Fins al 28 del passat mes de febrer la barca de l’Església era guiada pel Papa Benet XVI; i a partir del passat 13 de març, el timó està a les mans del seu successor, el papa Francesc, que és el nou bisbe de Roma i successor de l’apòstol sant Pere. Però, ben mirat, tan al febrer com al març –com en tot temps- la barca de l’Església, en última instància, està a les mans de Crist. I això és així sempre i en tot lloc. L’espiritualitat del temps de Pasqua ens convida d’una manera molt especial, a ser conscients d’aquesta presència constant de Crist entre els seus, a cada comunitat cristiana.
Crist Ressuscitat, Senyor de la vida i de la mort, Senyor de la història, que es presenta com a amic i com a servidor. La lectura de l’evangeli d’aquest tercer diumenge de Pasqua és molt bonica i molt significativa en aquest sentit: “Jesús els digué: ‘Veniu a esmorzar’. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor” (Jo 21,12).
Allò que més desitjo en aquesta Pasqua de l’Any de la Fe, és que tots els qui ens reunim per a celebrar l’eucaristia dominical, “sapiguem bé que és el Senyor” aquell que és entre nosaltres. L’Església no és del papa, ni dels bisbes, ni dels sacerdots; l’Església és de Crist.
¡Que bonic el testimoni que ens va deixar, en les seves darreres intervencions públiques, Benet XVI! Hem de donar gràcies a Déu pel seu gran testimoni de fe. ¿Déu vulgui que hagi tocat el cor de molts homes i dones de bona voluntat que potser cerquen la llum enmig de la “boira baixa” que tan sovint ens envolta!
Com els evangelistes, el papa Ratzinger fa servir les imatges marineres. En la seva última catequesi –la del dimecres 27 de febrer, la vigília de fer-se efectiva la seva renúncia- confessà que en els gairebé vuit anys amb la màxima responsabilitat al davant de l’Església s’havia sentit com sant Pere amb els Apòstols a la barca sobre el llac de Galilea. “El Senyor –va dir- ens ha donat molts dies de sol i ‘oreig lleuger, dies en els que la pesca ha estat abundant; també hi ha hagut moments en que les aigües estaven agitades i el vent era contrari, com en tota la història de l’Església i el Senyor semblava que dormís. Però sempre he sabut que en aquesta barca hi és el Senyor i sempre he tingut present que la barca de l’Església no és meva, no és nostra, és seva, i no la deixa enfonsar; és ell qui la condueix, certament a través dels homes que ha escollit, perquè ho ha volgut així. Aquesta és una certesa que res no pot enfosquir. Déu no ha deixat mai de sostenir tota l’Església i també m’ha sostingut a mi amb el seu consol, la seva llum i el seu amor”.
Desitjo que aquest missatge, tan pasqual, acompanyi sempre tots els meus diocesans i també a mi mateix.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa