Quan ja anem entrant en la vida normal d’un nou curs, voldria subratllar alguns dels objectius del nostre Pla Pastoral Diocesà per a aquest curs. Em referiré aquesta setmana al capítol segon, titulat “La celebració de la fe”, i als tres objectius assenyalats per al curs 2008-2009.
El primer objectiu es pot formular així: atendre les necessitats espirituals dels cristians d’avui. Es tracta d’un servei a tots els membres de les comunitats cristianes, perquè tots en tenim necessitat: “Revaloritzar el sagrament de la reconciliació. Que formi part dels processos formatius de la persona, a la catequesi i en els grups d’adults”. És d’una gran importància la teràpia de la conversió i del perdó, oferta pel Crist a la seva Església per mitjà del sagrament de la confessió. Per això aquest objectiu proposa “oferir des de les parròquies i els centres de culte horaris concrets i públics per confessar i acompanyar espiritualment”.
Com es veu, no es tracta tan sols d’un temps per confessar-se, sinó també d’allò que acostuma a anomenar-se ministeri del consell o de la direcció espiritual. Si una comunitat atén bé aquest servei, els fidels s’hi acolliran i els fruits no es faran esperar.
Els dos objectius restants fan referència a dos col•lectius que els pastors de l’Església mai no poden oblidar. Em refereixo als malalts i a les persones que es preparen per rebre el sagrament del matrimoni.
El món del dolor i del sofriment, sigui aquest físic o moral, mai no pot ésser marginat en l’Església, cridada pel Crist a exercir un ministeri de consolació en totes les circumstàncies de la vida, sobretot davant la malaltia i la mort. L’objectiu pastoral que per a ells es proposa la nostra diòcesi aquest curs es concreta així: “Atendre especialment els malalts en el seu procés i les persones grans en aquesta etapa concreta de la seva vida. Crear i consolidar equips de pastoral de la salut a les parròquies. Visitar els malalts a les seves llars i a les residències i centres de dia, oferint-los la possibilitat de rebre els sagraments”.
Potser s’objecti que l’escassetat de sacerdots fa impossible realitzar aquests serveis amb la regularitat i entrega necessàries. És cert que l’escassetat de ministres sagrats és un obstacle seriós als nostres desigs de renovació pastoral. Tanmateix, cal que siguem creatius i preparem seglars –homes i dones, religiosos i religioses i també diaques permanents- que puguin ser una ajuda per al sacerdot i li permetin dedicar-se a allò que és específic del seu ministeri en virtut de l’ordenació sacerdotal.
L’altre col•lectiu al qual el capítol “La celebració de la fe” dedica un objectiu són les persones que es preparen per rebre el sagrament del matrimoni. L’actual secularització provoca que bon nombre de parelles ja no passin per l’església a l’hora de contraure matrimoni. Res no té l’Església a objectar a la llibertat religiosa, que fou aprovada en el Concili Vaticà II. La nostra reacció i la nostra preocupació han de consistir a millorar cada dia l’atenció envers aquells que encara acudeixen a l’església en aquesta important cerimònia de trànsit en la vida de les persones creients.
Paral•lelament al que hem dit referent als malalts, el nostre objectiu proposa “renovar els equips de preparació al matrimoni, incorporant-hi nous matrimonis després d’un procés de formació. Alhora s’ha d’assegurar en les sessions de preparació la presentació dels continguts bàsics de la fe i la comprensió del sagrament del matrimoni”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa