El proper diumenge 14 de febrer celebrem la Jornada de “Mans Unides”, l’ONG d’inspiració catòlica sorgida el 1958 precisament com una iniciativa de les dones cristianes que es proposaren de llençar una “campanya contra la fam en el món”. Aquesta iniciativa ha complert els 50 anys d’activitat entre nosaltres. Un mig segle d’activitat en el que “Mans Unides” no ha donat solament paraules, sinó que ha ofert i segueix oferint obres, en forma de finançament de nombrosos projectes de desenvolupament en favor dels països més necessitats.
El lema de la campanya d’enguany és molt expressiu i diu així “Contra la fam, defensa la terra”. Per desgràcia, no s’ha pogut assolir encara aquella victòria sobre la fam en el món que es proposaven aquelles valeroses dones d’Acció Catòlica en iniciar el que avui és “Mans Unides”. A la visita que Benet XVI va fer a la cimera de la FAO, el 16 del passat mes de novembre, insistí en la necessitat “d’un intent comú per a vèncer el més aviat possible la batalla contra la fam i la malnutrició en el món”.
El lema d’enguany incideix sobre la importància de l’agricultura. És un punt molt present en la doctrina social de l’Església i en els documents recents del papa actual. A l’encíclica Caritas in veritate, afirma el Sant Pare que “el problema de la inseguretat alimentària cal que es plantegi en una perspectiva de llarg termini, eliminant les causes estructurals que el provoquen i promovent el desenvolupament agrícola dels països més pobres mitjançant inversions en infrastructures rurals, sistemes de reg, transports, organització dels mercats, formació i difusió de tècniques agrícoles adients, capaces d’utilitzar de la millor manera els recursos humans, naturals i socio-econòmics, que es puguin obtenir principalment en el propi lloc, per tal d’assegurar així també la seva sostenibilitat a llarg termini” (n. 27).
Existeix un risc –deia el Papa davant dels membres de la Cimera Mundial sobre Seguretat Alimentària, promoguda per la FAO- de que la fam es consideri com quelcom estructural, com part integrant de la realitat sociopolítica dels països més dèbils, com un mal inevitable, davant del qual caldria resignar-se. “No és així, ni ha de ser així”, afirmava el Papa que fou molt clar en denunciar la crueltat i la injustícia de la fam, “quan es confirma que la terra pot nodrir suficientment tots els seus habitants”.
El lema escollit enguany per “Mans Unides” proposa “defensar la terra”, una al·lusió tant a l’ecologia com a l’agricultura. Ho va fer també el Papa en el discurs que he citat en afirmar que “per a combatre la fam cal també entendre les necessitats del món rural; cal evitar el risc de que el món rural pugui ser considerat, de manera miop, com una realitat secundària”.
“La fam –diu també el Pontífex- és el signe més cruel i concret de la pobresa. No és possible continuar acceptant l’opulència i el malbaratament, quan el drama de la fam cada vegada adquireix majors dimensions”. El problema de la fam en el món és un problema eminentment polític. L’Església no pretén interferir en les accions polítiques, com ha subratllat en repetides ocasions Benet XVI. Però l’Església pot i ha de fer la seva pròpia aportació a la promoció integral de la persona humana amb les forces espirituals que sostinguin aquelles iniciatives solidàries –com la de “Mans Unides”- que es proposen eradicar la misèria, la fam i la pobresa en totes les seves formes”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa