Som ja en els darrers dies de l’any 2008 i en vigílies de començar-ne un de nou. Un gènere literari d’aquestes dates són els balanços de l’any que acaba i els propòsits pel que començarà. Això pot fer-se des d’una perspectiva personal, i tots estem cridats a fer-ho en aquest àmbit. Amb aquestes ratlles, em proposo suggerir alguns propòsits d’any nou per les comunitats cristianes i grups cristians de la nostra diòcesi de Terrassa.
Tothom pronostica que el 2009 serà un any dur, amb una crisi econòmica la gravetat de la qual sembla que es manifestarà durant els propers mesos. Aquesta crisi afecta amb especial virulència als sectors més febles de la societat. Les dones soles amb càrregues familiars, els aturats (en especial els d’una edat més elevada), les famílies joves amb fills petits (sovint sense recursos per afrontar les despeses diàries), els immigrants a l’atur, i els ancians i ancianes amb pensions molt baixes que no poden cobrir les mínimes necessitats de supervivència.
Aquestes necessitats són ben reals i les nostres Càritas –tant la diocesana com les parroquials- així ho constaten. A nivell general, les peticions d’ajuda que rep Càritas en aquests darrers mesos de l’any que acaba han augmentat un 40 %. Si durant el nou any l’augment continua a aquest ritme –cosa molt de preveure- Càritas pot exhaurir els seus recursos bàsics i haurà d’obrir nous camins per a disposar de més recursos. Aquí és on desitjo manifestar la meva confiança en les comunitats cristianes per tal que fem tots un esforç de solidaritat en aquest moment.
Un fill il·lustre de Terrassa, el pare jesuïta Jacint Alegre i Pujals (1875-1930), ànima de la fundació del Cottolengo de Barcelona, acostumava a dir: “Obres, obres, i no tan sols paraules!”. Aquest és un repte per als cristians en aquesta hora. Els cristians hem de donar exemple de solidaritat i d’austeritat. Aquest propòsit no és pas exclusiu nostre, i farem bé de demanar-lo a tothom, i molt especialment als administradors dels recursos públics en tots els nivells. Però la nostra petició tindrà més credibilitat si l’acompanyem amb l’exemple.
Sant Pau, de qui estem celebrant l’especial commemoració que el Papa ha proposat a tota l’Església, invitava els cristians de Tessalònica a vetllar i a viure amb sobrietat. I Jesús a l’Evangeli invitava els seus seguidors a llegir “els signes dels temps”. Un signe d’aquest temps és que no podem caure en el consumisme desenfrenat que comporta pèssimes conseqüències en la vida de les persones, dels pobles i fins i tot en la vida del planeta Terra. Una “cultura del malbaratament”, en tots els ordres, és enormement deseducativa i anuncia mals pitjors que els que ja afligeixen.
Coincideix aquest diumenge amb una festa cristiana fixada en el santoral cristià pel 28 de desembre: els Sants Innocents. Aquells nens sacrificats pel rei Herodes ens porten cada any a la memòria el sofriment del nostre món més difícil de comprendre: el de les víctimes innocents de la violència i la injustícia: els nens que moren per manca d’assistència, els concebuts i no nascuts que són víctimes de l’avortament. Amb la solidaritat, l’austeritat i l’ús racional dels recursos i del mitjà ambient, crec que un molt necessari propòsit pel nou any ha de ser la defensa de la família i de la vida des de la concepció fins a la mort natural.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa