Aquest diumenge comença el temps d’Advent i s’obre davant nostre un nou any litúrgic; un camí en el que caminem amb Crist, des de l’esperança i la preparació per a la seva vinguda (Advent) fins a la culminació de la seva obra: posar-ho tot en mans del Pare en el Regne de Déu (Jesucrist Rei de tot el món).
Diumenge passat us vaig parlar de l’Any de la Vida Consagrada, que avui comencem. I vaig fer referència a la visita que va fer als religiosos i religioses de les diòcesis catalanes l’arquebisbe franciscà José Rodríguez Carballo el dies 2 i 3 del maig passat.
Doncs, bé, Mons. Carballo va parlar als religiosos d’una cosa que també val per a tot cristià i tota cristiana, adaptant-ho, és clar, a la pròpia vocació i a l’estil de vida de cada persona segons la vocació que hagi escollit. Prenc del butlletí Horeb tres paraules clau.
Primera paraula: romandre fidels, posar Jesús en el centre de la nostra vida, no com una idea, sinó com una persona. Segona paraula: conèixer Crist per a estimar-lo, perquè només estimant-lo el seguirem i assumirem l’Evangeli com una forma de vida. Tercera paraula: recordar les paraules que varem pronunciar un dia, quan varem dir sí al Senyor i ens varem comprometre a seguir-lo.
Ell indicava a partir d’aquí tres crides suggerents.
1. Cridats a ser persones de fe. La fe entesa no sols com l’adhesió intel·lectual a unes veritats, sinó sobretot com l’adhesió del cor a una persona, Crist. La fe és trobada i seguiment de la persona de Jesús que porta a una confiança absoluta, però no exempta de preguntes.
2. Cridats també a manifestar la bellesa del seguiment de Crist en la vida fraterna. Convé cultivar l’espiritualitat de comunió, i ser homes i dones experts en humanitat, cadascú en el seu camí, segons la seva vocació: vida familiar, comunitat cristiana, comunitat de treball, etc.).
3. I tercera crida, molt pròpia del temps d’Advent: cridats a ser homes i dones d’esperança. I això des de la certesa de l’acompliment de les paraules del Senyor: “No tingueu por, jo sóc amb vosaltres”. Una esperança que neix d’Aquell per a qui res no és impossible. I que s’expressa en aquesta confessió de sant Pau: “Sé de qui m’he fiat”.
“Un religiós sense esperança –va dir el pare Rodríguez Carballo_ viu un purgatori pesat i fa que la vida dels altres també ho sigui”. He d’afegir que en la reunió del juliol passat, els bisbes de les diòcesis catalanes ens reunírem amb els responsables de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), i amb ells varem reflexionar sobre els objectius generals de l’Any de la Vida Consagrada, així com les activitats previstes a les nostres respectives diòcesis. Aquesta és la meva primera petició, en sintonia amb l’Advent que avui comencem: Estimats religiosos i religioses, sigueu entre nosaltres testimonis de l’esperança cristiana.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa