Missa Crismal a la Catedral de Terrassa el dia 15 d’abril de 2014

Introducció

 

«Vosaltres sereu anomenats ‘Sacerdots del Senyor’. Us diran ‘Ministres del nostre Déu’».

 

Cada any som convocats a la Catedral Basílica del Sant Esperit per renovar el nostre compromís sacerdotal. El dia de la ordenació vàrem ser constituïts sacerdots del Senyor, ministres del Senyor, per la imposició de les mans del bisbe. En aquesta celebració de l’Eucaristia, actualitzem la nostra consagració i renovarem les promeses sacerdotals.

 

Benvolguts  germans en l’Episcopat, Vicari Judicial, Vicaris Episcopals, Secretari General i Canceller, arxiprestos, preveres i diaques, de manera especial els qui celebreu els 50 anys de la vostra ordenació: Mn. Ramón Villarino, Mn. Joan Farrés i el P. Teodoro López SDB; benvolguts seminaristes, membres de la vida consagrada, laics i laiques, benvolguts tots, germanes i germans.

 

 

1.      El do del sacerdoci

 

«Vosaltres sereu anomenats ‘Sacerdots del Senyor’. Us diran ‘Ministres del nostre Déu’». Un any més la comunitat diocesana es reuneix presidida pel seu pastor per la benedicció dels sants olis i la consagració del Crisma que farem servir com a instruments de salvació en el baptisme, la confirmació, l’orde sagrat i la unció dels malalts.

 

Nostre Senyor Jesucrist, ha estat constituït pontífex de la nova Aliança amb la unció de l’Esperit Sant. El seu únic sacerdoci ha estat perpetuat en l’Església, poble dels redimits, que ha estat enriquit amb un sacerdoci reial. Tanmateix, ha escollit uns homes que participen del seu sagrat ministeri (cf. prefaci). Ells són, a l’Església i per a l’Església, una representació sacramental de Jesucrist, Cap i Pastor. Proclamen la seva paraula,  renoven els seus gestos de perdó i d’oferiment de la salvació, i porten a terme la cura del ramat, al qual condueixen i congreguen en la unitat (Cf. PDV 15).

 

Aquest do del sacerdoci, instituït per Crist per continuar la seva missió salvadora, va ser conferit inicialment als Apòstols i continua en l’Església, a través dels Bisbes, els seus successors, els quals el transmeten als preveres. La vocació del sacerdot és un do de Déu molt gran, i és també un gran misteri per a nosaltres, que l’hem rebut malgrat la nostra petitesa i indignitat. Les nostres limitacions i febleses han de portar-nos a viure i a custodiar amb profunda fe aquest do preciós, amb què Crist ens ha configurat a si mateix, i ens ha fet partícips de la seva missió salvífica.

 

Mitjançant l’ordenació sacramental es crea en el prevere «un vincle ontològic específic, que uneix al sacerdot amb Crist, Gran Sacerdot i Bon Pastor» [PDV 11]. La identitat del sacerdot, aleshores, deriva de la participació específica en el sacerdoci de Crist, de manera que la persona ordenada es transforma en imatge real, viva i transparent de Crist Sacerdot.

 

Aquesta identificació sacramental amb Jesucrist,  insereix específicament al prevere en el misteri trinitari i, a través del misteri de Crist, en la comunió ministerial de l’Església per servir el poble de Déu, no com un encarregat de les qüestions religioses, com una mena de funcionari, sinó com Crist, que «no ha vingut a ser servit sinó a servir i a donar la vida en rescat per molts» (Mt 20, 28).

 

 

2.      Ministres de la misericòrdia

 

«Vosaltres sereu anomenats ‘Sacerdots del Senyor’. Us diran ‘Ministres del nostre Déu’». El sacerdot és testimoni i ministre de la misericòrdia de Déu, i anuncia amb veritable joia l’Evangeli de la misericòrdia.

 

La gran novetat del missatge cristià, la gran veritat que ens revela, és que Déu és Pare, Déu és amor, Déu és ric en misericòrdia. Jesucrist personifica la misericòrdia de Déu. Va passar fent el bé segons ens diuen les Sagrades Escriptures, actuant ple d’amor misericordiós davant de tota persona necessitada que  s’acostava a ell o es creuava en el seu camí. D’altra banda, la misericòrdia serà un dels eixos principals en la seva predicació.

 

Nosaltres som enviats per anunciar a tothom l’Evangeli del Regne, cridant a cada persona a la fe i a la conversió i conduint els creients a un coneixement i comunió cada vegada més profunds del misteri de Déu, revelat i comunicat en Crist. La nostra missió és anunciar la Paraula de Déu i convidar a tots a la conversió i a la santedat. Amb la nostra predicació il·luminem les circumstàncies concretes de la vida aplicant la veritat de l’Evangeli. Anunciem la misericòrdia de Déu i l’experimentem cada dia en l’exercici del nostre ministeri perquè vivim centrats completament en Crist, configurats a Ell.

 

Som ministres de la misericòrdia de Déu en l’administració dels sagraments. Els sagraments són les fonts de la misericòrdia de Déu i acompanyen la vida humana des de l’inici fins al seu traspàs. A través dels sagraments Crist Salvador es fa present de manera eficaç en tots els moments i situacions de la vida. La celebració de cada sagrament és un moment de gràcia, un esdeveniment de salvació, una experiència de l’amor de Déu, una trobada amb Déu i amb els germans.

 

Com a sacerdots, hem de ser un homes de pregària,  d’una pregària eminentment eucarística. La celebració de l’Eucaristia s’ha de convertir en el cor de la nostra vida i del nostre treball pastoral. L’amor a l’Eucaristia, la identificació personal amb Crist, ens portarà també a apreciar cada vegada més el sagrament de la Reconciliació. D’aquesta manera podrem viure i transmetre la certesa que l’amor de Déu i el seu perdó converteixen al pecador i el regeneren i li retornen la seva dignitat, perquè el Senyor no ha vingut a condemnar sinó a salvar, a atorgar el perdó que produeix la regeneració interior.

 

 

3.      De generació en generació. El testimoni del Dr. Guardiet

 

Maria proclama en el Magnificat que la misericòrdia del Senyor "arriba als seus fidels de generació en generació". Certament, els camins del Senyor són misteriosos, però Maria ens ensenya a descobrir els designis de l’acció de Déu. El Senyor, desconcertant als grans d’aquest món i superant els seus criteris i actuacions, ve en auxili dels pobres i els petits, i, de manera sorprenent, omple de béns aquells que li confien la seva existència. Amb aquesta mateixa mirada de fe, el sacerdot ha de captar en la seva vida i al seu voltant l’acció misericordiosa de Déu a favor dels seus fills.

 

Nosaltres, que experimentem la misericòrdia de Déu en la nostra pròpia vida, estem cridats a ser també misericordiosos amb els altres. De manera especial en la nostra entrega als malalts, als més pobres i petits, buscant la regeneració de les persones i el seu creixement humà, espiritual i social. Hem de reunir i conduir la comunitat com una família en la qual els més indefensos, els menys dotats, els més febles, se senten acollits i experimenten el caliu de la predilecció.

 

En aquest curs 2013-2014 hem començat un nou Pla Pastoral Diocesà, titulat “la bona nova del servei”, en continuïtat amb els dos anteriors, i que centra el seu contingut en el servei que l’Església ofereix des de l’enviament del Senyor i amb l’anunci explícit de paraula i d’obres de la fe que hem rebut. El Papa Francesc ens ha exhortat des de l’inici del seu ministeri petrí a mostrar en tota ocasió un rostre acollidor, amarat de tendresa i misericòrdia. I en la seva Exhortació Apostòlica  Evangelii Gaudium ens alerta sobre algunes temptacions que segurament patim en el moment present i que ens cal superar ajudant Déu i deixant-nos ajudar per la pròpia Església: l’accídia egoista, que paralitza el nostre dinamisme per la tristesa, el desànim, la mandra i la gelosia; el pessimisme estèril, que porta a la queixa, al desencant i a la crítica; la  mundanitat espiritual, que porta a cercar la pròpia glòria i actua amb criteris purament humans; la divisió entre persones i entre comunitats, que ofega el missatge  fins a fer-lo no creïble.

 

El Senyor està sempre al costat nostre i ens dóna la força per vèncer aquestes temptacions. Maria ens ensenya el camí. Comptem també amb l’ajut de molts intercessors. Vull fer referència en aquests moments a la figura del Dr. Josep Guardiet, beatificat el proppassat 12 d’octubre. Rector màrtir de Rubí, prevere diocesà que quan fou destinat a Rubí, després de passar per Ullastrell, Barcelona, Sabadell i Terrassa, trobà una ciutat amb poca vida de fe i amb un gran desconeixement del missatge salvador de Crist. Aleshores, va dedicar totes les seves energies a revitalitzar la comunitat cristiana, a promoure obres socials, de formació i culturals, moltes de les quals encara avui perduren i són emblemàtiques en aquella ciutat. A ell se’l pot considerar ben bé un precursor de la nova evangelització. Fou un predicador i un catequista incansable: enèrgic i emprenedor, a la vegada bondadós i afable. Molt ben format intel·lectualment i lliurat a la creativitat pastoral. Auster i servicial, sacrificat i caritatiu fins a l’extrem,

 Pare amantíssim dels pobres com  consta en l’expressió inscrita en el sepulcre que es venera a la Parròquia de Sant Pere de Rubí.

 

Final

 

Benvolguts germans. Malgrat la nostra petitesa, les nostres limitacions, els nostres pecats, som sacerdots del Senyor, ministres del nostre Déu. Donem-li gràcies  pel seu amor misericordiós, per la seva crida. També us vull agrair avui especialment el vostre treball sacrificat a tota la diòcesi, a totes les parròquies i diferents centres pastorals, moviments i institucions a totes les activitats on poseu el cor i tota la vida, on teniu cura de les persones i de les comunitats, compartint el goig i l’esperança i també els neguits i les foscors dels homes i dones del món present. Gràcies també als membres de la vida consagrada i als laics i laiques que ens acompanyen i que preguen per a nosaltres.

 

 

El proper dia 15 de juny la nostra diòcesi complirà deu anys de la seva existència. Es tracta d’una efemèride petita i a la vegada gran per a nosaltres, prou significativa perquè donem gràcies a Déu i continuem portant a terme amb passió la gran missió evangelitzadora que ens ha estat encomanada. Que aquesta Eucaristia ens ajudi a viure amb la joia el nostre ministeri sacerdotal, conscients que és un do immerescut que hem rebut de Déu,  d’Aquell que ens ha cridat i que no ens abandona. Que la Mare de Déu de la Salut, patrona de la diòcesi, sigui per nosaltres font de consol i pau interior. Així sigui.