Em poso a escriure aquesta comunicació tenint davant el cartell que anuncia la visita del Sant Pare a Barcelona, aquest diumenge 7 de novembre Sobre el fons de la ciutat de Barcelona, es destaquen les torres del temple de Gaudí i en primer pla hi ha la foto de Benet XVI amb els braços oberts i amb un gest acollidor, com invitant-nos a fer realitat el lema que encapçala el cartell: “Amb el Papa a la Sagrada Família”.
Som-hi, doncs. Que no manqui la nostra resposta. És bonic, en ocasió de la visita de Benet XVI, constituir una gran assemblea cristiana presidida pel Sant Pare en aquest temple que tots admirem i estimem, o al voltant seu, però amb una participació ben activa en la celebració. Els cristians sempre han anat a Roma per a veure el Sant Pare, sobretot en ocasió dels “Anys Sants”, a partir del 1300, encara que la tradició dels pelegrinatges a Roma –com a Terra Santa i a Sant Jaume de Compostel·la- són molt més antics.
En la nostra època, però, s’ha introduït un fet nou. És el Sant Pare el qui visita les Esglésies locals. Inicià aquest costum el Papa Pau VI, fent uns pocs viatges fora d’Itàlia. Ho continuà – i de quina manera!- Joan Pau II, que va fer dels viatges apostòlics una veritable pràctica pastoral, una « visita pastoral » del bisbe de Roma a les Esglésies i a les poblacions de més de 100 països de tot el món. A Montserrat i a Barcelona, com recordaran moltes persones, va venir el 7 de novembre de 1982, ara fa vint-i-vuit anys. Benet XVI està continuant aquesta pràctica pastoral del seu predecessor, encara que tendeix a fer unes visites més breus, però també ben intenses de celebracions religioses i de missatges pastorals.
L’any 1980, en un discurs als membres de la Cúria Romana, Joan Pau II va donar una magnífica definició dels seus viatges. “Aquests viatges –va dir- són visites acomplertes a cada Església local i serveixen pera mostrar el lloc que ocupen en la constitució de l’Església. Cada viatge del Papa és un autèntic pelegrinatge al santuari vivent del Poble de Déu”.
Aquesta és la definició que ens dóna el veritable sentit de les visites apostòliques del Sant Pare. És obvi que constitueixen un esdeveniment ciutadà i un esdeveniment mediàtic, com es diu avui. Però, com a cristians, hem de viure’ls d’acord amb la seva significació religiosa, que és la dimensió fonamental.
“En aquesta òptica –continuava dient Joan Pau II en els discurs que he citat- el Papa viatja, com Pere, sostingut per la pregària de tota l’Església (Fets 12,5), per anunciar l’Evangeli, per confirmar els seus germans en la fe, per animar i consolar l’Església, per trobar-se amb l’home. Són viatges de fe, de pregària, ocasions de catequesi, d’anunci evangèlic, viatges d’amor, de pau, de fraternitat universal”.
Us invito, doncs, a acollir el Sant Pare que ens visita, a acompanyar-lo amb la pregària, a participar en la cerimònia de la dedicació de la Sagrada Família, si us és possible, i en tot cas a sintonitzar amb la visita gràcies al seguiment que en faran els mitjans de comunicació. I, sobretot, a escoltar la seva paraula. Tant a Sant Jaume de Compostel·la com a Barcelona, ell ens deixarà un missatge que pot ser ben fecund per a la nostra vida cristiana i per al nostre testimoniatge de Jesucrist en la nostra societat. Escoltem-lo amb una actitud de profunda comunió amb ell en la fe i amb agraïment per la seva visita.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa