1. Introducció i salutacions
Avui és un dia gran per aquesta parròquia de sant Pere, per la nostra diòcesi i per la nostra ciutat. Avui tenim el goig de veure coronats els treballs de restauració d’aquestes Esglésies, el conjunt monumental de les Esglésies de sant Pere. Donem gràcies a Déu i a totes les persones i institucions que hi han esmerçat els seus esforços.
Ens trobem en un dels llocs sagrats més importants de la nostra història, un tresor religiós, històric i artístic d’un valor excepcional, un conjunt monumental únic a Catalunya i a Europa que desitgem i esperem que sigui declarat un dia no llunyà Patrimoni de la Humanitat. El valor del conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere és una mostra del patrimoni religiós, i també cultural i artístic de la nostra terra, i conté un element històric molt important: des de la meitat del segle V fins als inicis del segle VIII aquí hi hagué un bisbat, el bisbat d’Ègara. La tradició ha conservat viva la memòria de la seva existència al llarg dels anys, amb les actuals esglésies de Santa Maria, l’antiga catedral, Sant Pere i Sant Miquel, i aquest espai va acollir l’any 615 la celebració d’ un concili provincial.
Justament el dia 2 d’octubre de l’any 2000 es signava el conveni per la rehabilitació i restauració d’aquests temples entre l’Arquebisbat de Barcelona, l’Ajuntament de Terrassa, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la parròquia de sant Pere. Coincidint amb aquest període d’intervencions va tenir lloc un esdeveniment eclesial i social d’una gran rellevància: la creació de la diòcesi de Terrassa per Joan Pau II el 15 de juny de 2004, una nova diòcesi que coincideix en gran part amb la demarcació de l’antiga diòcesi d’Ègara, de la qual se sent hereva i continuadora.
Una salutació ben cordial, estimats germanes i germans, a tots vosaltres que heu vingut de diferents llocs. Una salutació als meus germans en l’episcopat, l’Excm. sr. Arquebisbe de Tarragona i Primat, mons. Jaume Pujol i mons. Agustí Cortés, que presideix l’Església de sant Feliu de Llobregat. Una salutaciól a les autoritats presents: Molt Hble. Sr. José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, Il.lm. Sr. Pere Navarro, alcalde de Terrassa, Hble. Sr. Joan-Manuel Tresserras, conseller de Cultura, Excm. Sr. Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona; Srs. Presidents, diputats, regidors i autoritats presents; Srs. Representants d’Institucions, especialment al Sr. President i al Sr. Director de la Caixa Terrassa.
Una salutació als preveres i diaca concelebrants, religiosos i religioses, als membres del Consell Pastoral d’aquesta parròquia de Sant Pere, del Consell Pastoral Diocesà, del Consell d’Economia i altres càrrecs de la Cúria diocesana; Digníssims representants d’altres confessions; a tot el poble de Déu, especialment als feligresos de la parròquia de sant Pere, que són els nostres amfitrions.
2. Construir sobre roca
El fragment de l’Evangeli que hem escoltat parlava de construir i edificar la casa sobre un fonament sòlid perquè pugui resistir els embats dels elements i superar les dificultats. Una imatge que podem aplicar a la casa de la nostra vida, al projecte personal de cadascú, a la casa del projecte familiar, a la casa de l’Església, a la casa de la ciutat.
Construir sobre roca vol dir fonamentar la pròpia vida i les pròpies expectatives en allò que no passa, en allò que resisteix i roman. Construir la casa sobre la roca significa construir tenint present a Déu. Ell és la roca. La Roca és un dels símbols preferits a la Bíblia quan parla de Déu: «El nostre Déu és una roca eterna» (Is 26,4). Construir sobre roca vol dir construir sobre Crist i amb Crist, significa també construir sobre el fonament de la confiança, l’amor, l’esperança ferma, la col·laboració fecunda, l’amplitud de perspectives, els projectes compartits.
Així ho van viure els nostres avantpassats, i aquest extraordinari conjunt d’Esglésies ha estat al llarg de molts segles el testimoni d’aquesta vida i a la vegada l’àmbit en el qual hi han celebrat la fe, els sagraments de la vida cristiana; han evangelitzat, han format a les persones; i també han compartit els seus béns. Aquest espai ha esdevingut origen i meta, punt de trobada, cruïlla de fe, de pensament i de vida, d’història, d’art, i de cultura. Ens trobem en un terreny sagrat que nosaltres trepitgem avui amb respecte i admiració, amb actitud de pelegrins.
3. Fonaments que romanen en el temps
En una diada carregada de tanta significació no podem contemplar aquest llegat com a simples espectadors, perquè no s’ha produït una fractura en la transmissió de la fe, de la vida, de la cultura del nostre poble, i nosaltres, que som els hereus d’aquest poble, hem de viure apassionadament el present tot col·laborant a una fonamentació sempre renovada i oberta al futur. M’agradaria fer-hi referència a partir dels diferents edificis del Conjunt.
En el complex episcopal de la seu egarenca l’església martirial i funerària està dedicada a l’arcàngel sant Miquel. Miquel en la llegua hebrea significa «Qui com Déu?» Aquí trobem un primer element que podem oferir als nostres coetanis: el sentit de la transcendència, que l’ésser humà és capaç de Déu. Ens recorda el sentit de la vida, arrelada a la terra, en l’aventura de la història, però sempre transcendint vers l’horitzó suprem del Regne de Déu. En un món secularitzat que ens porta a viure arran de terra, sant Miquel és un signe que assenyala la transcendència i ens porta al reconeixement de Déu.
Construir sobre roca ens porta a contemplar la figura de l’apòstol Pere, perquè a ell el Senyor li va dir: «Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església» (Mt 16, 18) . Jesucrist manifesta la seva voluntat que Pere, i amb ell tota l’Església, siguin el seu signe visible. Aquesta Església de sant Pere ens ajuda a considerar un segon element que hem de viure i oferir en el moment present: uns principis morals bàsics, especialment pel que fa al respecte a la persona i a la vida, una moral ferma i senzilla, que es fonamenta en l’amor a Déu i als altres, tot creant una cultura de la persona, de la comunitat i d’una vida digna per a tots.
El llibre dels Fets dels Apòstols descriu com els Apòstols «eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell» (Fets 1, 14). Maria realitza les seves funcions de mare de l’Església des dels inicis, mantenint units als apòstols. En el conjunt episcopal egarenc, la catedral estava dedicada a santa Maria, Mare de Déu i Mare Nostra. Ella ens recorda un tercer fonament: fer de l’Església i de la ciutat una casa i una escola de comunió i de fraternitat. Ella es mare de consol i d’esperança en el difícil treball per la unitat i la convivència pacífica; ella ens ensenya a no tancar portes, a estendre ponts de diàleg amb tots els homes i dones de bona voluntat.
En les excavacions més recents s’ha descobert el baptisteri de la catedral original, un element de gran importància ubicat en l’espai que actualment anomenem la Rectoria. En aquelles fonts baptismals naixien a la fe els nostres avantpassats És aquest un quart fonament que ens ofereix la nostra Seu d’Ègara. Pel baptisme som incorporats a Crist, integrats en el Poble de Déu, i vivim al bell mig de la societat tot fent camí amb els homes i les dones del nostre temps, compartint els treballs i les dificultats, superant les impaciències i els desànims, donant raó de la nostra esperança, procurant ser portadors d’alegria.
4. Fonaments que ens obren amb confiança al futur
La història de la formació i el desenvolupament de la nostra ciutat va lligada amb la fe, la vida i el treball d’aquests avantpassats nostres. La identitat de Terrassa seria difícil de comprendre sense aquestes arrels cristianes des de les quals ha anat madurant la nostra civilització i la nostra cultura, amb un gran dinamisme, des d’una gran capacitat creativa i constructiva.
Terrassa ha destacat des de sempre pel seu desenvolupament humà, per la seva laboriositat, per la seva capacitat d’adaptació, d’integració i d’acolliment, per la seva inquietud cultural i artística. I en l’actualitat, treballem units al servei d’una convivència pacífica, d’una contribució solidària en be dels més desfavorits.
Permeteu-me una paraula final inspirada en el missatge que el gran papa Joan Pau II va dirigir a Europa des de Santiago de Compostel·la. Jo, avui, adreçant-me a Terrassa li dic: No oblidis les teves arrels, recorda sempre els teus fonaments. Sigues tu mateixa. Tingues presents els teus orígens. Revifa aquells valors autèntics que han fet gran la teva història i que ens han portat a un present vigorós i esperançat que ha d’oferir nous fruits d’espiritualitat, de cultura i de solidaritat.
5. Final
Acabo les meves paraules donant gràcies a Déu i donant gràcies una vegada més a les persones i institucions que han fet possible la restauració de les Esglésies de sant Pere. Fem també memòria agraïda de tots els germans nostres que ens han precedit i que descansen a la presència de Déu. Que el Senyor ens ajudi a mantenir el llegat que hem rebut i a posar-lo al servei de la nostra diòcesi i de la nostra ciutat, i que sigui un portal obert al món. Que Santa Maria d’Ègara sigui estrella que il·lumini la nostra singladura. Que així sigui.