Comencem avui un nou any cristià. Celebrem avui el primer diumenge d’Advent, el període de quatre setmanes amb el qual comença l’any litúrgic i ens preparem per al Nadal. El Concili Vaticà II, en la seva constitució sobre la litúrgia (SC 35), recomana que, especialment en els temps d’Advent i de Quaresma, es fomenti la celebració i l’acostament dels fidels a la Paraula de Déu, per mitjà de la lectura i la meditació dels textos de la Bíblia. Els cristians ho fem en totes les celebracions de la missa, però també és convenient de fer-ho, sobretot en aquest temps, amb la lectura personal o privada i amb la lectura comunitària, en família, en els grups i les associacions cristianes. La tradició de col•locar una corona d’Advent, que s’ha generalitzat entre nosaltres en els temples i en les llars, pot ser un ajut per viure també aquest ritus a les cases, amb els infants.
El centre de les nostres celebracions serà el Crist que ve, que es fa present. Vers ell hem de dirigir la nostra mirada i preparar la celebració del seu naixement. Ens pot ajudar reflexionar a la llum i seguint l’exemple dels qui en la litúrgia d’aquest temps anomenem els personatge de l’Advent. El profeta Isaïes; el precursor, Joan Baptista; i Maria, la mare, la mestra.
Isaïes és el profeta per excel•lència dels temps de l‘espera; una figura propera a nosaltres i a les nostres expectatives pel seu desig d’alliberament, pel seu desig de l’absolut, de Déu; un home valent que passarà la seva vida enmig de la lluita i del combat; emocionat pel futur esplendor del Regne de Déu que s’inaugura amb la vinguda del Príncep de la pau i de la justícia. El profeta Isaïes representa especialment els profetes que, com diu la Pregària eucarística quarta, tenen la missió de portar als homes “la salvació que els havíeu promès”.
Joan Baptista és també un profeta de foc. Asceta i penitent. Joan, com Isaïes, es lliurà a la seva missió de suscitar l’esperança en el poble d’Israel. La seva predicació és directa i contundent: “Convertiu-vos perquè el Regne del cel és a prop”. La seva figura és commovedora i edificant per l’entusiasme de la seva preparació, pel realisme, la humilitat i l’amor vers Aquell de qui no se sent digne ni de deslligar-li la corretja de les sandàlies, conscient que ha arribat el moment que ell ha de disminuir i Crist créixer. Prepara el camí, mostra el Messies i desapareix humilment.
Maria és la mare i mestra vers la qual dirigim la mirada especialment en començar un nou Advent. Ella ens ensenya com s’espera i es prepara la vinguda de l’Emmanuel: el Déu amb nosaltres. Més encara, ella ens ajuda a aprendre com cal donar el Salvador al món. Sobre la seva disposició profunda, la litúrgia de l’Advent ens hi ofereix una perla en el prefaci segon: “... Crist Senyor nostre, Aquell que anunciaren els oracles de tots els profetes, aquell que esperà, plena d’amor, la Mare Verge, el que Joan proclamà com el que havia de venir, i el mostrà ja present enmig dels homes; és ell mateix que ara ens dóna el goig de preparar-nos per al misteri de Nadal. Que ell ens trobi vetllant en l’oració i cantant la seva lloança”. Maria esperà Jesús “amb un inefable amor de mare”, que no es pot explicar amb paraules. Segurament l’experiència de totes les mares que esperen un fill és inefable. Maria és també el paradigma d’aquesta espera. Fe, esperança, amor, amagar-se. Actitud de servei des de la senzillesa.
No falten els qui, en el passat i en el present, volen marginar Crist de la història. Però l’Advent ens anuncia, com l’arcàngel Gabriel a Maria, que estem cridats, en la humilitat, a donar a Crist el nostre temps i la nostra vida.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa