Al costat de la fe i la caritat, l’evangelització és un altre dels grans reptes del moment present per a l’Església i també és un dels objectius de l’Any de la Fe a la nostra diòcesi. Avui -en el clima de la conversió de la Quaresma- dedico unes reflexions a l’evangelització.
El proppassat mes d’octubre es va celebrar un Sínode dels Bisbes sobre la Transmissió de la Fe per a la Nova Evangelització. Aquesta expressió de la “Nova Evangelització” és molt freqüent en l’Església avui dia. De què es tracta, de fet? Diguem primer de tot que l’Evangeli i el contingut de la fe no han canviat. La persona de Jesucrist i l’Evangeli són els de sempre i no cal afegir-hi res. L’Església ha de fer present i anunciar Jesucrist que és el mateix ahir, avui i sempre. Evangelitzar és la missió de l’Església tal com ens ho recordà Pau VI en l’Exhortació Apostòlica Evangelii nuntiandi.
El beat Joan Pau II, ara fa uns vint anys, ens va donar una consigna que s’ha fet famosa. Va dir a tota l’Església que hem de centrar-nos en una nova evangelització, que no és nova perquè proposi continguts nous sinó perquè nosaltres, conscients del moment històric que vivim i adonant-nos també de l’evolució del món, cal que siguem avui testimonis de l’Evangeli i de la Persona de Jesús “amb nou ardor, amb nous mètodes, amb noves expressions”.
Amb un nou ardor perquè tots hem de ser testimonis amb la nostra vida de la fe que professem. Aquest ardor l’exigeix la coherència amb les creences i, en definitiva, és una exigència de santedat. Amb nous mètodes perquè hem de saber emprar tots els mitjans possibles tenint en compte que les circumstàncies del món han canviat molt. I hem de fer-ho amb noves expressions, perquè als homes d’avui hem de parlar-los amb els llenguatges d’avui.
En l’homilia de la missa de clausura del recent Sínode, el Papa Benet XVI indicà que la nova evangelització afecta a tota la vida de l’Església. I el Papa assenyalava tres àmbits d’aquesta nova evangelització d’avui. El primer àmbit és la pastoral ordinària, les activitats de l’Església, que ha de tenir com a prioritat suscitar en els cristians la fe i la vida sacramental, sobre tot l’Eucaristia.
En segon lloc, la nova evangelització té un àmbit propi en la missió ad gentes, aquells que –a terres de missions o aquí- encara no coneixen Crist. Per mor de la globalització i dels desplaçaments de la població, el primer anunci de Jesús i de l’Evangeli és necessari també en els països d’antiga evangelització com ho és el nostre.
El tercer àmbit subratllat pel Papa es refereix a les persones batejades que no viuen les exigències del seu baptisme. Benet XVI indicava que l’Església ha de dedicar-les una atenció particular per tal que, trobant novament Jesucrist tornin a descobrir el goig de la fe i les pràctiques religioses de la comunitat dels fidels.
L’Església sempre estarà en estat de missió. Si no és missionera i evangelitzadora, l’Església no és res.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa