Voldria obrir aquest comentari amb una anècdota. Un bon cristià ja entrat en anys, periodista i escriptor, deia el passat Nadal a un sacerdot amic seu: “El meu Nadal vull que sigui el de Betlem, no el dels gran magatzems”. Aquesta és també la intenció d’aquest escrit: animar-nos, com a cristians, a celebrar el Nadal de la fe, no el Nadal del consumisme, que posa tot el sentit d’aquesta festa cristiana en el fet d’adquirir, de regalar i de satisfer tots els nostres desigs.
Durant l’Advent, en aquestes notes setmanals, hem anat seguint el missatge de la litúrgia, mirant d’aplicar-lo a la vida dels cristians d’avui. En aquest quart diumenge la litúrgia se centra en la Verge Maria, i de manera especial en ella com a creient. La lloança d’Elisabet a Maria, “Feliç tu que has cregut!”, és com el centre espiritual de la litúrgia d’aquesta darrera etapa en el camí de l’Advent, un camí que ens condueix a l’adoració de l’Infant a la falda de la seva Mare. Aquest és el punt d’arribada del nostre itinerari d’Advent.
La Verge Maria va viure de la manera més perfecta la resposta a Déu. Amb raó, és considerada com a model de creient. Maria, en la fe, acull l’anunci de l’àngel i dóna una resposta confiada al pla de Déu. Per mitjà de la fe es confia a Déu sense reserves i es consagra totalment a la persona i a l’obra del seu Fill. Maria és benaurada perquè ha cregut. Les paraules d’Elisabet s’apliquen al moment culminant de l’Anunciació –quan el Verb del Pare entra en la nostra història, assumint la naturalesa humana en les entranyes virginals de Maria-, però també descriuen tot el camí de fe de Maria.
Tota la vida de Maria – que anem seguint amb la de Jesús, en l’itinerari de l’any cristià- ens ensenya a assumir els compromisos i les dificultats en l’itinerari de la fe. No falten proves i sofriments per als creients en aquesta hora. Però no podem oblidar que la fe madura en la prova i en el sofriment. La carta als Hebreus –que també ens ha acompanyat en els diumenges d’aquest Advent de 2009-, ens ho recorda amb aquestes paraules: “També nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment i el pecat que amb tanta facilitat ens subjecta i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a plenitud” (He 12,1-2).
També nosaltres, en el moment present, tan de forma personal com comunitària i diocesana, és necessari que tinguem una fe adulta, que com Maria visquem una espiritualitat que integri la fe i la vida, i que tinguem fortalesa i decisió a l’hora de donar testimoni de la nostra fe en Crist. Així ho deia en la carta pastoral de l’Advent de l’any passat, titulada “Mare de Déu i mare nostra”.
Nosaltres som deixebles del Crist, el Servent de Jahvè que ens ha redimit pels camins de l’amor i el servei, pels camins de la compassió envers tothom, i de manera especial envers els més febles i pobres. No podem seguir el camí de Crist sense fer de l’actitud i de la pràctica del servei un dels nostres fonaments. I en aquest Nadal d’un temps de crisi, sense tenir una solidaritat activa amb els nostres germans i germanes que s’ho passen malament. Càritas ens ho recorda en aquest diumenge immediat a la festa de Nadal. Un Nadal que desitjo, a tots els qui em llegeixin o m’escoltin, que el puguin celebrar “amb la mirada fixa en Jesús” que, essent ric, per nosaltres es féu pobre.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa