Aquest sisè diumenge de Pasqua celebrem l’anomenada Campanya del Malalt, que s'inicia cada any amb la Jornada Mundial del Malalt, col•locada l'11 de febrer, festivitat litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, i conclou aquest diumenge amb l'anomenada Pasqua del Malalt.
Avui conclou aquesta campanya anual, certament. Però no acaba el compromís de l'Església peregrina amb els seus membres més sofrents, els malalts. El lema de l'actual campanya és ben expressiu: "Acollir, comprendre i acompanyar", tres obligacions de les comunitats cristianes amb els seus membres malalts.
Hi ha tasques que l'Església no pot de cap manera descuidar. Una d'aquestes és la seva presència vora els malalts, l'anomenada pastoral de la salut i de la malaltia. El sofriment es fa present, d'una manera o d'una altra, en la vida de tots els humans. L'ésser humà, en la malaltia i el sofriment, experimenta una de les realitats més fondes de la seva condició humana, que sovint tenim tendència a oblidar: la nostra fragilitat, el que la filosofia clàssica denomina la contingència.
Ara bé, els cristians no ens podem quedar aquí, per molt cert que sigui això. La fragilitat de l'ésser humà, experimentada en la malaltia i el sofriment, ha d'obrir-se a l’esperança cristiana, que té la seva arrel en la Pasqua de Crist, el Senyor, vencedor del mal, del pecat i de la mort. Només si vivim i comuniquen aquesta gràcia podem dir que, per als nostres malalts i per a nosaltres mateixos, hem il•luminat el sofriment amb la llum pasqual i hem fet realitat l’anomenada Pasqua del Malalt.
Què volem dir amb aquesta expressió? El Sant Pare, en la seva recent exhortació apostòlica El sagrament de la caritat -de la qual estic comentant alguns aspectes concrets els darrers diumenges-, fa referència a la necessitat d'assegurar l'assistència espiritual a les persones que per motius de salut o d'edat, tant si són a casa com si estan hospitalitzats, no poden assistir a la missa de la seva comunitat cristiana. "S'ha de procurar que aquests germans i germanes puguin rebre amb freqüència la comunió sagramental" (n. 85).
I tot seguit el Sant Pare ens dóna una clara indicació del que ha de significar, en la pràctica pastoral, la Pasqua del Malalt: "Al reforçar així la relació amb Crist crucificat i ressuscitat, podran sentir la pròpia vida integrada plenament en la vida i la missió de l'Església per mitjà del propi sofriment en unió amb el sacrifici de nostre Senyor". Aquest ha de ser l'objectiu de l'atenció als nostres malalts: ajudar-los a viure la seva situació en íntima unió amb Jesucrist.
Tots els qui vivim, en algun moment de la nostra vida i en carn pròpia, el dolor i la malaltia, sabem per experiència pròpia la importància d'assumir la nostra realitat amb la llum i la gràcia de Crist. El mateix ens passa quan la malaltia i les xacres arriben a les persones més estimades per nosaltres, com em succeeix a mi mateix aquestes setmanes en què, en la meva família, vivim la cada vegada més precària salut de la nostra mare.
El dolor, viscut d'aquesta manera en Crist, ens humanitza a tots, als qui pateixen i als qui estan a prop dels malalts. El fet d'emmalaltir comporta inevitablement moments de crisi i una forta confrontació en la situació personal. I és un repte a les nostres conviccions, a la nostra fe. Hi ha sants i santes que varen sortir com a homes i dones nous de l'experiència de la malaltia. Penso en els casos de sant Francesc d'Assís i del nostre sant Ignasi de Loiola. Quan van passar per aquesta experiència van descobrir la veritat sobre ells mateixos, la veritat sobre Déu, la veritat sobre Crist mort i ressuscitat.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa