Homilia del Sr. Bisbe en l'ordenació sacerdotal de Mn. Xavier Blanco i Mn. Xavier Farrés a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa.

Benvolguts srs. Vicaris Generals; benvolgut sr. Secretari General, sr. Rector del Seminari, preveres, religiosos i diaques,

Benvolguts Mn. Xavier Blanco i  Mn. Xavier Farrés, pares i familiars d'ambdós;

benvolguts tots, germanes i germans en Crist presents avui en aquesta celebració tan significativa i tan joiosa en la fe:

1. Litúrgia de la Paraula


L'evangeli que hem escoltat és continuació del text de les benaurances, i en aquet fragment Jesús ens ensenya en què consisteix ser cristià: ser sal de la terra i llum del món.

Vosaltres sou la sal de la terra
. La sal es la primera de les imatges per definir la identitat del deixeble. La sal és un element que trobem en les diferents cultures, un element especialment preuat en l'antiguitat. Conserva els aliments, evita la deshidratació, dóna bon gust en el menjar, cicatritza les ferides i evita les infeccions. Oferir-la al visitats era signe d' hospitalitat i també és feia servir en els pactes i aliances. Finalment, la sal significa també saviesa.

Per això esdevé un element de forta càrrega significativa, de gran expressivitat per explicar la missió del deixeble de Jesús enmig de la terra, enmig de la societat. Un element de presència discreta, que es dissol. Un element que si és absent es troba molt a faltar. Un element que passa desapercebut però que actua eficaçment.

Gran missió la del deixeble de Jesús. Donar sabor, vigor i consistència a la vida, a la terra, a la societat, a una humanitat que ho necessita. Oferir esperança i goig seré. Ser testimonis de l' amor de Déu.

El discípulo también está llamado a ser luz del mundo. En el mundo material el sol es la luz. Sin esta luz no se distingue el color, ni se percibe la belleza de las cosas. Cuando la luz desaparece resulta difícil distinguir las realidades materiales que nos rodean y por el contrario, se tiende a sentir temor e inseguridad.

La imagen de la luz está muy presente en la Sagrada Escritura. Según el profeta Isaías, la luz de Israel y de todas las naciones será el Mesías. En el evangelio de san Juan (8,14), Jesús afirma de sí mismo que es la luz del mundo: Yo soy la luz del mundo; el que me siga no caminará en la oscuridad, sino que tendrá la luz de la vida. Posteriormente, él mismo afirma de los discípulos: Vosotros sois la luz del mundo.

Es este un profundo misterio que san Pablo también recoge en la segunda carta a los Corintios (cf. 4,6): la luz de Dios brilla en la faz de Cristo y de ella se irradia al corazón de los apóstoles, y por los apóstoles al mundo. Como Cristo es la luz del Padre, los apóstoles son la luz de Cristo.

Vosotros sois la luz del mundo. Esta expresión contiene una significación profunda  y un compromiso enorme. Vosotros sois "la luz" del mundo. No dice Jesús que somos "una luz", una luz más entre otras muchas posibles, sino que somos  "la luz". Ahora bien, el discípulo sólo puede ser luz en la medida que viva unido a Cristo-luz, en la medida que reciba de él la luz. Para vivir esa unión personal profunda, para avanzar en esa experiencia inefable, es decir, que no se puede explicar con palabras, para ir entendiendo – que no comprendiendo- cada vez más esa vida de Dios en nosotros,  es condición indispensable experimentar un encuentro personal con Cristo, que ilumina y renueva con su luz la vida de forma incesante.

Ese centrar la vida en Cristo nos hace superar desde la luz, desde la verdad, la tentación de división, la tentación de separar los distintos aspectos de la vida cristiana que son esencialmente indisolubles. Es eso lo que les pasa a los israelitas recién llegados del exilio que nos presentaba la primera lectura que hemos escuchado. Quieren reconstruir Israel y se quejan de que Dios no les atiende a sus ruegos mientras que por su parte ellos practican fielmente los ayunos y ritos pertinentes. El profeta Isaías les recuerda que están demasiado preocupados por los formalismos rituales mientras que pasan por alto los principios morales de justicia y de fraternidad. En el fondo, descuidan un punto esencial de la fe auténtica, de la vivencia religiosa auténtica. Por eso el profeta, sin negar el valor del ayuno ritual, destaca que por encima están los deberes morales de caridad y justicia: "parte tu pan con el hambriento, hospeda a los pobres sin techo, viste al que va desnudo…. Entonces romperá tu luz como la aurora…brillará tu luz en las tinieblas, tu oscuridad se volverá mediodía" (Is 58, 7-8).

Centrar la vida en Cristo nos ayudará también a superar una tentación típica que señala la carta de san Pablo a los cristianos de Corinto. En la comunidad de Corinto hay divisiones y partidos. El problema de fondo es que no captan en profundidad la naturaleza del mensaje evangélico. San Pablo les hará ver que la fuerza del Evangelio no proviene de la retórica más o menos brillante del predicador, sino de la cruz de Cristo. Contrapone la sabiduría humana y la sabiduría divina. La sabiduría humana se basa en el conjunto de conocimientos académicos de los que se puede hacer ostentación y en los que se puede poner el énfasis. Sin negar el valor y el sentido de la sabiduría humana, san Pablo entiende por sabiduría divina la ciencia de Cristo crucificado, santificación y redención, la única gloria y la fuerza que sostiene al apóstol, el único fundamento de su acción.   

2. El prevere, sacerdot, profeta i servent


Com a deixebles de Jesús, com a membres de l' Església estem tots cridats a ser sal de la terra i llum del món. Des de la nostra unió amb Ell, el cep del qual rebem la vida; amb la pregària, amb el culte, amb els sacrificis, amb el compartir solidari. L´Església, Poble de Déu, és poble profètic, sacerdotal i servidor, pel baptisme. Tots els seus membres participen de la missió del Crist. Tos els seus membres reben la missió de ser testimonis i profetes, d'oferir sacrificis espirituals, de ser servidors.

Nostre Senyor ha enriquit amb un sacerdoci reial el seu poble, l´Església,  el poble dels redimits, i també escull uns homes que per la imposició de les mans, participen del seu ministeri sagrat,  renoven el seu sacrifici redemptor, alimenten el poble amb la paraula i els sagraments, i guien amb sol·licitud i amor. (Cf. Prefaci de la Missa Crismal)

Benvolguts Xavier Blanco i Xavier Farrés, el contingut del vostre ministeri podem dir que es condensa en l'ofici  profètic, sacerdotal i de servei.

El carisma ministerial consisteix en engendrar la comunitat cristiana traient de la paraula el suport i la força per construir l´Església. Aquest carisma  us ha d' estructurar com a homes de la Paraula. Aquesta estructura interior te diferents  components: El prevere es deixeble que escolta la paraula. Profeta i testimoni; en segon lloc, aprofundeix i contempla la Paraula. Estudi assidu i portat a la pregària; finalment, transmet la Paraula en forma de proclamació, ensenyament i il·luminació de les situacions de la història. En aquesta transmissió no heu d' oblidar mai que no sou amos de la Paraula, sinó servidors; nos us oblideu tampoc que la Paraula és anunci i denúncia. I finalment, tingueu pressent que la transmissió de la Paraula sovint comporta també un component de creu per al predicador degut a les dificultats i a les incomprensions. En tot moment, el Senyor serà la vostra força i el vostre consol.

Conduir la comunitat  serà part també essencial del vostre ministeri presbiteral  fent present a Jesucrist Cap i Senyor. Amb esperit de servei, com el Senyor, fins a donar la vida, com el Senyor. Animant i garantint els diferents carismes. Acollint, discernint i coordinant els diferents carismes. Exercint aquest guiatge amb llibertat i humilitat. Acollint especialment els més pobres i necessitats.

En la celebració dels sagraments, particularment en l´Eucaristia, sereu signe, símbol, figura i reproducció de Crist. Això comporta un moviment interior d'identificació. Fins al punt que l'expressió Això és el meu cos que s´entrega per vosaltres,  arribin a ser paraules vostres vers la comunitat. El prevere, s'adhereix contemplativament al Senyor, rep la seva salvació i s´incorpora al seu gest d'entrega.

La celebració de l' Eucaristia no és un acte més del vostre ministeri. És l' arrel, és el centre, és el sentit principal de la vostra vida sacerdotal. La caritat pastoral fluirà fonamentalment del sacrifici eucarístic, de la identificació amb Jesucrist que s' entrega per la salvació de tots, de la vivència profunda de les actituds del Bon Pastor que dóna la vida per les ovelles. Units a Jesús, oferiu les vostres esperances, els vostres treballs, els vostres patiments, les vostres alegries, en definitiva, la vostra vida. Que la vostra vida sacerdotal tingui en l' Eucaristia l' arrel, el centre i la culminació. Demanem al Senyor que us concedeixi viure tots aquest aspectes en l'any de l' Eucaristia que celebrem a tota l' Església.

3. Remeu mar endins de la ma de Maria


Benvolguts, avui és un dia molt important en la vostra vida, culminació d'una etapa i començament d'una altra. Una vida, un camí d'amor i de gràcia de Déu que us ha portat a la vida cristiana en primer lloc, en rebre el baptisme, l'eucaristia, la confirmació, el diaconat, i  avui, finalment, sereu ordenats de preveres.

Sereu sacerdots joves en una diòcesi jove. Sereu els primers sacerdots diocesans que reben l'ordenació de les meves mans. Ho faig amb goig i amb l' emoció pròpia de les primeres ocasions, en les quals, lluny del perill de la rutina,  es posa tota l`ànima, tot el cor, tota la intensitat. Recordeu sempre aquest dia  i vulgueu fer una pregària per aquest jove bisbe d'una diòcesi jove pel qual heu rebut el sacerdoci de Crist. Centreu la vostra vida en la identificació amb Jesucrist, perquè avui rebeu el sacerdoci de Crist per representar-lo com a caps, com a pastors, com a servidors  de la seva Església.

Avui comença una nova etapa de la vostra vida. Començareu a exercir com a preveres l'ofici de Crist, cap i pastor. Haureu de treballar per conduir els germans a Déu Pare, per Crist, en l´Esperit Sant. Seguiu l'exemple de Crist Bon Pastor, que no vingué a fer-se servir, sinó a servir fins a donar la vida. Confieu plenament en el Senyor i en la seva paraula. Sense por a les febleses  pròpies o a les dificultats ambientals. No heu de tenir por perquè Jesús ressuscitat camina al costat vostre, perquè resideix en vosaltres la força del Crist, perquè feu camí en família, en l' Església, perquè Maria, estrella de la nova evangelització us guia.

El Senyor ressuscitat us mira amb estimació. Heu deixat les xarxes dels possibles projectes humans, professionals, familiars...per seguir-lo. Com van fer Pere i Joan, i Jaume i Andreu, i Pau i tants que ens han precedit. Com ells vareu descobrir  que val la pena dedicar en totalitat la vida al Senyor i a la construcció del seu Regne, que Ell omple de felicitat, que Ell ens dóna el cent per un si de veritat som capaços de donar-li la petita part que ens toca sacrificar. Que Jesús no es deixa guanyar mai en generositat.

Joves que avui participeu en aquesta celebració. Viviu intensament la vida, cerqueu a fons la veritat i el be i tindreu  un encontre profund amb Aquell que és el Camí, la Veritat i la Vida. La Vida que dóna sentit a la nostra vida. I no tingueu por si en algun moment del camí sentiu que el Senyor us crida a deixar les xarxes, és a dir, les altres coses i a seguir-lo amb una dedicació de totalitat. No tingueu por del Senyor ni de la seva crida.

Que aquesta celebració de l' Eucaristia i d' ordenació de dos nous preveres sigui ocasió de gràcia abundant per la nostra diòcesi i de fruits abundants en el seguiment del Senyor.  Que així sia.