Homilia en la Missa de funeral per Mons. Javier Echevarría

Catedral del Sant Esperit de Terrassa, 15 de desembre de 2016

Jesús ens convida a viure "amb el cos cenyit i els llums encesos", tot esperant la seva vinguda. Es refereix a la darrera vinguda, en glòria i majestat, al final de la història, i també a la nostra mort, el moment decisiu per excel·lència per a cadascun de nosaltres.

Benvolguts Sr. Rector i Vicari Episcopal, Vicari Territorial de la Prelatura a Catalunya, preveres concelebrants, fidels de la parròquia del Sant Esperit i d’altres parròquies de la diòcesi, membres de la Prelatura de l’Opus Dei; benvinguts sigueu tots, germanes i germans. Ens hem reunit entorn de l’altar per elevar al Senyor la nostra pregària pel descans etern del nostre germà, bisbe Xavier, que el Senyor ha cridat a la seva presència.

Vigilància esperançada i activa

“Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos”. Jesús ens ensenya que la nostra fe ha de ser activa i vigilant. És l'actitud dels servents que esperen que torni el seu amo. Amb una altra imatge ens parlarà també de l’administrador que ha d'estar preparat a rendir comptes de la seva gestió a qualsevol moment.

Jesús ens recorda que ens cal estar sempre a punt, que hem de vigilar, tenir els llums encesos per a l’encontre amb el Senyor, perquè no sabem ni el dia ni l’hora. Cal tenir la mirada posada en els béns de dalt, no deixar-se enlluernar pels atractius d'aquest món, que és un lloc de pas, el camí i no la meta final. Hem de ser conscients que la nostra estada aquí a la terra no és definitiva, tot i que l’hem de viure amb intensitat i compromís en la construcció del Regne de Déu, per conformar el món a la seva voluntat.

Les Sagrades Escriptures ens exhorten en moltes ocasions a viure aquesta vigilància activa. És l'actitud del que sap que el Senyor tornarà i voldrà veure en nosaltres els fruits del seu amor. La fe, l’esperança, l’amor, són els dons fonamentals que ningú pot deixar de fer fructificar. També les altres virtuts i talents que el Senyor ens ha donat perquè els posem al servei dels germans. Podem dir que Mons. Javier ha estat un servent fidel, al qual l'amo, ha trobat preparat i amb els llums encesos. La llum del seu servei al ramat encomanat, del seu testimoni de l'Evangeli, del seu treball generós, de la seva fidelitat a Crist.

En la seva darrera carta, la del mes de desembre, ens recordava: "En aquesta època nostra, tan complexa com a apassionant, tenim el risc que l'enrenou de l'ambient ens empenyi, gairebé sense adonar-nos, a l’atabalament: a fer-nos perdre l'enfocament que el Senyor es troba molt a prop. Jesús se'ns dóna del tot, i el més  normal é que ens demani molt. No entendre aquesta realitat significa no entendre o no endinsar-se en l'Amor de Déu. Però no imaginem situacions anormals o extraordinàries. El Senyor espera que fem els deures ordinaris propis d'un cristià amb molta cura".

Al servei de l’Església i del món a través de l’Opus Dei

Monsenyor Xavier Echevarría va néixer a Madrid el 14 de juny de 1932. Va ser el menor de vuit germans. Va fer els seus primers estudis a Sant Sebastià, en el col·legi dels pares marianistes, i va continuar la seva formació a Madrid, en el col·legi dels germans maristes. En 1948 va ingressar en el Opus Dei. Es va doctorar en 1953 en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat Angelicum de Roma; en 1955 es va doctorar en Dret Civil per la Universitat de Madrid i per la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma

Va mantenir una estreta relació amb Sant Josepmaria Escrivá de Balaguer, el fundador de l’Opus Dei, del que va ser el seu secretari personal i amb el qual va viatjar per tota Europa per impulsar el desenvolupament de la institució. Ordenat sacerdot el 7 d'agost de 1955.  Entre 1960 i 1964 va ser professor de Teologia Moral en els col·legis Romà de la Santa Creu i Romani di Santa Maria. En 1962 va ser nomenat comissari de la Sagrada Congregació de Religiosos, a Roma, i en 1966 va accedir al càrrec de consultor del Consell General del Opus Dei, en el qual va romandre fins a 1975. Aquest any, i després de la mort de Sant Josemaria Escrivá de Balaguer, va ser designat Secretari General de l’Opus Dei.

En 1981 el Papa Sant Joan Pau II el va nomenar consultor de la Congregació per a les Causes dels Sants i, des de 1982 va exercir el càrrec de vicari general de la Prelatura Personal de la Santa Creu i del Opus Dei. Després de la mort del beat Álvaro del Portillo, el 23 de març de 1994, va ser elegit Prelat en primera votació.  El 21 d'abril d'aquell any, Joan Pau II el va nomenar Prelat de la Prelatura Personal del Opus Dei i el 21 de novembre, el va nomenar bisbe i li va assignar la seu titular de Cilibia. El 6 de gener de 1995 va rebre la consagració episcopal.

Va ser autor de llibres i articles d'espiritualitat. Entre les seves obres destaquen: “Memòria del beat Josepmaria” (2000); “Itineraris de vida cristiana” (2001); “Per servir a l'Església. Homilia sobre el sacerdoci” (2001) i “Getsemaní. En oració amb Jesucrist” (2005).

Fou un home de profunda espiritualitat i bon humor. Va mantenir una fidelitat admirable i una profunda unitat amb Sant Josepmaria i amb el beat Álvaro. Això demana bondat, intel·ligència, i una gran dosi d'humilitat. Les seves prioritats han estat la evangelització de la família, la joventut i la cultura. També va encoratjar l'acció caritativa i social en favor d'immigrants, malalts i els més vulnerables. Va viatjar pels cinc continents per impulsar la tasca labor evangelitzadora dels fidels i cooperadors de la Obra. Recordem la seva visita al Col·legi Viaró i a la Universitat Internacional de Catalunya, en el nostre territori diocesà. El proppassat 30 de juliol va ser la darrera vegada que el vaig poder saludar en el marc de la Jornada Mundial de la Joventut, a Cracòvia.

Vers la contemplació del Senyor

“Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit”. Jesús explica aquesta analogia aplicant-la a ell mateix i aquest és també el camí de tothom qui vulgui ser el seu deixeble. Podem dir que aquestes paraules són com un resum de la vida, del treball pastoral i de l’espiritualitat de Monsenyor Javier. També les volem fer nostres i les volem portar a la vida tots els que ens trobem aquí per participar en aquesta celebració eucarística.

Crist mor per ressuscitar. Des de la creu el Senyor reneix a una vida nova que es convertirà en salvació per a tots els homes. També nosaltres hem de morir per ressuscitar. En els màrtirs, aquesta mort és instantània, però en el nostre cas es dóna a través d'un procés. El gra de blat mor a poc a poc. La mort a un mateix s’ha de realitzar des d'una assimilació personalitzada i profunda del seguiment de Crist, des del lliurament, des del gastar-la i desgastar-la fins a morir i donar un fruit abundant.

La Eucaristia ens ajuda a viure aquest lliurament al Senyor i als germans, amb la mirada posada en la casa del Pare, el nostre destí definitiu. Ens dóna la força per portar a terme aquest pelegrinatge. Amb aquesta celebració encomanem el nostre germà al Senyor amb la confiança que sant Pau expressava als cristians de Roma: “Mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor...” (Rm 14, 7-8).

Celebrem l'Eucaristia en sufragi del Prelat, el bisbe Xavier. L’Eucaristia, que ell va celebrar al llarg de més de 61 anys. Actualitzem el misteri pasqual del Senyor per la salvació del món. Què des de la casa del Pare intercedeixi per nosaltres perquè caminem sense por, per camins segurs, sempre per amor del Senyor. Que rebi el consol i l’amor de la Dolça Mare, a la qual tenia una devoció tan profunda.  Descansi en pau.