El proper diumenge es celebra el Dia del Seminari. En aquest escrit desitjo glossar el lema escollit enguany que diu així: “Testimonis de la misericòrdia de Déu”. S’ha escollit aquest lema per unir la jornada del Seminari amb l’Any Sacerdotal, que el Sant Pare Benet XVI ha proposat a tota l’Església amb ocasió del 150 aniversari de la mort de sant Joan Maria Vianney, el sant rector d’Ars.
La gran novetat del missatge de Nostre Senyor Jesucrist, la gran veritat que ens revela, consisteix que Déu és Pare, Déu és amor, Déu és ric en misericòrdia. Jesucrist personifica la misericòrdia. Passà fent el bé, actuant ple d’amor misericordiós davant de tota persona necessitada que s’acostava a ell o es creuava en el seu camí. D’altra banda, la misericòrdia serà un dels eixos principals de la seva predicació. Així ho trobem expressat especialment en les paràboles de l’ovella perduda, de la dracma perduda i sobretot del fill pròdig.
El sacerdot anuncia aquesta misericòrdia de Déu i l’experimenta cada dia en l’exercici del seu ministeri, perquè està cridat a viure centrat del tot en Crist, configurat a Ell. El sacerdot és testimoni de la misericòrdia de Déu en especial en l’administració dels sagraments, que són com les fonts de la misericòrdia de Déu que acompanyen el cristià des de l’inici de la seva vida en aquest món fins a la seva fi.
De manera especial, l’entranyable bondat de Déu es manifesta en el sagrament de la Penitència o Reconciliació. En aquest sagrament, el sacerdot comprova com l’amor de Déu i el seu perdó converteixen el pecador, el regeneren i li retornen la seva dignitat, perquè el Senyor no ha vingut al món per a condemnar-lo sinó per a salvar-lo.
El sacerdot ha d’administrar el sagrament de la Reconciliació amb els mateixos sentiments de Crist, amb les seves mateixes actituds, inclinant-se amb misericòrdia sobre els homes i dones del nostre temps que necessiten el perdó regenerador de Déu, l’expressió del seu amor misericordiós, de la mateixa manera que també ho necessita el sacerdot. Per això el sagrament de la Penitència és un tresor de l’Església.
El sacerdot, que experimenta la misericòrdia de Déu en la seva pròpia vida, està cridat a ser misericordiós amb els altres. De manera especial en la seva entrega als malalts, als més pobres i petits. Ha de reunir i conduir la comunitat com una família en la que els més pobres i petits, els menys dotats, els més febles, sentin l’escalfor de la predilecció.
Ja que som en l’any jubilar sacerdotal centrat en la figura del rector d’Ars, és oportú recordar que l’administració del sagrament de la Penitència fou per a ell un instrument privilegiat de renovació. Primer de la seva parròquia i després d’irradiació per tota França i encara més enllà de les fronteres d’aquest país. Acabo amb un pensament del sant rector d’Ars relatiu al sacerdot i al tema de la misericòrdia de Déu. Invito aquells que em llegeixen a meditar-lo. Diu així: “Un bon pastor, un pastor segons el cor de Déu, és el tresor més gran que Déu pot atorgar a una parròquia, i un dels dons més preuats de la misericòrdia divina”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa