Missa Crismal 2007. Catedral de Terrassa

Missa Crismal 2007. Catedral de Terrassa


1. Introducció


Benvolguts srs. vicaris generals, secretari general, arxiprestos, preveres i diaques, i d'una manera especial els qui celebreu els 50 anys de la vostra ordenació sacerdotal: mn. Albert Torrens, p. Jaume Pujol i mn. Josep Rius Camps; benvolguts seminaristes, benvolguts tots, germanes i germans. Ens trobem reunits per celebrar la Missa Crismal, que el bisbe celebra amb el seu presbiteri, i dintre de la qual consagra el sant Crisma i beneeix els olis .


Ens trobem congregats entorn de l'Eucaristia, sagrament central de la fe. Fa poques setmanes el Sant Pare ens va obsequiar amb l'Exhortació Apostòlica Sacramentum Caritatis sobre l'Eucaristia, font i cimal de la vida i la missió de l'Església, un text que és fruit del Sínode de Bisbes  celebrat l'octubre de 2005 a Roma. L'Exhortació aprofundeix en les tres dimensions pròpies de l'Eucaristia: misteri que s'ha de creure, misteri que s'ha de celebrar i, misteri que s'ha de viure.


L'Exhortació Apostòlica proposa d'una manera entenedora algunes veritats essencials de la doctrina eucarística i exhorta a una digna celebració del ritus sagrat. Recordant la necessitat de desenvolupar la dimensió eucarística en la vida quotidiana, reafirma la insistència del Sant Pare en aquests dos anys de pontificat sobre la veritat de l'amor. A la vegada, presenta de manera accessible a l'home contemporani les grans veritats sobre la fe eucarística convidant a un renovat compromís per la construcció d'un món més just en el qual el pa partit per a la vida de tots sigui cada vegada més la motivació en la lluita contra la fam i contra tota mena de pobresa. I recordant com "l'Eucaristia impulsa a tothom qui creu a fer-se "pa partit" per als altres, i per tant, a treballar per un món més just i fratern".



2. Eucaristia i sacerdoci


La relació entre l'Eucaristia i el sagrament de l'Orde es troba en les mateixes paraules de Jesús en el Cenacle: "feu això en commemoració meva" (Lc 22,19). En efecte, la vigília de la seva mort, Jesús va instituir l'Eucaristia i va instituir al mateix temps el sacerdoci de la nova Aliança. Ell és el sacerdot, la víctima i l'altar. Ell és el  mediador entre Déu Pare i el poble, la víctima d'expiació que s'ofereix a si mateix en l'altar de la creu.


El Sant Pare ens recorda que el sacerdot és servidor i ha d'esforçar-se contínuament a ser signe que, com dòcil instrument a les seves mans, es refereix a Crist. És per això que no té cap sentit el fet de voler tenir protagonismes excessius en la celebració litúrgica i certament seria contradictori amb la nostra identitat sacerdotal. Cal presidir i celebrar amb una actitud d'humilitat que es reflecteixi també en les formes, obeint i corresponent amb el cor i la ment al ritus, evitant tot el que pugui donar  precisament la sensació d'un protagonisme inoportú, i sempre conscients que realitzem un humil servei a Crist i a la seva Església (Cf. Sacramentum Caritatis n. 23).


El sacerdoci ministerial requereix, mitjançant l'Ordenació, la plena configuració amb Crist. Per això cal reafirmar novament avui el sentit profund del celibat sacerdotal. En efecte, aquesta opció del sacerdot és una expressió peculiar de l'entrega que el conforma amb Crist i de l'entrega exclusiva de si mateix pel Regne de Déu. El fet que Crist mateix, sacerdot per sempre, visqués la seva missió fins al sacrifici de la creu en estat de virginitat és el punt de referència segura per entendre el sentit de la tradició de l'Església llatina. Així doncs, no n'hi ha prou amb comprendre el celibat sacerdotal en termes merament funcionals. En realitat, representa una especial conformació amb l'estil de vida del propi Crist. L'esmentada opció és abans que res esponsal; és una identificació amb el cor de Crist espós que dóna la vida per l'Església (Cf. SC 24).


Hem escoltat en la lectura del salm: "M'he fixat en David, el meu servent, l'he ungit amb l'oli sant, perquè la meva mà estigui amb ell per sempre, i el meu braç el faci invencible"(Salm 89, 21-22). "Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors" (Ibid. 2). El dia de la festa del nostre sacerdoci recordem la unció que vàrem rebre en el moment de la nostra ordenació sacerdotal. Aquell dia el bisbe ens va ungir amb oli les palmes de les mans. La unció significa el poder de l'Esperit Sant, que tot sacerdot rep per celebrar l'Eucaristia, per presidir la comunitat, per ensenyar i consolar, per sanar en el sagrament de la reconciliació, per edificar l'Església com comunitat d'amor, en la que s'anuncia i realitza la bona nova mitjançant aquest múltiple ministeri.


En la litúrgia d'avui contemplem al Senyor ungit com a profeta, sacerdot i rei messiànic. Tots nosaltres participem en la seva unció. Contemplem alhora aquests sants olis, que serviran per a la unció dels catecúmens en el baptisme, dels batejats amb ocasió de la confirmació, dels candidats al sacerdoci en el moment de la seva ordenació, i, finalment, dels malalts en la seva malaltia.


3. Renovació de les nostres promeses sacerdotals


Sabem que, mitjançant la unció, participem del sacerdoci de Crist, que en nosaltres es perllonga en el sacerdoci ministerial. I avui som convidats a renovar les promeses fetes al Senyor el dia de la  nostra ordenació. Aquestes promeses ens refermen en el camí escollit, han de revifar en nosaltres el desig del servei sacerdotal a favor de tot el poble de Déu, allà on l'Església, a través dels seus pastors, ens enviï a desenvolupar el nostre ministeri.


Els fidels reunits en aquesta catedral ens acompanyen en la renovació de les nostres promeses. I mentre ens escolten renovar les promeses formulades en el sagrament de l'orde, els nostres germans i germanes en la fe preguen també per nosaltres,  perquè siguem fidels a la vocació que rebem de Crist per al bé de tota l'Església.


Al bell mig del tràfec diari, d'una activitat incessant, us convido a fer avui una parada en el camí, per refer cadascú de nosaltres amb el pensament el moment i el lloc en el que  fa temps es va complir en nosaltres la crida de Déu. Recordem la catedral o aquella església en la que anys enrere el bisbe diocesà ens va imposar les mans.
 
Cal, estimats germans, que tornem amb el pensament i el cor a aquells llocs i a aquells moments. S'uneixen tots en aquest dia, el dia de la nostra nova relació amb Crist pel sagrament de l'orde. "M'he fixat en David, el meu servent, l'he ungit amb l'oli sant, perquè la meva mà estigui amb ell per sempre, i el meu braç el faci invencible" (Salm 89, 21-22). "Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors" (Ibid. 2). Som convidats a actualitzar tots els dies, mesos i anys  de la nostra vida sacerdotal aquest do del sacerdoci que avui recordem especialment. Cal que proclamem amb el Salmista: "Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors" (Ibid. 2).


I per això avui desitgem amb tot el cor renovar en nosaltres la gràcia del sagrament de l'orde. I volem també renovar les promeses que ens vinculen a Crist des del dia de la nostra ordenació mitjançant aquest sagrament. Desitgem repetir-se-les a ell, a Crist, Sacerdot de l'Aliança Nova i Eterna.


4. Seminari, Carta Pastoral i Pla Pastoral


Els bisbes de les Esglésies amb seu a Catalunya oferim en aquest temps a tots els diocesans una Carta Pastoral —"Creure en L'Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor"—. En el document, després d'una anàlisi sobre la situació actual els pastors de les diòcesis arribem a la conclusió que "ens cal a tots els fidels assumir plenament que la nostra situació, en aquest començament del segle XXI, és de missió. Us invitem, doncs, al coratge missioner, a prioritzar l'objectiu de la nova evangelització, a deixar-vos evangelitzar més plenament també vosaltres, a fer ben acollidora la nostra fe i la nostra Església.


Aquesta invitació només es podrà portar a terme dins de la vivència profunda d'unes determinades actituds: d' una renovada confiança en el Senyor, d' una priorització i aplicació de les energies pastorals a allò que és essencial, d' un esperit de conversió per part de tots, conversió del cor i conversió pastoral, i finalment d'un empeny decidit de treballar per fer de l'Església la casa i l' escola de comunió. Les paraules de Jesús ressonen novament entre nosaltres: "Que tots siguin u, com vós Pare, esteu en mi i jo en vós. Que també ells siguin u, perquè el món cregui que vós m'heu enviat"(Jo 17, 21). És ben veritat, no podem ser creïbles de cap manera en la nostra acció pastoral si estem dividits, si no vivim de tot cor la unitat.


Caldrà per part nostra un lliurament generós i també disposar de les eines pastorals més adients. Per això treballem en l'elaboració del pla pastoral amb la participació de tots. Programar vol dir organitzar tots els elements pastorals per aconseguir les finalitats que l'Església vol aconseguir. Això comporta tenir clar que la reflexió i la pregària precedeixen tota acció pastoral. La programació és un mitjà al servei de l'Església i de la seva acció evangelitzadora perquè es puguin donar els fruits millors. La programació pastoral suposa el coneixement de la realitat respecte a la qual és vol incidir així com també de l'ideal que es vol assolir.


És un pla pastoral que ha de servir perquè la nostra Església de Terrassa sigui més fidel al Senyor, duent a terme la seva missió pròpia i específica de la millor manera possible i servint-se de tots els mitjans, divins i humans, que disposa. Els objectius del pla pastoral brollen del voler de Crist, de la forma de ser de l'Església del Crist, i estan en funció de les persones i de les necessitats del temps. És tracta de revitalitzar la presència cristiana en la nostra societat al Vallès Oriental i Occidental per a complir la missió que el Senyor encomana a la seva Església: "aneu doncs a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat" (Mt 28, 19-20).


En aquesta situació de missió en la que ens trobem, amb la tasca de la nova evangelització, i per a l'aplicació del nostre Pla Pastoral, és ben cert que necessitem sacerdots. Malauradament a moltes esglésies del nostre món occidental ric és viu una sequera vocacional preocupant. Donem gràcies a Déu que va beneint amb vocacions els primers anys de vida de la nostra diòcesi. És veritat que hem de ser molt conscients de la nostra pobresa, de les mancances que tenim, però no és menys veritat que hem de ser molt confiats en el Senyor. I no podem oblidar que la iniciativa és de Déu i que Déu contínua cridant joves per al ministeri ordenat. Ajudem als infants i als joves a madurar a la seva vida cristiana i a estar atents a la crida del Senyor. Confiem en el Senyor, ajudem als candidats, en definitiva, tinguem el coratge de proposar als joves la radicalitat del seguiment de Crist, mostrant el seu atractiu a través del testimoni d'un sacerdoci viscut amb goig i entusiasme.



5. Final


Benvolguts germans, gràcies pel vostre ministeri i pel vostre lliurament a Jesucrist i a l'Església. És Jesucrist que us estimà i us ha al qui vosaltres estimeu i serviu, fent-vos servidors i continuadors de la seva missió en l'Església i en el món. Gràcies pel vostre treball pastoral, sovint envoltat de dificultats, sempre amarat d'amor a Déu i als germans.


Demanem al Senyor que ens concedeixi viure autènticament la comunió amb el bisbe, amb el presbiteri, amb la diòcesi sencera, que ens concedeixi viure amb pau interior i amb entrega generosa el ministeri sacerdotal. Que Maria, Reina dels Apòstols ens ajudi a viure el sacerdoci i a fer de l'Eucaristia el centre de la nostra vida. Que així sigui.