Homilia en la Missa Crismal a la Catedral de Terrassa el 30 de març de 2021
Benvolguts germans i germanes:
Enguany hem recuperat la participació presencial en la celebració de la Missa Crismal, tot i que continuen les restriccions en l'aforament a causa de la pandèmia. Donem gràcies a Déu per poder trobar-nos aquí. En aquesta celebració els sacerdots renoven les promeses que van fer el dia de la seva ordenació. Una salutació ben cordial al Sr. Bisbe Auxiliar, al Vicari General, al Vicari Judicial, als Vicaris Episcopals, Secretari General i Canceller, arxiprestes, preveres i diaques, d’una manera especial a qui celebra els 25 anys de la seva ordenació sacerdotal: Mn. Iván Ortega.
Hem escoltat a la primera lectura una profecia adreçada al poble d'Israel, que es trobava deportat a Babilònia. Déu anuncia que els enviarà un Messies ple de misericòrdia: "L'esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor "(Is 61,1-3). Jesús llegeix aquest passatge a la sinagoga de Natzaret i afirma l’acompliment d’aquelles paraules en ell, que ha estat enviat per guarir i alliberar, per aixecar de l'abatiment i de la tristesa, de la mort.
El compliment d'aquesta profecia s'ha realitzat plenament en Jesús, que ha vingut a el món per fer el bé, per fer present l'amor del Pare envers els homes. És un amor que es manifesta especialment en el contacte amb el patiment, la injustícia, la pobresa, amb totes les fragilitats de l'ésser humà, siguin físiques o morals. Aquesta missió d'amor i de misericòrdia ha estat després confiada a tota l'Església, i d'una manera específica als seus pastors. Aquest amor ens empeny a desenvolupar la missió de servei als homes i dones de cada època, des del servei caritatiu material més bàsic fins al més elevat, que és oferir la llum de l'Evangeli i la força de la gràcia.
Aquesta missió adquireix un significat particular en aquests moments de pandèmia mundial. Treballar en la lluita i superació de la pandèmia i contribuir a la restauració de la salut als malalts esdevé objecte i finalitat primordial de la medicina i de la investigació. Ara bé, com és habitual en totes les realitats humanes, necessitem i demanem l'ajuda de Déu, perquè doni llum i encert als professionals de la investigació i de la salut. Cadascú ha de desenvolupar els talents que del Senyor ha rebut, però alhora ens hem de posar en mans de Déu, perquè «si el Senyor no construeix la casa, és inútil l'afany dels constructors. Si el Senyor no guarda la ciutat, és inútil que vigilin els guardes» (Sal 126,1). La primera lliçó que hem d'aprendre de la pandèmia és que estem en mans de Déu, que és ell qui sosté les nostres vides.
Per això la nostra confiança plena ha d'estar posada en Déu, que ens ha enviat Jesús, el seu Fill, per ser alliberats definitivament de l'arrel del mal i de la mort, que és el pecat. Jesús és el metge dels nostres cossos i de les nostres ànimes, perquè va venir per a curar les ferides, per a patir la passió i la creu i ressuscitar el tercer dia, obrint-nos el camí cap a la victòria definitiva sobre el mal i la mort. Amb les seves curacions Jesús manifestava que el Regne del cel havia arribat. Expulsant els dimonis, tornant la vista als cecs, la capacitat de caminar als paralítics, i ressuscitant els morts, Jesús avançava la seva victòria sobre la mort, que esperem compartir amb ell en la resurrecció final.
Avui, a la Missa crismal, el Bisbe consagra els olis sants a la catedral per a tot l'any. Els olis són signe de la bondat i l’amor de Déu que arriba a nosaltres en el baptisme, en la confirmació, en els diversos graus del sagrament de l'ordre i, finalment, a la unció dels malalts. Els olis sants, en les seves diverses formes, ens acompanyen durant tota la vida, des del baptisme fins el moment en què ens preparem per a la trobada definitiva amb Déu.
La celebració d'avui actualitza especialment el fet que Crist, Sacerdot per sempre, mitjancer d'una nova aliança, ens fa partícips del seu sacerdoci, malgrat la nostra indignitat. El Senyor ens envia a curar els cors adolorits i portar l'alliberament als captius. Hem estat ungits per portar el consol, la sanació i la reconciliació que guarexi les ferides de les persones i de la societat. És ara el moment d'acompanyar tots aquells que necessiten ajuda, sigui del tipus que sigui. La caritat de Crist ens urgeix per sortir a l’encontre dels més necessitats, dels més vulnerables, dels més exclosos, dels que encara no el coneixen. És el moment d'acompanyar les persones concretes i les comunitats.
En aquest any, en què no estem confinats, però seguim patint els efectes de la pandèmia, som cridats especialment, benvolguts germans sacerdots, a ser signes i instruments de la misericòrdia de Crist, que ha d'arribar a tota persona marcada pel sofriment. Siguem generosos en aquest ministeri, sense escatimar esforços, i portem un missatge d'esperança, acompanyem als malalts, a tots els que pateixen. Alhora visquem amb fermesa i paciència les nostres situacions de fragilitat. Voldríem oferir al Senyor molts treballs pastorals, projectes innovadors, iniciatives transformadores. Ara bé, sovint el fruit és molt petit, o no acabem de trobar els camins nous d’evangelització, o el cansament i la malaltia ens limiten en gran manera.
Amb no pocs de vosaltres he comentat aquestes situacions, difícils, que fan patir. Però sens dubte, el que més agrada a Nostre Senyor és que sapiguem oferir les penitències no buscades ni previstes, oferir els aparents fracassos pastorals, oferir la debilitat, la impotència. Us explicaré l'experiència d’un sacerdot molt conegut i estimat per mi: el P. Ginés Fernández de l'Àguila, consiliari de Cursets de Cristiandat de joves. Un profeta de foc, d'eloqüència captivadora, que es dedicava amb gran fruit a la pastoral amb els joves i a l'acompanyament espiritual. En un moment donat va patir un ictus que li va afectar al cervell l'àrea de la comunicació. Va recuperar totes les seves funcions vitals, excepte la comunicació oral i escrita. D'això han passat uns 40 anys. Ell ho va acceptar amb esperit sobrenatural i paciència. Ni un retret, ni un lament. Ofereix als el Senyor la seva vida, que es dedica a la pregària, i s'abandona en mans de la providència. No dubteu que ara el seu ministeri sacerdotal és més fecund que en els temps d'esplendor humà. Som més eficaços pastoralment en la mesura que carreguem la creu, i posem més amor i ens unim amb Crist, en les circumstàncies que toquin en cada moment, a través de la pregària.
Gràcies pel vostre treball pastoral, pel zel evangelitzador, per la creativitat, pel consol que porteu al poble de Déu Que el Senyor ens concedeixi la gràcia de mantenir-nos fidels a la vocació sacerdotal que hem rebut, confiança ferma i valentia creativa com la de sant Josep, que beneeixi els nostres treballs amb fruits abundants espirituals i pastorals. Així sigui.