Ens trobem en plena Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que se celebra cada any del 18 al 25 de gener i que es clou en la festa de la Conversió de Sant Pau. Enguany el lema de la setmana és molt expressiu: “El Crist està dividit?” Una pregunta molt interpel·ladora que l’apòstol Pau fa a la Primera Carta als Corintis (1,3).
Convido novament, doncs, a les comunitats cristianes a viure en aquests dies un “ecumenisme espiritual” amb la pregària i un “ecumenisme fraternal” amb actituds de respecte i d’apreciació envers els nostres germans cristians d’altres esglésies, confessions o denominacions. La nostra diòcesi ja té una tradició d’ecumenisme molt notable.
De fet s’han viscut i es viuen de fa anys trobades, diàlegs i pregàries ecumèniques i, tot i això, ens podem preguntar ¿què en queda de tot això? L’esforç i el camí cap a la unitat ¿no està tal vegada aturat? La meva resposta és que no ho està. Es tracta d’un camí llarg i no sempre fàcil, però hi estem avançant. Quan em pregunten: “¿Què en queda dels esforços que hem fet fins ara?”, responc: “queda el respecte, el diàleg i l’amistat”.
Certament hem de ser conscients del molt que hem progressat. El beat Joan Pau II, al voltant del Jubileu de l’any 2000 va parlar de la necessària “purificació de la memòria”. Ara bé, ¿com hem de seguir avançant? Intentaré respondre amb algunes afirmacions que el Papa Pau VI va fer a Betlem el dia 6 de gener de 1964: aquest mes ha fet cinquanta anys d’aquella històrica visita. Pau VI des de Betlem va voler adreçar una paraula a Crist, a l’Església i al món. En dirigir-se a Crist ho va fer amb una pregària: “Us prometem, Senyor, viure com a cristians en un esforç continu de docilitat a la vostra gràcia i de renovació de les nostres actituds. Tots nosaltres volem esforçar-nos en fer present en el món el vostre missatge de salvació i d’amor”. I va afegir: “Això que diem als catòlics no podem deixar de dir-ho als germans cristians que no estan en comunió perfecta amb nosaltres. A tots se’ns planteja amb claredat que no es pot eludir el problema de la unitat. Estem disposats a prendre en consideració qualsevol mitjà raonable que sigui capaç d’obrir els camins de diàleg, en el respecte i la caritat, en orde a un futur trobament –Déu vulgui que sigui aviat- amb els germans cristians separats encara de nosaltres. L’espera és lleial i cordial”.
Tot referint-se a l’Església, el Papa va dir unes paraules que van ser molts destacades pels mitjans informatius: “No tenim cap altre interès que el d’anunciar la nostra fe. No demanem res més que la llibertat de professar i de proposar a qui ho vulgui, amb tota la llibertat, d’acollir aquesta religió, aquest vincle instaurat entre els homes i Déu per Jesucrist, nostre Senyor”.
En adreçar-se al món, Pau VI es va fer intèrpret del Concili Ecumènic Vaticà II: “Nosaltres –va dir- mirem el món amb una immensa simpatia. Si el món se sent estrany al cristianisme, el cristianisme no se sent de cap manera estrany al món”. I va afegir que la missió del cristianisme era “una missió d’amistat entre els pobles de la terra, una missió de comprensió, d’ànim , de promoció, d’elevació i de salvació. Tot això amb un missatge que els cristians creiem que és alliberador”.
Si ens esforcem en el compliment d’aquestes tres propostes de Pau VI, podem esperar que la gràcia de Déu generarà nous avenços en el camí cap la plena unitat dels cristians.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa