En el segon diumenge d’Advent d’aquest any celebrem l’aniversari de la dedicació de la catedral, l’aniversari de l’ordenació episcopal del bisbe diocesà i aquest mateix dia, si Déu vol, celebrarem a la nostra catedral l’ordenació de dos diaques destinats al servei de la nostra diòcesi.
La nostra catedral del Sant Esperit, que ja tenia el títol de basílica abans de la constitució de la diòcesi actual, és un temple que té una llarga història que comença amb la seva construcció l’any 1593, quan la ciutat tenia 1.200 habitants. Quan celebrem l’aniversari de la seva dedicació, resulta oportú recordar allò que ensenya el Concili Vaticà II en la constitució sobre la sagrada litúrgia quan diu: “Convé que tothom doni la més gran importància a la vida litúrgica de la diòcesi entorn del bisbe, principalment a l’església catedral; amb la convicció que la principal manifestació de l’Església es troba en la participació plena i activa de tot el poble sant de Déu en les mateixes celebracions litúrgiques, sobretot en la mateixa eucaristia, en una única pregària, entorn d’un mateix altar presidit pel bisbe envoltat del seu presbiteri i dels ministres” (SC 41).
La catedral, com és sabut, rep aquest nom per ser la càtedra o la seu des de la qual el bisbe proposa la fe i la vida cristiana a la seva comunitat diocesana. El Concili Vaticà II, en la seva constitució sobre l’Església, ens recorda que la seu catedralícia està unida a la persona del bisbe i és la mare i cap de totes les esglésies de la diòcesi, ja que en ella celebra els sants misteris aquell que “regeix l’Església particular que li ha estat confiada com a vicari i delegat de Crist”. El document conciliar dóna unes normes molt oportunes al bisbe. Li diu, entre altres consells, que ha d’ensenyar al poble cristià “tenint sempre davant els ulls l’exemple del Bon Pastor que va venir no pas a ser servit sinó a servir i a donar la seva vida per les ovelles. Els fidels, per la seva banda, han d’estar units al bisbe com l’Església ho està a Jesucrist i com Jesucrist ho està al Pare a fi que totes les coses s’harmonitzin mitjançant la unitat i siguin fecundes a glòria de Déu” (LG 27).
Avui, a més a més, és un dia de goig per a la diòcesi per un altre motiu: dos seminaristes reben el diaconat. “Els diaques, ordenats per al ministeri –ensenya el Vaticà II-, serveixen el poble de Déu en comunió amb el bisbe i el seu presbiteri” (CD 15). En el cas que ens ocupa, després d’un temps d’exercir el diaconat, seran promoguts al presbiterat per continuar col•laborant amb el bisbe i amb els seus germans sacerdots al servei de les comunitats cristianes.
En aquest segon diumenge d’Advent la figura de Joan Baptista, el precursor i herald del Messies, és un bon model per a tots els qui participem del sacerdoci de Crist en els tres graus del ministeri ordenat: bisbes, preveres i diaques. Joan Baptista dedicarà tota la seva vida precisament a preparar els camins del Senyor. Joan prepara el camí a fi que les persones es trobin amb Crist. També nosaltres hem de viure, com ell, el do de la veritable humilitat, expressat en aquestes paraules: “Ell ha de créixer, i jo he de minvar” (Jn 3, 30). Que fugim de la recerca de protagonismes i de l’afecció al propi jo, i d’aquesta manera facilitem que les persones no es quedin en nosaltres, sinó que es trobin amb el Senyor.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa