Els immigrants han estat notícia darrerament i notícia dramàtica. En llegir aquestes notícies, recordo sobretot aquelles persones –homes, dones i fins i tot infants- que perden la vida cercant un país on treballar i poder-se guanyar la vida per resoldre la seva situació i la de les seves famílies. Darrerament el tema de la immigració ha estat objecte d’una polèmica entre els polítics sobre la millor manera de regular aquest fenomen, que avui és general a tot Europa, però que afecta especialment el nostre país per la seva situació de frontera entre el continent africà i Europa i també entre Amèrica del Sud i el nostre vell continent.
Quan llegeixo aquestes notícies i contemplo les imatges impactants que ens ofereixen els mitjans de comunicació, recordo que un dels objectius que la nostra diòcesi de Terrassa s’ha proposat per al curs que comencem, dins del Pla Pastoral Diocesà, és precisament l’acolliment i la integració dels immigrants.
A més de les ajudes socials a totes les persones a què puguem arribar, sense cap mena de discriminació, a l’Església, amb vista als immigrants catòlics, ens plantegem aquest objectiu: “Acollir i integrar els immigrants en les comunitats cristianes com a membres amb tots els seus drets i deures, oferint-los l’ajut necessari per a la seva vida cristiana i demanant-los la participació oportuna en la responsabilitat de serveis pastorals”.
Es tracta naturalment dels immigrants catòlics que –conscients de la presència de comunitats catòliques aquí- s’acosten a l’Església. En moltes ocasions la celebració litúrgica esdevé el primer moment d’aquest apropament a la comunitat cristiana. Cal vetllar, doncs, perquè esdevingui un moment de comunió i que ajudi a la integració de les persones. No es tracta només d’acollir-los, sinó d’incorporar-los de manera activa en les accions de la comunitat, com a membres de ple dret.
He de dir que ja s’està treballant en aquest sentit i que sovint, en les meves visites a les parròquies, puc constatar aquesta participació activa dels immigrants catòlics en les nostres comunitats, en ministeris i serveis com la catequesi, la preparació als sagraments o els serveis socials i assistencials de Càritas.
El segon objectiu per al present curs, en el capítol tercer del nostre Pla Pastoral Diocesà, fa referència precisament a Càritas. I demana que ens esforcem tots a “organitzar la formació dels voluntaris de Càritas a tots els nivells, per tal de disposar dels recursos necessaris per realitzar la seva tasca, per ajudar a viure el compromís des de la identitat de la institució i des de la fe viscuda i celebrada. És important atendre el seu acompanyament espiritual”.
El Concili Vaticà II ens va recordar que l’Església és com el sagrament de Jesucrist, en quant continua la seva missió en el temps. I Crist ens va dir que no havia vingut al món per ser servit sinó per servir i donar la seva vida per a la salvació de tots. Semblantment, l’Església no és en el món per ser servida sinó per servir. Aquest és el principi fonamental que ha inspirat el capítol tercer del nostre Pla Pastoral, titulat precisament “El servei a les persones i al món”.
Dono les gràcies, en nom de la diòcesi, a totes les persones que ens permeten fer aquest servei, sobretot als voluntaris de les accions pastorals i socials de la nostra diòcesi. Els voluntaris són el nostre tresor i ens permeten actuar molt sovint amb recursos escassos.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa