Un any més celebrem el Dia del Seminari. Avui som convidats especialment a pregar el Senyor que enviï obrers a la seva collita i que aquells que ja han donat la seva resposta positiva es mantinguin en la fidelitat a la vocació. El lema que ha estat escollit és una frase de la mística d’Àvila: “Senyor, què maneu que faci jo?” tenint en compte que ens trobem en plena celebració de l’Any Jubilar Teresià. Es tracta d’una resposta d’amor i de confiança que neix de l’experiència de l’amor de Déu. És un lema molt significatiu per al Dia del Seminari perquè resumeix amb lucidesa la resposta lliure de la persona cridada després d’aquest inefable diàleg vocacional que s’estableix amb Déu en la intimitat del cor.
Santa Teresa cerca sempre la voluntat de Déu, s’abandona confiadament a les seves mans, i aquesta recerca serà el dinamisme que l’empeny en les seves peregrinacions de fundadora i també en la seva peregrinació interior. Ella és una veritable mestra de vida cristiana per als fidels de tots els temps i ens ensenya a sentir realment la set de Déu que roman al fons del cor humà; complirà la voluntat de Déu en la pràctica de les virtuts evangèliques: el deseiximent dels béns materials, la humilitat com a actitud per a viure amb realisme i amor a la veritat, la determinació com a fruit de l’audàcia cristiana; i especialment, l’esperança teologal, que ella descriu com la set d’aigua viva, la set de Déu a partir de la trobada amb Jesucrist
Per a ella la vida cristiana és autèntica relació personal amb Jesús, que culmina en la unió per gràcia, per amor i per imitació. Ens ensenya la importància de la pregària, que –en la seva llengua original- és «tratar de amistad, estando muchas veces tratando a solas con quien sabemos que nos ama» (Vida 8, 5). La recerca de la voluntat de Déu la porta a un amor incondicional a l’Església. Manifesta un viu sentit de pertinència a l’Església davant els episodis de divisió i conflicte del seu temps. Ella reforma l’Orde carmelità amb la intenció de servir i defensar millor l’Església i està disposada fins i tot a donar la vida per ella. Al final de la seva vida, manifesta el seu goig per morir com a filla de l’Església.
És ben conscient que la voluntat de Déu és la santedat dels seus fills, el desenvolupament ple de la seva realitat de fills. Té una idea molt clara de la plenitud de Crist, que el cristià ha de viure cada vegada amb més intensitat i aprofundiment. Un camí de santificació que tots estem cridats a viure, cadascú des de la nostra vocació personal, al servei de l’Església i dels germans. Al final del recorregut del Castillo interior, en l’últim estatge, descriu aquesta plenitud, portada a terme amb la inhabitació de la Santíssima Trinitat, en la unió amb Crist a través precisament del misteri de la seva humanitat.
Preguem, doncs, per les vocacions. Ajudem el Seminari. Que l’exemple de santa Teresa, profundament contemplativa i eficaçment activa, ens impulsi també a nosaltres a cercar sempre i en tot moment la voluntat de Déu, a dedicar cada dia el temps adequat a la pregària, a estimar i defensar sempre l’Església. “Senyor, ¿què maneu que faci jo?”
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Obispo de Terrassa.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa