El passat 25 de juliol es compliren els 25 anys de la meva ordenació sacerdotal. D’altra banda, el Sant Pare Benet XVI ha declarat un Any Sacerdotal per a tota l’Església amb ocasió del 150 aniversari de la mort del sant rector d’Ars Sant Joan Maria Vianney. En aquest any 2009 també celebrem el centenari de la canonització de Sant Josep Oriol, el “Doctor pa i aigua”, com l’anomenava el poble cristià, coneixedor de la seva austeritat de vida, signe i expressió de la seva profunda espiritualitat, un altre gran exemple sacerdotal molt proper a nosaltres.
Aquest serà un any especial de gràcia i benedicció del Senyor per a l’Església i per als sacerdots, particularment. Un any de reflexió, de creixement, de contemplació de la nostra realitat de cridats, consagrats i enviats. Em sembla una bona ocasió per dedicar una carta pastoral al tema del sacerdoci i poder compartir amb vosaltres records, vivències, reflexions d’aquests anys, i també per poder aportar alguna orientació respecte al ministeri sacerdotal i a la formació dels futurs sacerdots. La carta es titula: “L’alegria del sacerdoci” i es farà pública coincidint amb l’inici del proper temps d’Advent.
El temps que ens toca viure, a l’albada del nou mil·leni, és un temps apassionant per viure el sacerdoci. El sacerdoci, que és un do de Déu i és un misteri que ens supera. Avui més que mai cal que tinguem ben clara la nostra identitat sacerdotal, que visquem el nostre sacerdoci amb fermesa, i que donem testimoni davant dels nostres contemporanis que som homes de Déu, testimonis de l’Absolut, que estimen l’Església, que es lliuren fins a donar la vida per la salvació dels homes. Mestres de pregària que donen resposta als interrogants cada vegada més profunds que es planteja l’home d’avui. Sempre inconformistes i insatisfets, sempre aspirant a la santedat.
Acceptem el repte que suposa ésser sacerdot aquí i ara, amb un missatge evangelitzador de proposta i no pas d’imposició, conscients que el Senyor no vingué al món per condemnar-lo, sinó per salvar-lo. Per això exercim el nostre ministeri procurant de ser llum que il·lumina, sal que dóna consciència, ferment que fa créixer la massa, propiciant l’encontre de les persones amb Jesucrist. Aquest ha de ser un any important per a tots els diocesans, d’una manera particular per al nostre presbiteri i per al nostre seminari. Un any de pregària, de reflexió, de treball en la pastoral vocacional. El Senyor vol, sens dubte, un creixement en la santificació dels que ja hem consagrat la nostra vida a ell en el sacerdoci i en la dels qui s’hi estan preparant.
El Senyor, n’estic ben segur, ens vol beneir amb abundants vocacions. Més enllà de les dificultats recordem, una vegada més, que la iniciativa és de Déu i que, com a Església diocesana, tenim capacitar de suscitar, acompanyar i ajudar les persones a discernir en la resposta. Demanem al Senyor que els joves de la nostra diòcesi estiguin oberts al projecte que Déu té per a ells i siguin receptius a la seva crida. I sobretot, que sapiguem oferir un testimoni d’alegria en la vivència del nostre sacerdoci.
Maria, Font de Salut, Mare dels sacerdots, estel de la nova evangelització és la Mare i mestra que ens guiarà en el camí, ella serà consol, esperança i causa de la nostra alegria.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa