, una acció plena de simbolisme. Jesús assumeix la funció pròpia del servent perquè vol mostrar-los com el lliurament continuat de la vida per aquells a qui s'estima es porta a terme a través del servei.
L'apòstol Pere no vol deixar-se rentar els peus per Jesús. Això és incompatible amb la seva idea de la relació que hi ha entre el mestre i el deixeble, i molt més encara amb la seva concepció sobre el Messies. No obstant això, Jesús el convenç. El lavatori dels peus és certament una funció de servei, però per esdevé per damunt de tot expressió i signe de la participació en l'obra messiànica de Crist; i quan Jesús li diu que si no es deixa rentar els peus, aleshores no és dels seus (cf. Jn 13, 8), Pere, tot i no comprendre ben bé en profunditat les paraules del Mestre, reacciona, i manifesta el seu compromís total amb la voluntat de Jesús. Per això dirà: "No només els peus, sinó també les mans i el cap!" (Jn 13: 9).
Deixar-se rentar els peus i formar part dels seus, per a tenir part amb ell. Aquesta és la nostra meta, el sentit de la nostra vida, el nostre ideal més gran. Ara bé, és necessari assumir la mateixa actitud de servei del Mestre, perquè Jesús està entre ells «com aquell que serveix» (Llc 22,27). Si no es deixen rentar els peus, no poden participar de la seva vida, no poden viure en comunió amb ell, que es va lliurar a si mateix per la salvació de tots. Viure en comunió amb Jesús ens capacita per arribar a donar la nostra vida per als germans, tot vivint l’actitud de servei.
La creu serà el lloc i el signe de salvació, on Jesús s’entrega en obediència a la voluntat del Pare. La creu es converteix així en el signe cristià per excel·lència, perquè en la creu de Jesús el Pare ofereix la reconciliació a la humanitat pecadora en la sang del Crist, que lliurement accepta donar la vida per aquells als qui estima. Per això, como diem a l’antífona d’introducció, “nosaltres hem de gloriar-nos en la creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual tenim la salvació, la vida i la resurrecció; ell ens ha salvat i ens ha alliberat”.
Jesús institueix l'Eucaristia com a sagrament de la seva mort i resurrecció. No és possible separar la taula de la comunió de la taula del manament de l'amor, perquè en l'amor al proïsme es perllonga el lliurament del Fill de Déu. Jesús és el pa de la vida eterna, que nodreix més que el pa que van menjar els israelites en el desert, que era només figura del pa de vida que és Crist, que dona el seu cos i la seva sang com a aliment d'eternitat. A la primera lectura hem escoltat la institució de la Pasqua hebrea, figura de la nova Pasqua en la sang de Crist, el veritable anyell pasqual sacrificat en la passió i la Creu.
Avui recordem també la institució del sacerdoci, que Jesús vincula al servei eucarístic i institueix de manera simultània a l'Eucaristia a l’últim sopar. El ministeri sacerdotal està al servei dels fidels. El ministeri dels sacerdots és necessari perquè per la proclamació de la Paraula i la dispensació dels sagraments, els fidels que formen la construcció espiritual de pedres vives que és l'Església, són edificats com a «casa espiritual i sacerdoci sant per a oferir sacrificis espirituals acceptables a Déu per mitjà de Jesucrist» (1 Pe 2,5).
Com recordàvem a la Missa Crismal, dimarts passat, Nostre Senyor Jesucrist «no solament enriqueix amb un sacerdoci real al poble dels redimits, sinó que, portat pel seu amor fratern, escull uns homes que per la imposició de les mans participin del seu sagrat ministeri, renovin en nom seu el sacrifici de la redempció humana i preparin per als vostres fills el convit pasqual; i que també, moguts per la caritat, com a pastors vagin al davant del vostre poble, l’alimentin amb la paraula i el refacin amb els sagraments. I que, donant la vida per vós i pels seus germans, s’esforcin a conformar-se a la imatge de Crist i, amb fermesa us donin testimoni d’amor i de fidelitat”. És aquest el servei propi dels sacerdots, que han de viure fins a donar la vida. Preguem per la seva santificació.
Demanem a Déu que aquesta Missa vespertina de la Cena del Senyor ens refermi en la fe viva que obra per mitjà de la caritat. Que el Senyor ens doni forces físiques i espirituals per sortir d'aquesta pandèmia millors de com érem abans. Mentrestant, mirem de sostenir-nos els uns als altres amb paraules d’esperança, mirem d’acompanyar-nos mútuament amb actitud de servei. Avui, dia de l’amor fratern, siguem generosos amb els germans més necessitats. Que la Mare de Déu de la Salut ens ajudi a viure en comunió amb el seu Fill i en comunió fraterna. Que així sigui.