L’evangeli d’aquest tercer diumenge d’Advent, en continuïtat amb el del diumenge passat, ens presenta la figura de Joan Baptista. Avui surten les conseqüències de la seva acció profètica. La gent, tocada per la seva paraula, pregunta : “Què hem de fer?”
Cadascú de nosaltres, cristians que preparem el Nadal de 2009, hem de fer-nos aquesta pregunta. Preguntar-se allò que hem de fer significa situar-se en el camí de la veritable conversió del cor, conseqüència d’un “girar-se”, d’un lliurar-se a la lògica i als criteris de l’evangeli.
M’atreveixo a suggerir quelcom que hauríem de fer, en aquest Advent i en la perspectiva del Nadal, com a comunitats cristianes que vivim enmig d’aquesta situació de crisi econòmica que produeix tantes víctimes.
Vull dir que hi ha molts cristians de la nostra diòcesi que ja estan fent coses, donant respostes en la línia de la resposta que dóna Joan Baptista als que li pregunten: “Què hem de fer?”: compartir vestit t i menjar amb els qui no en tenen, no abusar, no enganyar, no extorsionar... Unes actituds, unes accions, una manera de viure que són conseqüència d’haver rebut l’evangeli i d’haver-se deixat tocar pel seu missatge.
Joan Baptista recomana sobretot que els béns del món es reparteixin millor, que no pot ser que un tingui dos vestits i el seu veí tingui que anar despullat. Una imatge que escau molt bé a la realitat social en la que es movia Joan Baptista, però que té sens dubte traduccions ben reals en els nostres dies.
Una cosa que podem fer aquests dies i de manera especial en aquest diumenge és col•laborar amb Càritas Diocesana que en aquest diumenge fa a les esglésies la seva col•lecta amb motiu del Nadal per tirar endavant els seus programes de servei social. A vegades, hi ha persones que tenen possibilitat material d’ajudar i voluntat de fer-ho, però no troben la manera de realitzar-ho ells personalment, perquè ajudar concretament a qui veritablement ho necessita i d’una manera que promogui veritablement la persona ajudada i no fereixi la seva dignitat no sempre és fàcil. Aquí és on entra la mediació d’institucions, com Càritas i altres, institucions prou acreditades per la seva honestedat i els seus mètodes de treball. Aquestes institucions poden ser les mediadores de moltes bones persones en la seva decisió d’ajudar als necessitats d’una manera justa, honesta i efectiva...
Si ens hi fixem bé, podem veure que Joan no exigeix actes heroics, sinó que s’actuï amb misericòrdia, que no s’abusi dels altres, que no es caigui en el que avui anomenem corrupció aprofitant-se d’un càrrec. És aquest un tema d’actualitat, que representa una greu interpel•lació per tota persona que cerqui la justícia i especialment per als qui portem el nom de cristians. La corrupció treu aquella credibilitat que les persones i les institucions, siguin socials, polítiques o religioses, necessiten per tal de poder fer el seu servei al bé comú. És una greu responsabilitat de tots sanejar el clima ètic i moral de la nostra societat. És un greu problema d’ecologia moral: sanejar l’aire ètic que respirem tots...
En la línia de la conversió, els dies previs al Nadal, tots podem fer una altra cosa: rebre el perdó de Déu en el sagrament de la penitència o la reconciliació. A fi de col•laborar a sanejar el nostre ambient i el nostre món, no dubtem a posar-nos a la filera dels pecadors, com feia la bona gent contemporània de Joan Baptista – i com va fer el mateix Jesús, tot i que ell no en tenia necessitat -. Tots necessitem rentar-nos a l’aigua del Jordà, a l’aigua que fa brollar l’Anyell immaculat que lleva el pecat del món i ens condueix a la plenitud de la vida eterna.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa