El filòsof francès Jacques Maritain va publicar l’any 1966 un llibre amb el títol “El pagès del Garona”, que tot i no ser una de les seves obres més importants, va suscitar molt d’interès i fins i tot una certapolèmica, perquè analitzava les grans conquestes del Vaticà II però també alguns signes de distorsió. Aquest famós intel·lectual i filòsof, amic de Pau VI, demanava a molts cristians que deixessin “d’agenollar-se davant el món”, perquè el món té com a objectiu l’eficàcia i l’èxit i l’Església, en canvi, cerca abans que tot la veritat i el bé. Sobretot demanava seny, reflexió i, en una paraula, recuperar una actitud contemplativa davant les realitats del món.
M’he recordat d’aquest fet quan em disposava a escriure sobre la Jornada “Pro Orantibus”, és a dir, el dia dedicat als qui consagren la seva existència a la vida contemplativa en els monestirs. Aquestes persones, amb la seva vida de silenci, de treball i de pregària, tant d’adoració i de glorificació de Déu com de súplica per les necessitats dels seus germans i germanes del món, esdevenen un record constant de la importància i de l’actualitat de la contemplació.
Contemplar és mirar atentament i amb admiració. Les persones d’avui dia, tant accelerades i aclaparades per molts problemes, tenim una necessitat urgent de recuperar aquesta actitud, àdhuc com a capteniment humà. Els poetes són mestres en l’actitud de contemplar la realitat i la natura i d’expressar amb belles paraules els seus sentiments. Els pares viuen amb naturalitat la contemplació del néixer i el créixer dels seus fills, admirats d’haver estat col·laboradors en aquell naixement. Els creients saben que són cridats a viure en l’admiració inesgotable per la bellesa i la santedat de Déu.
Durant el nostre pelegrinatge terrenal l’actitud contemplativa és la capacitat de comprendre, d’admirar i d’assaborir les coses de Déu i les seves petjades en la creació. Des de la teologia, la contemplació és la mirada adreçada a Déu, al seu Fill Jesucrist, a la Paraula de Déu consignada en la Bíblia. És una mirada que procedeix de la fe, l’esperança i l’amor –aquesta contemplació cristiana no seria possible sense la gràcia de Déu- i tendeix ferventment a l’amor. Un paradigma de la contemplació cristiana és la famosa “contemplació per a assolir amor” que sant Ignasi de Loiola proposa en la quarta setmana dels seus Exercicis espirituals.
Enguany la jornada dedicada als monjos i monges dels nostres monestirs té un lema propi i adequat a allò que és la seva vida. És una cita del salm 34,6: “Alceu vers Déu la mirada i sereu radiants”. És una crida a mirar totes les coses des de la visió i la saviesa de la fe; una invitació a donar a Déu la primacia que li pertoca; a demanar que puguem participar d’aquesta saviesa. I el lema secundari fa referència al moment present en dir que “la contemplació és la llum de la Nova Evangelització”.
Segons Sant Tomàs d’Aquino, la vida apostòlica és essencialment una vida contemplativa, a la que se li afegeix la comunicació als altres d’allò que s’ha contemplat. Per això tot cristià està cridat a ser un contemplatiu i el Concili Vaticà II ho recomana especialment als sacerdots perquè estan cridats a transmetre als altres allò que han contemplat (Cf. Presbyterorum ordinis, 13)
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa