Homilia en la ordenació diaconal de Mn. Josep M. Sancho

Homilia de Mons. Josep Àngel Saiz en la ordenació de diaca de Mn. Josep Maria Sancho Parroquia de sant Genís de l’Ametlla del Vallès Diumenge dia 21 de Febrer de 2016

Salutacions

Benvolguts: Vicaris Episcopals, Arxiprest, Rector d’aquesta parroquia de sant Genís de l’Ametlla del Vallès, Responsables del Diaconat Permanent, preveres i diaques de la nostra diòcesi i de les diòcesis germanes;Sr. Alcalde,  membres de la vida consagrada, germanes i germans que participeu en aquesta celebració, particularment d’aquesta parroquia de sant Genís i de sant Pere de Bigues, les dues comunitats que el nou diaca servirà en el seu ministeri diaconal. Especialment: benvolgut Josep Maria i benvolguts familiars: esposa, fills, pares i germans.

Avui celebrem en comunió amb l’Església universal el diumenge segon del temps de quaresma. I en aquesta celebració, per la imposició de les meves mans i la oració consecratòria,  conferiré el diaconat al nostre germà Josep Maria. Seràs en l’Església i en el món signe i instrument del Crist, que no va venir a ser servit sinó a servir.  Signe de Crist servent, que va ser obedient fins a la mort i una mort en creu per la salvació de tots.

Litúrgia de la Paraula

En aquest segon diumenge de Quaresma, l'evangelista sant Lluc subratlla que Jesús “prengué Pere, Jaume i Joan i pujà a la muntanya a pregar”. Mentre pregava, es va produir el misteri de la seva transfiguració. Els tres Apòstols van ser testimonis i van participar en l'oració de Jesús, el Mestre, que es retirava sovint a pregar, de vegades durant tota la nit. Però només en aquella ocasió, a dalt de la muntanya, es va transfigurar, va manifestar la seva divinitat a través de la seva humanitat. L’aspecte de la seva cara es trasmudà, hem escoltat, i el seu vestit es tornà blanc i resplendent.

El relat de sant Lluc ens ofereix dos detalls que val la pena remarcar: en primer lloc, el fet que puja a la muntanya per a pregar. En segon lloc, la revelació de l'objecte de la conversa de Jesús amb Moisés i Elies, que van aparèixer al costat d'ell: "Parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem". En Jesús arriben a plenitud la Llei i el profetisme. A la transfiguració, tenint com a testimonis la Llei i els Profetes, fa comprendre als Apòstols que la passió és necessària per a arribar a la glòria de la resurrecció. En la seva pregària, en el seu diàleg amb el Pare, no vol allunyar-se de la missió per la qual ha vingut al món, tot i ser ben conscient que per arribar a la glòria haurà de passar pel camí de la creu.

Contemplem en primer lloc, el misteri de la Transfiguració del Senyor. Contemplem la pregària de Jesús. Per a nosaltres, els seus deixebles, la pregària no significa evadir-se de la realitat i de les responsabilitats i problemàtiques que la vida comporta. Ben al contrari, significa assumir-les a fons, procurar sempre resoldre-les, amb l’ajut del Senyor. Siguem ben conscients que al llarg de la vida no faltaran moments de dificultat, de foscor, de creu. Justament per això necessitem moments de Tabor, de llum; moments de pregària intensa, d’encontre profund amb el Senyor, que reforcen la nostra fe, que ens ajuden a mantenir sempre viva l’esperança, que ens ajuden a entendre el misteri pasqual de Jesucrist i el misteri de la propia existencia humana: un camí cap a la resurrecció que passa també per la passió.

D’altra banda, considerem que la força transfiguradora de Crist, tal com escoltàvem en la segona lectura,  “transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós”. I que, al moment present, hem de viure en aquesta dinámica tot descobrint la presencia de Déu en la nostra vida i responent amb una confiança plena com Abraham, el nostre pare en la fe. Hem de deixar que la llum de Crist ompli totes les circumstàncies de la nostra existència i a la vegada, de transparentar el Crist amb el testimoni d’una vida coherent amb l’Evangeli i expressió de misericòrdia i de servei als germans.

Diaconat

Tots els batejats estem cridats a ser transparència de Crist. Cadascú a través de la seva vocació, del seu estat de vida, de la seva circumstància personal. El Senyor va instituir a l’Església diferents ministeris. El ministeri del diaconat està caracteritzat per l’exercici de les tres funcions pròpies del ministeri ordenat, segons la perspectiva específica de la diaconia. En primer lloc, el ministeri de la Paraula. Proclamar l'Evangeli i  predicar la Paraula. El diaca instrueix al Poble de Déu a través de l'homilia, la catequesi i els diversos espais de transmissió de la Paraula. D’aquí a uns moments et faré entrega del llibre del Evangelis. Uns Evangelis que has de creure, ensenyar, i sobretot, posar en pràctica.

En l'àmbit litúrgic i sacramental, el diaca participa en l'acció santificadora del Poble de Déu presidint la celebració d'alguns sagraments com el baptisme i el matrimoni, i dels ritus exequials; presidint la Litúrgia de les Hores i l'oració del poble fidel. També  beneeix persones i coses i, sobretot, assisteix al bisbe i al prevere en la celebració de l'Eucaristia. Per la teva part, contempla i admira el Misteri de Déu, considera la grandesa i el goig de servir la taula del Senyor.

En tercer lloc, el diaca és cridat a ser testimoni de la caritat de Crist, que va venir a servir i a donar la vida. Per a això, haurà de reproduir en la seva vida i ministeri la predilecció del Senyor pels més pobres i necessitats, particularment amb aquells que li són confiats per designació del Bisbe. Josep Maria: Reps l’ordenació diaconal en l’Any de la Misericòrdia, que el Papa Francesc ha declarat. Medita sempre la pregària d’ordenació, en la qual  demanarem al Senyor que et concedeixi un amor sincer, zel pels pobres i malalts, puresa de vida, autoritat humil, perseverança, imitació del Crist, que no va venir a fer-se servir sinó a servir.

Final

Benvolgut Josep Maria: Demanem al Senyor que et beneeixi especialment,  que et concedeixi la gràcia de viure l’actitud de servei, la fidelitat a la crida, amb senzillesa i humilitat, amb alegría, amb una col·laboració eficaç en l’edificació de l’Església i la transformació del món. Maria, Mare de Déu de Puiggraciós, Mare d’amor i Misericòrdia et guiarà en aquest camí.

Així sia.