En la festa de Pasqua de l’Any de la Fe som convidats a professar la nostra fe en dir-nos: “En aquest Any, les comunitats religioses, així com les parroquials, i totes les realitats eclesials antigues i noves, trobaran la manera de professar públicament el Credo” (Porta fidei, n. 8). Fem-ho així, doncs, i un dia adequat per a donar un relleu especial a la professió de fe pot ser avui, el dia de Pasqua, després de la renovació de les promeses del baptisme.
Per a aquest dia he escollit unes reflexions a partir de la seqüència que es llegeix abans de l’Evangeli de la solemnitat pasqual. És una peça preciosa, inspirada en els relats evangèlics i en coneixem l’autor, Wipo de Borgonya (990-1050), capellà de la cort de l’emperador romano-germànic Conrad II i del fill d’aquest, Enric III.
El primer que destaca la seqüència és la interpretació teològica de la resurrecció de Jesucrist: “lluitaren Vida i Mort/ en lluita sense mida./ El Rei de vida, mort,/ ja regna amb nova vida”. I també aquesta altra interpretació teològicament molt ajustada: “Morint l’Anyell,/ la guarda d’ovelles redimia./ El Just els pecadors/ amb Déu reconcilia”.
La resurrecció de Jesucrist no queda situada en la fora del temps com un mite, sinó que s’insereix com un esdeveniment en la història i amb uns testimonis qualificats . És molt bella la pregunta que l’autor de la seqüència adreça a Maria Magdalena, la primera testimoni de la resurrecció: “Digueu-nos, oh Maria,/ ¿què heu vist en el camí? I la resposta. “La tomba que va obrir/ el Crist quan ressorgia/ i el Crist que revivia/ amb glòria sense fi. Els àngels sense dol,/ les benes i el llençol. El Crist en qui jo espero, / el Crist ressuscità; camí de Galilea, / ell ens precedirà”.
La Pasqua és una esperança per a tota la creació, perquè Crist és el primogènit d’un món futur on ja no hi haurà la mort.
Aquesta seqüència ens anuncia que la fi de la història humana no seran les angoixes de la passió, sinó la joiosa convivència de Galilea, en el repòs i la pau de Déu. Jesucrist ens precedeix en la vida de ressuscitats.¡Quina expressió tan bonica! Hi ressona l’ensenyament de sant Pau que, segons diuen alguns, recull un himne o una professió de fe dels primers cristians” Per això (perquè Crist passà per la immolació i l’abaixament de la creu) Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare” (Fl 2, 6-11).
En aquesta seqüència com en d’altres, que segons sembla tenen el seu origen en la litúrgia monàstica, s’hi expressa també la pietat cristiana, transida de confiança i d’esperança. Aquesta pietat es fa pregària en les paraules finals: “Jesús ressuscitat,/ sou d’entre els morts, Senyor./ Monarca vencedor,/ tingueu-nos pietat”.
Amb aquest desig i amb aquesta pregària, us desitjo a tots una santa i joiosa Pasdqua de Resurrecció, en la glòria de la Pasqua, que és la glòria de Crist Salvador nostre.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa