El proper dia 21 de febrer és l'anomenat Dimecres de Cendra. Rep aquest nom perquè aquest dia els cristians rebem la cendra sobre el cap, i aquest acte d'humilitat es converteix per a nosaltres en una actualització de la consciència d'allò que som i d'allò que, des de la fe, estem cridats a ser i a viure, ja ara i encara més en la plenitud de la vida eterna.
No faltarà en els nostres ambients qui opini que es tracta d'un ritus molt anacrònic, propi d’altres temps. Tanmateix, si atenem a l'esperit d'aquest ritus, el seu missatge està molt lluny de ser un anacronisme una mica folklòric o un retorn romàntic a un passat que ja no tornarà. Segurament el millor camí per captar el significat d’aquest ritus siguin les paraules que diu el ministre de l'Església en imposar la cendra: "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli". És un ritus que expressa un compromís de conversió i l’inici del camí quaresmal. La Quaresma és el temps propici per créixer en la consciència de participació en el misteri pasqual de Crist que comença amb el baptisme.
Seria bo que en aquesta Quaresma reflexionéssim a fons sobre el que som i sobre el que estem cridats a ser. Els teòrics de la intel•ligència emocional, de la qual tant es parla avui, ens recorden que l’ autoconsciència és el primer component d’aquesta intel•ligència. Segons ells implica una comprensió profunda de les emocions, els punts forts, les flaqueses, les necessitats i els impulsos d'un mateix. L'autoconsciència també té relació amb la capacitat per comprendre els propis valors i objectius en la vida. Una persona molt autoconscient sap el que vol i per què ho vol, sap també fins on arriben les pròpies possibilitats i una de les seves qualitats és la sinceritat; per això, fa una valoració autèntica i realista de les seves pròpies capacitats i de les dels altres, alhora que s’esforça per ser honest amb ell mateix i amb els altres. És molt important aquest factor d’intel•ligència emocional per rendir en l’estudi i en la feina, per desenvolupar les potencialitats que cada persona porta dintre, així com per col•laborar amb els altres. Però per a nosaltres, creients i cristians, no es tracta només de desenvolupar una capacitat humana. La nostra autoconsciència no es pot quedar en el nivell humà i natural de les qualitats sinó que hem de fer una parada en el camí, hem de reflexionar, hem d’aprofundir i ser conscients de la nostra realitat més fonda. Així podrem anar superant un dels mals presents, que és la superficialitat, la dispersió, la manca de reflexió.
En aquesta Quaresma és important que arribem a entrar dintre de nosaltres mateixos, que reflexionem, com ho fa el fill pròdig de la paràbola (cf. Lc 15,17), per actualitzar i tenir ben viva la consciència de la nostra realitat de fills de Déu i de la crida a viure d’acord amb aquesta condició. No tinguem por de reflexionar, de conèixer-nos nosaltres mateixos, de conèixer els altres, de conèixer Déu. No tinguem por dels canvis que hàgim de fer en la nostra vida si deixem que Crist ens il•lumini amb la seva llum. Déu faci que en aquesta Quaresma siguem capaços de polir, amb la gràcia de Déu, alguns dels nostres defectes. No tinguem por de la conversió. No siguem tan lúcids analitzant els altres i tan cecs a l’hora de revisar la pròpia vida. Entrem en la Quaresma amb humilitat, revifant la nostra condició de fills de Déu, segurament amb moltes limitacions i pecats, però cridats a la santedat.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa