1. Introducció
Benvolguts Srs. Vicaris Generals, Secretari General, arxiprestos, preveres i diaques, de manera especial els qui celebreu els 50 anys i els 25 de la vostra ordenació sacerdotal: Mn. Valentí Ganduxé, Mn. Salvador Cristau i Mn. Josep Pausas, i benvolguts tots, germanes i germans.
Estem reunits, estimats germans en el sacerdoci, per celebrar la Missa Crismal, una celebració que només te lloc a les Esglésies Catedrals, quan, en torn al pastor de la diòcesi, es congreguen els sacerdots que formen el presbiteri.
Per primera vegada ens trobem en aquesta seu des de la seva creació i entorn d' aquest altar per a la cerimònia de la Missa del Crisma. Fem memòria també que all llarg de tres segles el presbiteri d'Egara es reunia amb el seu bisbe per posar de relleu per mitjà d' aquesta celebració la participació de l'únic sacerdoci de Crist i de la seva missió.
En una celebració tan plena de significat i contingut dono en primer lloc gràcies a Déu, i també us vull agrair germans preveres i diaques la vostra resposta a la crida de Déu i el vostre treball sacrificat a la diòcesi, a totes les parròquies i diferents centres pastorals, a totes les activitats on poseu el cor, on poseu la vida, on teniu cura de les comunitats i de les persones. Un agraïment sincer des del fons del cor ben conscient que les circumstàncies no han estat fàcils.
2. Litúrgia de la Paraula
La Paraula de Déu que hem escoltat conté en sí mateixa una síntesi del misteri pasqual i de la Història de la Salvació. Les lectures es centren en Crist. La segona lectura, treta del llibre de l'Apocalipsi el presenta com el "testimoni fidel", el "Primogènit d' entre els morts", com el "Príncep dels reis de la terra"; aquell que "ens ha alliberat dels nostres pecats per la seva sang". Jesucrist, Redemptor de l'home i del món; Jesucrist, Redemptor de la història.
L'Evangeli recull les paraules del profeta Isaïes de la primera lectura i presenta l'episodi en què Jesús va anar en dissabte a la sinagoga de Natzaret i es va aixecar davant de la comunitat per llegir la Paraula de Déu. Li fou entregat el llibre del profeta Isaïes i ell després de desplegar-lo va llegir el passatge on està escrit: "L'Esperit del Senyor reposa sobre meu ja que ell m' ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor".
A la sinagoga tots els ulls estaven fixos en Ell esperant un comentari tal com era el costum. El seu comentari és breu i definitiu: "Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d' aquestes paraules de l' Escriptura". Les paraules de l'Escriptura s' han complert, perquè enmig de vosaltres està l'Ungit, el Messies, l'enviat de Déu.
La unció és el símbol de la efusió de l' Esperit Sant. Avui beneïm els olis que es faran servir en la unció: el sant crisma, l'oli dels catecúmens i l' oli dels malalts. Amb aquesta litúrgia l'Església confessa que Crist, que posseeix la plenitud de l'Esperit Sant com a Fill de Déu i Redemptor del món, enriqueix de la seva plenitud incessantment a l'Església, i al si de l'Església i per mitjà de l'Església vol omplir de bens a tots els qui obrin el cor a la seva salvació. Ho fa al llarg de l'espai i del temps a través de l'Església, administrant els sagraments, signes de gràcia i salvació.
3. Unció
Avui celebrem la festa del nostre sacerdoci i recordem també la unció que vam rebre en la ordenació sacerdotal. És el dia en què el bisbe ens va ungir les mans amb oli. Aquesta unció significa el poder de l'Esperit Sant, que el sacerdot rep per celebrar l'Eucaristia, per absoldre dels pecats, per ser mestre i consol dels afligits, per edificar l' Església com a comunitat de fe i amor, comunitat que viu i que anuncia la bona nova de l'amor de Déu.
La litúrgia que avui celebrem ens presenta a Nostre Senyor Jesucrist en la triple unció i en la triple funció de Sacerdot, Profeta i Rei. Nosaltres participem del seu sagrat ministeri i per això participem amb fe profunda en la litúrgia de benedicció d'aquests olis que serviran per ungir els catecúmens en el baptisme, els batejats que rebin la confirmació, els malalts en el seu dolor, i finalment, els candidats al sacerdoci i a l'episcopat.
Nosaltres hem estat ungits al servei dels germans, al servei del poble de la Nova Aliança segellada per la sang de Crist. Les nostres mans varen ser ungides en la ordenació perquè amb la força de l' Esperit Sant i conformats a la imatge de Crist donem testimoni de fidelitat i amor, donem la vida pel Senyor i pels germans.
4. Sacerdoci i Eucaristia
El Dijous Sant recordarem la institució de l'Eucaristia. Per celebrar el sacrifici eucarístic hem estat ungits en el sagrament del sacerdoci. Com a dispensadors de l'Eucaristia esdevenim servidors de Jesucrist i de tot el poble de Déu. Avui, contemplem amb una profunda actitud d'acció de gràcies al Senyor, que ens fa partícips de la seva plenitud.
Estem a l'any de l'Eucaristia. Demanem al Senyor que ens ajudi perquè la nostra existència sigui profundament eucarística.
La finalitat de l'Eucaristia és arribar a aquella comunió vital amb Crist que precisa l'al·legoria del cep i les sarments. Ara bé, aquesta comunió demana l'encontre real, la comunicació d'esperit. I l' encontre i la comunicació demanen presència, la mútua presència que genera coneixement, amor i tendència a la identificació tal com ho expressa sant Pau quan diu que és Crist qui viu en ell. Això es realitza per la presència i l'acció poderosa i misteriosa del Cos de Crist entregat i gloriós. És molt important que visquem cada dia més aquest sentit intens i fort de l'Eucaristia com a encontre, com a presència, com a comunió real amb Crist. És molt important que això ho sapiguem transmetre a les nostres comunitats, als nostres fidels, que estan cridats a viure aquesta relació amb Jesucrist.
El Dijous Sant és el dia del naixement del nostre sacerdoci en Crist com també és el dia de la institució de l'Eucaristia. Avui volem renovar les promeses que vàrem fer el dia de la ordenació. Aquestes promeses ens refermaran en la vida sacerdotal i revifaran el desig d'una entrega generosa per servir al poble de Déu allà on siguem enviats a desenvolupar el nostre ministeri.
Ens acompanyen en aquesta celebració nombrosos fidels de la nostra diòcesi. Mentre nosaltres renovem les promeses sacerdotals ens encomanem també a la seva pregària, perquè siguem fidels a la nostra crida, a la vocació que hem rebut de Déu per al be de l' Església i del món.
Avui ens trobem al voltant de l'altar en aquesta concelebració eucarística i donem gràcies al Senyor pel do que ens ha concedit. Renovarem les promeses sacerdotals conscients de la grandesa del seu do i conscients també de la nostra indignitat. En renovar-les, demanem la gràcia de la fidelitat, la gràcia de la perseverança. En renovar-les, demanem també a Déu que el do de la vocació sacerdotal sigui acollit generosament pel cor de tots els joves que Crist avui com sempre, continua cridant perquè deixant-ho tot, el segueixin a una vida d' intimitat amb Ell i d' enviament a predicar la Bona Nova del Regne.
Renovem en els cors la nostra ordenació sacerdotal, revifem la gràcia del sagrament. Renovem les promeses de conformar-nos cada dia més i millor al Senyor Jesús, de renunciar a nosaltres mateixos, d'estimar l'Església i de complir els deures sagrats.
Renovem els compromisos de ser fidels dispensadors dels misteris de Déu, de predicar la Paraula imitant el Crist, de donar la vida en servei dels germans. Juntament amb el Senyor, que la nostra vida sigui portar la Bona Nova als desvalguts, proclamar als captius la llibertat, retornar als cecs la llum, proclamar l'any de gràcia del Senyor. Amb actitud de servei, com el Senyor, que no va venir a ser servit, sinó a servir.
És Ell qui ens ha concedit participar del seu sacerdoci. Aquesta celebració actualitza especialment aquest do. Avui donem gràcies especialment perquè ens ha elegit. Avui refermem la comunió amb Ell i amb l'Església. Avui demanem que aquesta vivència de la comunió eclesial sigui distintiu de la nostra vida personal, de la nostra vida diocesana i del nostre presbiteri.
5. Transició a l'Eucaristia
Que aquesta eucaristia ens ajudi a viure cada dia més generosament el ministeri sacerdotal, confiats en el Senyor, recolzats en la nostra fraternitat sacerdotal. Que la consciència de la seva presència entre nosaltres, dia rere dia fins a la fi del món, sigui consol i esperança en el camí. Com ens recomana el Sant Pare en la seva carta, que la nostra existència sigui: Una existència profundament "agraïda", una existència "entregada", una existència "salvada" per salvar, una existència que "recorda", una existència "consagrada", una existència orientada vers Crist, una existència "eucarística" apresa de Maria. Que Així sia.